Escola d’Estiu 2018: Aprendre a cooperar

Arriba la tercera edició de l’Escola d’Estiu de la XES, sota el lema: Aprendre a cooperar! Enguany l’escola tindrà moltes novetats.

En primer lloc, farem formacions descentralitzades per arribar al màxim nombre de persones possibles de diferents punts del territori. Mataró, Sabadell, Barcelona…i, per descomptat, El Prat de Llobregat!

La inauguració tindrà lloc el dia 29 de juny a Barcelona i aviat esperem poder-vos confirmar hora i lloc d’aquesta i de la resta de sessions, que seran temàtiques. Migracions i ESS, cultura transformadora, economies feministes…l’espai de formació i debats estratègics de la XES s’acosta!

Ciutats cooperatives, un nou llibre de la XES

Publiquem un nou volum de la col·lecció de llibres de la XES editat per Icària: Ciutats cooperatives, escrit pel company Ivan Miró i Alcedo (membre de la comissió de formació i publicacions de la XES i soci de la cooperativa sòcia La Ciutat Invisible).

El llibre entoma el repte de crear barris, pobles i ciutats cooperatives posant les persones al centre i no el capital, des de l’economia social i solidària. Ciutats al servei del bé comú, que afronten les necessitats econòmiques, socials i culturals dels i les seves habitants i suprimeixen qualsevol tipus

Us animem a llegir sobre aquestes ciutats per a la vida: cooperatives, ecològiques, solidàries i feministes. Aviat us informarem sobre la data i el lloc de la presentació de l’obra.

Exigeix al teu Ajuntament el compromís amb el comerç just i les finances ètiques

Com diu l’espot de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica 2018, només el 0,17% de les compres de comerç just són fetes per les administracions públiques i, a més, els bancs que inverteixen en armes són els principals proveïdors de la majoria d’institucions. Per això, impusem aquesta petició online perquè la ciutadania demani als seus ajuntaments que incloguin als plecs administratius de qualsevol concurs públic dues clàusules socials en suport del comerç just i 5 compromisos concrets per impulsar les finances ètiques.

A més, recordem que enguany l’acte central de la campanya se celebrarà el dijous 10 de maig a les 11 h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i finalitzarà amb l’entrega d’un cafè de comerç just a l’Alcaldessa Ada Colau.

No us perdeu tampoc les més de 35 activitats de la campanya arreu del territori. Trobareu més informació també al Diari de la Campanya, que podeu llegir en paper si compreu el Diari ARA el pròxim dissabte 5 de maig.

Formem part d’aquesta campanya juntament amb les sòcies SETEM Catalunya,  Alternativa 3Fiare-Banca ÈticaFETS-Finançament Ètic i Solidari i Oxfam Intermon,

XES Procomuns: per la confluència del procomú i l’ESS

Des de fa gairebé un any diverses entitats i col·lectius estem treballant plegades per la confluència de l’economia solidària i el procomú i el passat 10 març, a l’assemblea general ens vam constituir oficialment com una nova comissió de la XES. La comissió Procomuns. Però què són els procomuns?

El procomú: un model econòmic més enllà de la tecnologia i els mons digitals

Probablement moltes de vosaltres, en escoltar el terme procomú —els commons, o els comuns, o l’economia del procomú—, penseu automàticament en els mons digitals i les tecnologies lliures. Però el procomú no es limita als béns digitals: fa referència a una altra manera d’entendre i practicar l’economia, que segueix lògiques diferents de les del mercat i de les estatals i que intenta escapar del binarisme entre propietat privada i propietat pública. Un procomú és un bé material o immaterial que comparteix una comunitat (o que compartim tota una societat), que es gestiona de forma col·lectiva que el fa sostenible (perquè no s’esgoti) i accessible per a tota la comunitat, i persegueix l’interès general com un bé públic. Aquí trobem, en efecte, els procomuns digitals, que han contribuït de manera decisiva a la revitalització d’aquest model: el moviment del programari lliure, la cultura lliure, el disseny obert, el maquinari lliure, les dades obertes procomunes (data commons) i l’Economia Circular de Codi Obert. Però també són procomuns les pastures i boscos comunals tradicionals, l’aigua gestionada comunitàriament (com en els sindicats de regs de l’horta valenciana), o el que podríem anomenar comuns urbans (per exemple, l’espai de gestió veïnal autogestionat Can Batlló). En realitat, pràcticament qualsevol recurs pot esdevenir un procomú: dependrà sempre de la manera en que es gestioni i les condicions d’accés al mateix.

D’aquesta manera, l’economia del procomú esdevé un tercer model econòmic —al costat de la producció privada i de mercat i de la producció pública jerarquitzada per l’estat— en el qual les comunitats s’autoorganitzen per produir, reproduir i/o utilitzar un recurs col·lectiu, compartint coneixement i regles, accés, reproductibilitat i governança basada en la pertinença. L’èmfasi en compartir, la responsabilitat i gestió col·lectives i l’obertura a tota la comunitat implicada són elements centrals d’aquest model.

La comissió Procomuns de la XES entén que l’economia del procomú forma part de l’economia social i solidària en tant que posa al centre tant la sostenibilitat del recurs compartit com la de les persones que formen part de la comunitat com a productores, com a cogestores i/o com a beneficiàries. Així, una combinació de models procomuns amb formes d’intercooperació i de mercat social té un fort potencial transformador de l’economia per fer-la més justa, solidària i que respongui a les necessitats reals.

Procomú i cooperativisme, dos marcs per a l’autogestió

Tot i que la idea del procomú com a alternativa econòmica i política s’ha revitalizat en les últimes dècades tant en àmbits activistes com acadèmics (l’han defensat, entre altres, autors i autores com Michael Hardt i Antonio Negri, Silvia Federici, David Harvey, Elinor Ostrom, Yochai Benkler, Christian Laval i Pierre Dardot), té una trajectòria històrica molt més llarga. El procomú és una forma d’economia ancestral en moltes cultures humanes que, en part, va ser destruït, relegat o privatitzat per l’emergència de la industrialització, el capitalisme i l’estat liberal, i que recentment s’ha vist reactivat amb les comunitats col·laboratives que produeixen i comparteixen recursos a través d’internet alhora que amb l’emergència d’iniciatives de producció i gestió comunitària vinculades a iniciatives de caràcter local i territorial.

De fet, tal i com explica David Algarra al seu llibre “El comú català”, la gestió comunal ha tingut una gran rellevància històrica a Catalunya, no només perquè històricament una part important de la terra i altres béns eren del comú, sinó perquè la seva gestió, abans de la privatització, era socialment més justa. Així, l’autogestió comunal ha permès i permet a les comunitats camperoles d’arreu resoldre gran part de les seves necessitats de forma local i comunitària i, segons la premi Nobel Elinor Ostrom, produeix una forma econòmica més equitativa, centrada en les comunitats locals i no en la necessitat dels mercats.

La trajectòria històrica a Catalunya reforça la idea que el procomú i l’economia social i solidària guarden una estreta connexió. Tal i com ha assenyalat Ivan Miró, no és casualitat que el naixement de l’associacionisme i el cooperativisme obrer catalans coincideixi en el temps amb el procés de tancament dels comuns naturals. A finals del segle XIX, dos fets històrics que es produeixen en paral·lel, la culminació d’una despossessió dels béns comunals i la industrialització i urbanització de les ciutats, comporten la generació d’una classe obrera proletària que comença a organitzar-se a través de l’associacionisme i el cooperativisme. També en l’àmbit agrari la cooperativa ?com a instrument? va permetre preservar en ocasions la gestió comunal ancestral. Aquest enclavament històric representa la base de la primera economia social catalana i una voluntat d’articular una governança del comú que superi el marc econòmic i polític del capitalisme. És a dir, les associacions i cooperatives podrien ser enteses com les noves institucions del comú en aquest nou context urbà i industrial que sorgeix al segle XIX.

El que ens ensenya aquesta perspectiva històrica és que procomú i cooperativisme són dos marcs —diferents però amb importants solapaments i potencialitats comunes—per a l’autogestió: aquest és probablement el nexe que lliga més clarament els dos models. D’aquesta manera, l’autogestió té un lligam amb ambdues tradicions històriques al nostre territori que tenen amb Internet un nou espai d’amplificació. D’una banda, l’autogestió dels béns comuns a Catalunya, que, amb l’aparició d’Internet, s’ha reconfigurat i revitalitzat al voltant del Moviment de Cultura Lliure (MCL) i procomú digital; i d’altra banda, cooperativisme com a espai d’autogestió ciutadana, i els valors del qual poden servir de base per a la creació de plataformes tecnològiques.

Com explica Mayo Fuster en el llibre Procomú digital i Cultura Lliure, el Moviment de Cultura Lliure i procomú digital, que té, en el cas de Catalunya, un especial vincle amb el Moviment de Justícia Global (MJG), ha sigut clau en l’actualització de la tradició històrica del procomú des de finals del segle XX. D’aquesta manera, els comuns digitals es configuren com recursos d’informació i coneixement que són creats i posseïts col·lectivament o compartits entre una comunitat que tendeix a ser no excloent, és a dir, disponible (normalment gratuïtament) per a terceres parts. Els wikis, com per exemple la Wikipedia, o organitzacions de llicència oberta, com Creative Commons, són mostres de comuns digitals. Aquests són orientats per afavorir-ne l’ús i la reutilització, en comptes de ser intercanviats com a mercaderies. I la comunitat de gent que els construeix pot intervenir en la gestió dels seus processos interactius i dels seus recursos compartits. És a dir, d’acord amb el paradigma dels comuns, es recupera la comunitat com a subjecte actiu i participatiu d’una economia solidària, com a alternativa a la dicotomia estatal/mercantil.

Així doncs, avui dia els comuns es poden trobar al llarg i ample de tot el món sota diferents formes: des de comunitats indígenes resistint la desforestació de les selves i els pagesos indis lluitant contra les corporacions dels contenidors multimèdia, al software de codi obert i els moviments pels drets digitals sobre Internet. Les característiques generals que tots comparteixen són els procediments de democràcia directa en la seva gestió, el disseny i l’elaboració oberta, l’accessibilitat i l’evolució constant.

Hem de ser conscients però, que així com les eines digitals ens obren un nou ventall de possibilitats per desenvolupar i compartir bens comuns, l’accés a les eines digitals segueixen tenint un fort biaix de gènere i, en conseqüència, queda un llarg treball de reforç de la perspectiva de gènere i feminista al procomú per assegurar dinàmiques inclusives que fomentin l’adopció de les noves tecnologies entre les nenes i dones i per pal·liar la tendència a que es doni una forta discriminació de gènere en les comunitats de programari lliure.

Confluència de l’economia del procomú i l’economia solidària

A la comissió Procomuns de la XES entenem que els valors, el coneixement i les lògiques del model procomú, d’una banda, i els de l’economia solidària, de l’altra, poden servir per reforçar mútuament els dos models en el seu potencial transformador de l’economia. El cooperativisme de plataforma, que intenta aplicar les formes i valors cooperatius a l’economia de plataforma, pot constituir, per exemple, un primer pas en aquest sentit.

Des de la comissió XES Procomuns ens proposem treballar per aquesta confluència de l’economia del procomú i l’economia solidària, entenent-la com una relació d’influències bilateral i múltiple. D’una banda volem compartir el coneixement, els recursos i la forma de treball del procomú —especialment de la tradició dels procomuns digitals— amb la comunitat de l’economia solidària. Això inclou, entre altres, generar espais de formació per sensibilitzar sobre la privatització de les eines tecnològiques i promocionar les eines de programari lliure alternatives i promoure l’alliberament de continguts, dissenys i dades mitjançant llicències lliures i formats estàndards oberts; tot fent un acompanyament a les entitats de la XES per tal que puguin utilitzar-les. D’altra banda, ens proposem treballar per a visibilitzar i acompanyar les iniciatives que treballen amb procomuns digitals o altres projectes de recursos comunitaris compartit i que treballen o volen iniciar projectes socioeconòmics per tal d’apropar-los a les pràctiques i valors de l‘economia solidària.

Conscients que aquesta és una tasca col·lectiva, volem que aquesta primera presentació en públic sigui una invitació oberta a qualsevol iniciativa o persona individual, sòcia o no de la XES a participar en aquesta comissió per apropar entre totes els comuns digitals a l’Economia Solidària. Podeu escriure a comunicacio@xes.cat per posar-vos en contacte amb la comissió.

Referències

Teixim xarxes locals

Estrenem un vídeo homenatge a totes aquelles xarxes locals que ja estan funcionant a diferents punts del territori treballant per acostar l’ESS al màxim de gent possible i que serveixi alhora per animar més persones i organitzacions a crear-ne de noves als seus municipis: teixim xarxa, construïm economia social! #TeiximXarxesLocals

 

Crida: Eradiquem l’assetjament sexual a les nostres organitzacions

A la XES volem crear un protocol per definir un marc d’actuació davant de situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe amb l’objectiu d’eradicar aquest tipus de conductes a tota l’estructura interna i externa de la XES (comissions i permanent, equip tècnic, esdeveniments, organitzacions sòcies, etc.).

Entenem com a agressió sexual qualsevol agressió verbal, no verbal o física (encara que no sigui reiterada ni sistèmica), no desitjada, d’índole sexual, que tingui com a objecte atemptar contra la dignitat de la persona agredida o crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest que produeixi aquest efecte. Una agressió es un abús de poder, no un malentès ni un conflicte, per tant no pot ser emmarcat dins del protocol de conflictes de la comissió de facilitació i cures.

Quan va néixer la inquietud a l’entitat,  es va encarregar a la comissió d’Economies Feministes que liderés aquest treball. Però recordem que les agressions sexuals són una qüestió que afecta la globalitat de la xarxa, i per això tot el col·lectiu ha de fer front a aquesta problemàtica, no només aquesta comissió. Per aquesta raó, obrim una crida per crear un grup de treball format per sòcies individuals o membres de les entitats sòcies de la XES que assumeixi aquest encàrrec. Cal tenir en compte que es necessita un treball previ i profund  sobre violència de gènere, i que una vegada s’hagi elaborat el protocol caldrà pensar com sensibilitzar les entitats sòcies perquè l’adoptin o en creïn un de propi (si no el tenen).

Ens agradaria molt que aquesta crida aconsegueixi engrescar prou gent per tirar endavant una qüestió complexa com és aquesta. Som conscients que potser caldrà l’acompanyament d’alguna persona o organització experta, però això ho valorarà el mateix grup una vegada es constitueixi. Si hi esteu interessades i creieu com nosaltres que cal fer front a la violència sexual des de l’ESS, podeu contactar amb economiesfeministes@xes.cat i, a partir d’aquí, esperem que el grup prengui vida pròpia i s’organitzi per afrontar una necessitat col·lectiva com aquesta.

Enguany arriba la revolució de les butxaques…públiques

Amb la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica aquest 2018 volem emplaçar les administracions públiques a sumar-se a la “revolució de les butxaques públiques”, és a dir, a animar-les a incorporar criteris i clàusules socials per tal d’afavorir el creixement i la consolidació del comerç just i la banca ètica.

Darrerament, moltes administracions públiques han aprovat declaracions institucionals darrerament a favor de la contractació pública responsable, però la campanya demana que aquestes facin un pas més enllà. Per això, es plantegen dos activitats:

  • Un acte central el dijous 10 de maig a les 11:00 h a la plaça Sant Jaume de Barcelona anomenat “Fem un cafè de comerç just amb els nostres representants polítics”, en el qual intervindrà Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, una persona representant de la Diputació de Barcelona, l’expert en comerç just i compra pública Sergi Corbalán, membre de la Fair Trade Advocacy Office, i una productora de cafè de comerç just. En aquest acte s’explicarà quina ha estat la feina realitzada per aquestes institucions per potenciar el comerç just i la banca ètica i quins són els reptes que encaren en un futur pròxim per tal d’avançar i garantir una contractació pública ètica i responsable.
  • Una crida a la ciutadania per a què signin una petició online (que estarà disponible al web de la campanya durant el mes de maig i fins al 15 de juny) per demanar als seus ajuntaments que es comprometin amb el comerç just i la banca ètica mitjançant la incorporació d’una clàusula social sobre comerç just i l’impuls de 5 accions concretes per tal de fomentar i impulsar les finances ètiques des de la compra pública.

Com en anteriors edicions, a l’acte central i la petició ciutadana online se sumaran diferents activitats als municipis per fomentar el comerç just i la banca ètica. Trobareu la informació, que s’anirà actualitzant, a l’apartat d’Activitats als municipis del web.

Formem part d’aquesta campanya juntament amb les sòcies SETEM Catalunya,  Alternativa 3Fiare-Banca ÈticaFETS-Finançament Ètic i Solidari i Oxfam Intermon,

Us convidem a llegir el manifest 2018 i a adherir-vos a la campanya per organitzar actes als vostres municipis i difondre el Comerç Just, la Banca Ètica i l’Economia Solidària.

Revolucionem les butxaques públiques!

 

L’Ajuntament de Barcelona obre convocatòria de subvencions per projectes d’ESS

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat el llançament de la segona edició de la convocatòria de subvencions per impulsar projectes d’economia social i solidària. La convocatòria va destinada al fomentent d’activitats d’interès públic o social que tinguin com a propòsit contribuir a l’assoliment dels objectius del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019. En aquest sentit, la convocatòria tornarà a comptar amb quatre modalitats: acompanyament i formació, finançament, comunicació i equipaments i recursos.

Des del comissionat s’han organitzat  7 sessions informatives per tal d’explicar les bases de la convocatòria i resoldre dubtes i qüestions diverses.

Dilluns 9 d’abril (17h)
Espai Consum
Palau Foronda de la Ronda Sant Pau 43-45 baixos

Dimecres 11 d’abril (12h)
Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
c/Premià 15

Dimecres 17 d’abril (17h)
Casa Orlandai
c/Jaume Piquet, 23

Dijous 19 d’abril (17h)
Centre Cívic La Sagrera
c/ Matí Molins, 29

Divendres 20 d’abril (12h)
Biblioteca Jaume Fuster
Plaça de Lesseps, 20-22

Dimecres 24 d’abril (12h)
La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya
Via Laietana, 54

Dijous 16 d’abril (12h)
BCN Activa (Sala Emprèn)
c/ Llacuna, 162-164

 

Estrenem instagram i telegram

A la comissió de comunicació treballem per aconseguir que totes les sòcies rebeu informació clara i entenedora sobre el que fem a la xarxa, per crear un nou paradigma comunicatiu transformador i per difondre el missatge de l’economia social i solidària (mitjançant la feina que feu les sòcies, les comissions, les campanyes en què participem, etc.) arreu.

Amb aquests tres objectius sobre la taula, vam decidir a la darrera reunió obrir dos nous canals de comunicació: un compte d’instagram i un canal de Telegram pensat especialment per a persones i organitzacions sòcies. Esperem que us semblin útils i que facilitin que estiguem totes més informades i, en conseqüència, més formades i amb més esperit crític!

Esperem interaccionar amb vosaltres des de l’instagram xes_cat i que sentiu la XES més propera via el canal de telegram xes_cat!