Després de tanta feina feta, tant d’esforç per adaptar-nos als canvis i tanta il·lusió per tirar-ho endavant, ja tenim aquí el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, la trobada que s’hauria d’haver celebrat en aquestes dates físicament a Barcelona però s’ha virtualitzat per poder dur-se a terme en el context actual. Tot i el canvi de format, el seu objectiu s’ha mantingut: apropar moviments socials i iniciatives que comparteixen la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, així com d’acabar amb un model econòmic basat en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat. Aquest espai pretén generar un marc de confluència d’aquelles economies que lluiten per caminar cap a societats resilients i col·laboratives, per construir i reforçar aliances i accions estratègiques conjuntes.
Des de l’inici de la pandèmia, s’han posat de manifest les mancances del món preCovid-19 en temes tan bàsics i diversos com l’accés a l’habitatge, l’alimentació, l’assistència sanitària, les prestacions d’atur, les cures de col·lectius vulnerables i altres àmbits essencials per a la vida que no estan sent coberts en el model actual i per als quals les Economies Transformadores tenen propostes alternatives i reals.
En aquest marc, el Fòrum compta amb un ampli programa construït col·lectivament. A l’acte d’inauguració, el 25 de juny a les 15h, participaran referents a nivell mundial, com ara Mihel Bauwens, director de la Fundació P2P i de la investigació de CommonsTransition.org; Marta Guadalupe Rivera Ferre, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de VIC-UCC i membre del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides; Euclides Mance, un dels principals teòrics de l’economia solidària i l’economia de la liberació a l’Amèrica Llatina i co-fundador del Insitituto de Filosofía de la Liberación i de la xarxa Solidarius; Ashish Kotari, coordinador del fòrum Vikalp Sangam (Confluència d’Alternatives) i impulsor del Tapiz Mundial de Alternativas; Geneviève Azam, economista francesa, activista mediambiental i d’altermundialització a l’organització Attac France i coautora d’un “Manifest de Convivialitat”.
Després d’aquest acte, durant una setmana tindran lloc taules obertes, reunions de confluències, seminaris i panels expositius diversos quant a temàtiques i perspectives, però amb un escenari comú: promoure una transformació radical de l’organització econòmica i social amb l’objectiu comú de fer front a les crisis presents i futures causades pel sistema socioeconòmic vigent, des d’una perspectiva més territorialitzada, que posi la vida al centre, amb una preocupació per la justícia social i la vigilància ecològica recolzada en una democràcia renovada.
Tota la feina que es farà aquests dies tindrà continuïtat de cara a una segona celebració de l’FSMET a l’octubre 2020, una trobada que, si la situació ho permet, complementaria la seva vessant virtual amb la física, coincidint amb la celebració de la FESC (Fira d’Economia Solidària de Catalunya) que en els darrers anys ha reunit a la Fabra i Coats unes 15000 persones. Per donar suport a tota la feina a fer, seguirà activa l’eina virtual www.forum.transformadora.org, espai de referència per seguir nodrint el procés d’articulació mundial.
Dos anys de gestació
L’FSMET, que està impulsat per desenes d’organitzacions de tot el món (entre les quals s’hi compta la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), porta dos anys gestant-se. Ja l’abril de 2019 es va dur a terme a Barcelona una Primera Trobada Internacional on es va explorar el terreny dels diferents corrents econòmics que van participar-hi (economia social i solidària, economies feministes, moviment agroecològic i per la sobirania alimentaria i moviment pels comuns). Així es van poder establir els primers vincles i es van acordar les línies estratègiques comunes per incloure nous agents i realitats, com ara el moviment per la justícia climàtica o els col·lectius de persones migrants. També va ser el moment de dotar-se d’un sistema de governança i de la metodologia per garantir l’autonomia del procés, part de l’ADN de les economies transformadores.
A partir d’aquesta base comuna, conclou ara un any de feina i articulació mundial que ha hagut d’adaptar-se forçosament a un escenari global de pandèmia, reconvertint-se al forma virtual i incorporant derivades de la difícil situació econòmica de l’escenari postcrisis de la Covid19 i de les alternatives al capitalisme en clau transformadora.
L’FSMET aspira a transformar-se en un procés més ampli que desbordi els eixos i accions transformadores i inclogui l’impacte de la crisi de la nostra civilització accelerada per la Covid-19 al centre de la seva reflexió i proposta. El model econòmic que proposen les economies transformadores només pot aconseguir-se des d’una perspectiva territorialitzada, unint forces i intel·ligències, iniciatives i idees, audàcia i coneixements, en un context en què aquestes propostes són més necessàries que mai per sobreviure i viure dignament.