Seguim aquest 2024 promovent la Transició Ecosocial

/en

La campanya Futurs imPossibles, impulsada per la XES, segueix amb diferents activitats durant els mesos de gener i febrer de 2024 per tot el país per promoure la Transició Ecosocial a través de la reflexió col·lectiva sobre el diferents escenaris de futur possibles i els fets i camins que cal recòrrer per arribar a casacun.

El 2024 s’estrena amb diferents accions com dos Tallers d’Escenaris de Futur a Campdevànol (El Ripollès) i al barri barceloní de la Font d’en Fargues (Horta-Guinardó). El taller del Ripollès és previst el dissabte 21 de gener mentre que el de Barcelona es realitzarà el dimecres 21 de febrer.


Per altra banda, també hi haurà altres dos tallers dins d’esdeveniments d’altres entitats que ens han sol·licitat la seva realització i on farem la facilitació. Un és previst el dimecres 24 de gener en el marc de la IV Trobada de la Xarxa de Comunalitats, mentre que l’altre serà el 27 de gener amb un taller estratègic de l’organització Entrepobles sobre 2045.

Un nou impuls a la campanya Futurs imPossibles

D’altra banda, durant aquest 2024 hi ha previst donar un nou impuls a aquesta campanya, després que al 2023 estigués marcada sobretot pel Fòrum per la Transició Ecosocial. Entre d’altres, s’està treballant amb nous materials atractius que veuran la llum aquest anys com són una publicació literària-artística sobre els escenaris de futur i un joc de taula. Alhora també es preveu incrementar el nombre de tallers amb la formació de noves facilitadores d’altres organitzacions, com és el cas d’Ecologistes en Acció, perquè n’organitzin i en desenvolupin autònomament.

El Ripollès planteja els seus escenaris de futur

/en ,

La campanya Futurs imPossibles arriba al Ripollès. Campdevànol serà el 21 de gener l’escenari d’un nou Taller d’Escenaris de Futur, que plantejarà com davant la crisi ecològica i social podria ser una transició ecosocial justa i democràtica i quins camins caldrien per arribar-hi.

El taller és organitzat conjuntament per la XES Ripollès i el Cercle Campdevalonec al Casino de Campdevànol (carrer Puigmal 4) i es realitzarà just després d’una assemblea de la xarxa territorial de la XES que comença a les 10 h. del matí. La previsió és que el taller comenci a les 12 h.

Amb posterioritat hi ha previst un dinar conjunt de carmanyola, on cadascú durà el menjar de casa.

La Febrerada: inscripcions obertes per la trobada i el programa de ràdio

/en

La 2a trobada i festa de les entitats de l’economia Social i Solidària a Barcelona serà el 2 de febrer

El divendres 2 de febrer torna La Febrerada: 2a trobada i festa de les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Barcelona. Al matí, l’esdeveniment aplegarà a totes les entitats adherides a l’Estratègia de l’#ESSBCN2030. A l’espai de la tarda, gaudirem d’un programa de ràdio en directe amb Anna Pacheco i concerts gratuïts. Per assistir al programa de ràdio, cal inscriure’s prèviament. 

La Febrerada: IIa trobada i festa de les entitats de l’Economia Social i Solidària es dividirà en dos espais diferenciats:

  • L’espai de matí, en format Trobada a l’espai BLOC4BCN, de 9.30 h a 14 h, amb ponències inspiradores i una conversa sobre digitalització, una visita i explicació del futur equipament BLOC4BCN, i un dinar de germanor.
  • L’espai de tarda, de caràcter més Festiu a la sala Paral·lel 62, de 19.30 h a 00.59 h, amb la programació d’un Pòdcast en directe (registra’t!) i concerts d’artistes, per endinsar-se a l’univers d’iniciatives que treballen per generar alternatives perquè l’economia estigui al servei de les persones. Tant el Pòdcast en directe com els concerts són gratuïts!

L’espai de la tarda de La Febrerada està especialment pensat per la ciutadania de Barcelona, en especial la població jove. Així, començarem a les 19.30 h amb el programa radiofònic en directe d’Anna Pacheco (Ciberlocutorio – Ràdio Primavera Sound) on es mostraran exemples de l’ESS de la ciutat d’una manera divertida. L’Anna Pacheco parlarà amb els projectes Ruderal, Mescladís, La Carbonera i Proyecto Una. A través partir d’exemples i casos concrets, aproparem a un públic no especialitzat altres formes de fer, viure, treballar o consumir des de l’ESS.

A partir de les 21.30 h, ballarem amb quatre propostes musicals: Guineu, Tribade, La Mercabanda i Dj Trapella! Aquestes bandes, totes liderades per dones, ens portaran diferents ritmes per continuar la festa: Indie Pop, hip-hop, reggaeton, rap, afrotrap…

Us esperem el 2 de febrer en la festa de l’Economia Social i Solidària: no et perdis La Febrerada!

Les entitats de l’ESS, adherides o no a l’ESSBCN2030, poden participar en la Trobada del matí registrant-se prèviament.

Saps quants colors té el logotip de la XES?

/en

La tardor de 2022 la imatge gràfica de la XES va fer un canvi substancial que va incloure la renovació dels seus logotips.

La identitat gràfica o imatge corporativa d’una organització és una part fonamental de la comunicació, ja que aquesta també comunica i projecta a l’entitat i la seva raó de ser.

A més de tenir al dia la imatge de l’organització i d’acord amb la seva missió i valors, és també fonamental que la unitat estilística, és a dir, que hi hagi una concordança en qualsevol acció comunicativa i sempre hi figuri el mateix logotip, amb el mateix disseny i colors.

La renovació entre juliol i setembre del Manual d’Identitat Gràfica de la XES, encarregada per l’àrea de Comunicació, va culminar amb un nou logotip que va substituir l’antic. Des de la tardor de 2022 el logotip XES té única i exclusivament com a colors principals el magenta i blanc, amb totes les lletres de les sigles XES del mateix color, que substitueix l’antic que contenia també el color negre.

Per facilitar la unitat estilística, des de l’àrea de Comunicació de la XES hem posat en marxa un apartat d’identitat gràfica on us podeu descarregar directament tots els logotips i variants que és correcte utilitzar als vostres cartells i accions comunicatives on hagi de figurar la imatge de la XES.

A banda de variants com l’aplicació en blanc i negre i a una tinta (fons transparent), a claim o sense, quadrat, horitzontal o vertical, també hi podeu trobar totes les aplicacions per a Xarxes Locals i els logotips de Pam a Pam. Properament també hi figuraran els logotips de les comissions i grups de treball de la XES.

El curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques tanca el període de registres amb un èxit en el nombre de preinscripcions

/en ,

El curs de l’Escola de Transicions començarà el 15 de febrer i ja s’està treballant en el procés de selecció de les alumnes que tindran accés a la matriculació final

Com us vam explicar en aquesta notícia, amb la coordinació de la XES i la seva entitat sòcia Espai Ambiental, hem posat en marxa l’Escola de Transicions, una iniciativa que permetrà posar en circulació coneixements, idees i recursos amb l’objectiu de liderar transicions ecosocials. Tot això a través d’un programa formatiu que s’inicia el proper 15 de febrer amb el ‘Curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques‘. El període de registres es va tancar dijous 11 de gener amb un èxit en el nombre de preinscripcions. Ja s’està abordant el procés de selecció de les alumnes que tindran accés a la matriculació final.

Aquest programa formatiu de 50 hores comptarà amb un equip docent de 27 persones de referència com Yayo Herrero, Luís González Reyes, Josep M. Busqueta, Carmen Madorran, Erika Zarate o Emilio Santiago Muiño, entre moltes altres.

La formació és reconeguda com a títol propi de la Universitat de Barcelona i es desenvoluparà de forma presencial amb 15 sessions entre el 15 de febrer i el 30 de maig de 2024 al Bloc4, el nou espai cooperatiu ubicat al recinte de Can Batlló de Sants (Barcelona).

Més informació sobre l’Escola de Transicions

Més de 500 sòcies connectades a la XES!

/en ,

Connecta’t també a l’Economia Solidària

Hem entrat al 2024 amb més de 500 sòcies que uneixen esforços per construir un present i un futur més just i solidari. Durant el darrer any s’han incorporat a la XES aquestes entitats:

  • Artijoc (Cardedeu): botiga de jocs i joguines per una educació emancipadora. També compten amb l’obrador de jocs en fusta Puput.
  • Associació Casa Limpia (Barcelona): serveis de cures mitjançant la inserció laboral de supervivents de violències masclistes.
  • Base Ò (Barcelona): cooperativa cultural de treball associat especialitzada en el disseny de projectes inclusius, la mediació cultural i l’educació en valors ecosocials a través de l’art contemporani, amb un fort compromís creatiu i  transformador.
  • Bloc Cooperatiu (Mataró): cooperativa de llogateres de Mataró que procura habitatge de lloguer amb garanties i sense precarietat.
  • Cal Blanxart Coop (Berga): cooperativa d’habitatge amb projecte sociocultural al barri vell de Berga.
  • Civic Energy (Barcelona i Caldes de Montbui): servei integral de Gestió de Comunitats Energètiques, des de l’assessorament inicial tècnic i legal, a la instal·lació, gestió i manteniment d’equipaments fotovoltaics.
  • Cooperativa popular de venedors ambulants de Barcelona: projecte de creació de la coneguda marca de roba social Top Manta, impulsada pel col·lectiu de manters.
  • Enruta’t (Barcelona): associació que genera espais individuals i grupals de transformació feminista i de diversitat sexual i de gènere. A través de projectes integrals, tallers i formacions i acompanyament individual.
  • Equal Saree (Barcelona): equip d’arquitectura i disseny urbà amb una òptica des dels feminismes.
  • Equilatera (Barcelona): equip de professionals procedents de les ciències socials, de les ciències de la salut i del dret que treballa per a la implementació del principi d’igualtat d’oportunitats i l’equitat de gènere a l’àmbit de les organitzacions.
  • Escoltes Catalans (Barcelona): associació laica de l’escoltisme català amb més de 45 anys d’història que desenvolupa de manera voluntària un projecte educatiu i juvenil arreu del territori català sota els principis i valors de l’escoltisme.
  • Esplais Catalans – Esplac (Barcelona): associació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per a la transformació social.
  • FemBici (Cardedeu): federació d’entitats de promoció de la bicicleta a Catalunya.
  • Fundació Emprius (Sant Martí d’Albars): té l’objectiu d’impulsar una cultura comunal rural que garanteixi el sosteniment i dignifiqui la Vida present i futura a través de projectes comunitaris de vida i treball de la terra i del sector primari.
  • Fundació La Bastida (Cornellà de Llobregat): vol fomentar el cooperativisme i l’economia social i solidària, a través de la formació, de l’assessorament i l’impuls d’aquelles iniciatives que desenvolupin una activitat econòmica sota criteris de democràcia, compromís social, igualtat de gènere i respecte pel medi ambient, aconseguint amb això una transformació social del territori.
  • Impuls Rural (La Llacuna): té l’objectiu d’afavorir la reactivació social, econòmica i cultural del món rural amb criteris de sostenibilitat integral (individual, social i ecològica) tot impulsant pobles on viure i treballar, respectuosos amb el medi natural i compromesos amb el país.
  • Institut Diversitas (Barcelona): consultora social que treballa per posar en valor la diversitat i alhora aturar les desigualtats i discriminacions que aquesta genera. Fan formació, sensibilització, recerca aplicada, assessoraments i algun projecte d’acció comunitària des d’una perspectiva interseccional.
  • Konexiona (Montgat): cooperativa federada que ofereix serveis de comunicació, màrqueting i organització d’esdeveniments amb enfocament social i responsable.
  • L’Enxarxada (Barcelona): cooperativa de serveis de comunicació ètica orientada a entitats, projectes culturals, acció social i comerç de proximitat.
  • La Casa Integral (Tordera): solucions regeneratives per a la persona, la vivenda i la comunitat. Disseny de permacultura en format de cursos, consultoria, espais demostratius i enxarxament.
  • La Fresca (Cardedeu): cooperativa de consum agroecològic amb vocació transformadora.
  • Mas la Sala (Sant Pau de Segúries): cooperativa d’habitatge i producció que treballa per a la regeneració d’ecosistemes, la resiliència i la cooperació.
  • Metzineres (Barcelona): cooperativa sense ànim de lucre que crea entorns d’aixopluc per a dones i persones de gènere no binari que usen drogues i sobreviuen a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència.
  • Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (Sant Cugat del Vallès): associació educativa de base voluntària i d’acció comunitària, sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública. Amb la missió d’educar infants i joves per a la transformació social a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal per tal que esdevinguin persones crítiques, conscients, actives i compromeses amb la societat.
  • Mixité (Tona): treballen per a la transformació social i l’equilibri ambiental des de la transversalitat i la cooperació. Es dediquen a l’urbanisme regeneratiu, a l’arquitectura conscient, a la participació ciutadana, a la cultura transformadora i a l’educació transversal i ho fan posant la vida al centre.
  • Mosaic (Barcelona): projecte de cooperativa d´habitatge al barri de Poblenou en règim de cessió d´ús.
  • Nau Bostik (Barcelona): espai de trobada i creació artística autogestionat ubicat al barri de la Sagrera de Barcelona.
  • Nomdonalagana (Barcelona): cooperativa d’iniciativa social, sense ànim de lucre, que genera oportunitats laborals de qualitat per a dones en situació de violència masclista, fabricant les millors melmelades de manera artesanal.
  • Panorama 180 (Barcelona): iniciativa sense ànim de lucre que es centra en el cinema i l’experimentació audiovisuals realitzats amb paràmetres del segle XXI: digitalització, xarxa, compromís, agitació, canvi, empoderament, comunitat…atentes a les novetats i propostes superadores dels problemes generats per la concepció obsoleta dels drets d’autor en l’era digital.
  • Priori Advocats (Barcelona): despatx especialitzat en dret penal, dret de l’empresa i de les cooperatives i entitats d’economia social.
  • Radical Books (Barcelona): cooperativa cultural que promou projectes com les editorials Manifest Llibres o Verso Libros.
  • Rezero (Barcelona): Fundació Privada Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable.
  • Saneseco (Barcelona): serveis integrals relacionats amb els vàters secs i l’ecosanejament. Les seves activitats inclouen l’assessorament, formació, venda de sanitaris secs i fabricació de cabines sanitàries ecològiques de fusta.
  • Taller11 (Terrassa): cooperativa d’arquitectes.
  • Titkètic (El Prat de Llobregat): gestió d’entrades per a esdeveniments.

Benvingudes, juntes treballem per un model econòmic més just!

Informe de Balanç Comunitari 2023: la gestió comunitària arriba a més de 274.000 persones usuàries i gairebé 1.000 entitats

/en

A l’Informe del Balanç Comunitari 2023 hi han participat 18 projectes, que signifiquen una base social activa de 1.434 persones, en què les dones són majoria. Pel que fa a l’impacte social, els projectes arriben a més de 274.000 persones destinatàries i pràcticament a 1.000 entitats en total.

Sobre democràcia i la participació, destaquem que la presa de decisions dels projectes és molt participada i només un 34% de les propostes d’activitat provenen de l’equip professional, cosa que reforça la idea d’autoorganització col·lectiva de les economies comunitàries.

En relació a l’arrelament al territori, destaquem la forta implicació en xarxes i plataformes, tant amb entitats locals com amb equipaments i serveis públics. Aquest fet reforça la percepció de bé comú i l’efecte de redistribució de la funció pública participada per la ciutadania organitzada. Un enxarxament que permet una gran capacitat d’escolta i una activitat molt situada i que dona resposta a les necessitats del veïnat.

Pel que fa a l’impacte i el retorn social, destaquem com es genera un efecte dòmino del foment de dinàmiques comunitàries a través de l’existència de projectes de gestió comunitària, ja que 3 de cada 4 projectes han facilitat l’impuls de nous projectes comunitaris arran de la seva activitat. Són infraestructures del comú que acullen projectes d’economies comunitàries autònomes i xarxes de suport mutu.

Finalment, si ens enfoquem en la sostenibilitat de les persones, els processos i l’entorn, es posa de relleu el repte que els suposa, tot i que la majoria de projectes tenen mecanismes de sostenibilitat col·lectiva a través de la conciliació, les condicions laborals i els espais de cohesió. A més, compten amb planificació econòmica, estratègica i d’avaluació. En referència a la sostenibilitat de les persones, abordar el tema de la diversitat és una de les mancances destacades: només la meitat dels projectes participants tenen accions específiques per abordar la desigualtat de gènere. En el cas de la  sostenibilitat ambiental, trobem una pràctica estesa de reducció d’impacte.

Llegeix l’Informe del Balanç Comunitari complet aquí

REAS Red de Redes celebra la seva assemblea extraordinària a Barcelona amb una àmplia presència de la XES

/en

Les participants van treballar diferents escenaris de futur amb un taller de Futurs imPossibles

REAS Red de Redes és la xarxa confederal que agrupa 15 xarxes territorials i 5 xarxes sectorials d’economia social i solidària d’arreu de l’estat i de la qual la XES en forma part activa. Aquest mes de desembre REAS va celebrar la seva assemblea extraordinària a Barcelona i a continuació compartim la crònica de la trobada publicada al web de REAS.

L’Assemblea va començar amb una ronda durant la qual les tretze xarxes d’economia social i solidària de l’estat van explicar les seves principals fites de 2023 i els reptes més destacats de cara al 2024. Entre aquests reptes va destacar la consolidació de xarxes des del punt de vista humà i financer en línia amb la tendència del creixement dels darrers anys.

Una de les fites d’aquesta trobada va ser l’aprovació formal de l’entrada de la xarxa de supermercats cooperatius com a xarxa sectorial, la cinquena que passa a formar part de la xarxa sectorial, juntament amb la Coordinadora del Comerç Just, Aeress, la taula de Finances Ètiques i Unió Renovables. Fernando Navalón, coordinador de la xarxa, va agrair a REAS el seu suport per a la constitució de la xarxa, especialment pel que fa a la recepció del finançament dels dos projectes que els han permès fer les seves primeres passes i articular-se.

Després d’això va tenir lloc un dels principals moments de projecció estratègica de l’Assemblea, durant el qual les participants van treballar en torn les dinàmiques de Futurs imPossibles, que es va dinamitzar des de la XES. L’objectiu d’aquest projecte és enfortir les capacitats de les comunitats i del teixit de l’economia social i solidària alhora que sensibilitzar a aquells actors amb un menor coneixement sobre la urgència d’emprendre una transició ecològica justa, democràtica i feminista. Així, les persones participants de l’Assemblea van treballar sobre diferents escenaris de futur: ecofeixisme, ‘new green deal’ i decreixement, tot imaginant aquests escenaris i el paper de l’economia solidàrie en tots ells amb l’objectiu de dissenyar estratègies de resiliència en aquests casos.

Després d’un bon àpat ecològic i de producció local en el restaurant del recinte, va tenir lloc una mena de sobretaula protagonitzada per un col·loqui lliure per fomentar la trobada i la intercooperació entre xarxes, i aprofundir en estratègies comunies per afrontar els reptes plantejats en la ronda inicial, és a dir: consolidació de l’equip humà, consolidació financera, escenaris de futur i espai lliure.

Per acabar va tenir lloc la renovació del Consell Confederal, amb un agraïment especial a les conselleries sortints i una càlida benvinguda a les noves persones que conformaran aquest òrgan estratègic de la xarxa. També es van aprovar els nous estatuts, actualitzats d’acord a l’evolució de REAS després d’una dècada de la seva entrada en vigor.

L’Assemblea va concloure amb el ‘clàssic tercer temps’, amb un refrigeri i la posada en comú d’experiències, inquietuds i elements comuns que ens defineixen i identifiquen com a part d’un mateix moviment per a una economia més social, sostenible i solidària.

La XES i l’Obra Social “La Caixa” signen un conveni per a l’impuls de l’Economia Solidària

/en

La Xarxa d’Economia Solidària i la Fundació “La Caixa” han signat aquest matí a la seu de CaixaBank de l’Avinguda Diagonal de Barcelona un conveni de col·laboració que suposarà una aportació de 5 milions d’euros per a la promoció de l’Economia Solidària a Catalunya. Per a la XES, que ja compta amb 500 sòcies entre entitats i persones a títol individual, l’acord suposarà un gir de 180 graus en la seva estratègia i objectius alhora que una empenta en la seva activitat.

[INNOCENTADA AMB MOTIU DEL 28 DE DESEMBRE] El conveni permetrà a la XES desplegar àmpliament el seu Pla Estratègic 2023-2026 alhora que passarà a centrar bona part de la seva tasca en promoure entre les seves sòcies la participació i intercooperació amb els diferents programes assitencials de la Fundació “La Caixa”. També es posarà en marxa una línia de crèdits financers de CaixaBank, anomenada ESSCaixa, per al finançament de projectes d’emprenedoria de l’Economia Social i Solidària, on tindran prioritat les entitats sòcies de la XES.

Aquest conveni històric inclou també el compromís de CaixaBank d’esdevenir entitat sòcia de la XES en les properes setmanes, un cop superat el Balanç Social de la XES, i les oficines de l’entitat financera apareixeran en les cerques del mapa d’economia solidària Pam a Pam. També fruit d’aquest conveni amb la XES, CaixaBank passarà a formar part de la Coordinadora de Comerç Just i Finances Ètiques – La Coordi un cop les altres entitats membres en donin el vist-i-plau a la proposta de la XES.

El conveni també ha fixat que CaixaBank serà la principal patrocinadora de la FESC, tant del Fòrum, iniciat l’octubre passat, com del nou Festival que s’estrena al 2024 i que serà l’espai referència per projectar l’Economia Solidària de Catalunya a la societat catalana.

D’aquesta manera, CaixaBank també referma el seu conegut compromís amb una economia, centrada en les persones i el bé comú i no pas en el lucre, i amb unes finanes ètiques que promouen la pau, el desarmament i la sostenibilitat. El director de la Fundació “La Caixa”, Antonio Vila de Bertrán, ha afirmat que el conveni “no és en cap cas un rentat de cara” i que els valors de l’ESS es poden trobar clarament “en l’ànima fundacional de l’entitat”. Per la seva banda, el tècnic de la XES, Xavier Palos, explica que era “un conveni molt esperat per la XES, fruit de mesos de negociació i passadissos” ja que “si no pots acabar amb el teu enemic, és millor unir-te”.

El conveni tindrà vigència des d’avui mateix, dijous 28 de desembre de 2023, amb el llançament d’un spot televisiu de la XES sobre la línia de crèdits ESSCaixa titulat “Ens agrada l’ESSCaixada“, que s’ha estat preparant les darreres setmanes i que s’emetrà a TV3 just abans del Telenotícies Migdia a les 13:55 h. i just abans del TN Vespre a les 20:55 h.