Diem no a les ampliacions dels aeroports de Madrid i Barcelona

/en ,

Ens adherim al comunicat per reclamar al Govern espanyol la cancel·lació de les ampliacions dels aeroports de Madrid i Barcelona. Més de cent organitzacions socials, veïnals i ecologistes s’han sumat a l’escrit, que demana que s’aturi de manera indefinida qualsevol ampliació d’infraestructures aeroportuàries i plans de creixement de l’aviació. Les organitzacions signants recorden els impactes climàtics, ambientals i socials de les ampliacions previstes i avisen, un cop més, que aquests plans són incompatibles amb l’actual situació d’emergència climàtica. Podeu llegir el comunicat sencer aquí i adherir-vos-hi  a través d’aquest enllaç.

Malgrat el trencament de l’acord entre el Govern català i l’estat per a ampliar l’aeroport del Prat, les demandes segueixen vigents. Per això, la plataforma Zeroport i la Xarxa per la Justícia Climàtica han convocat una mobilització pel proper diumenge 19 de setembre, a Barcelona.

 

Reflexiona amb l’Escola Estiu des de casa

/en

Et vas perdre l’Escola d’Estiu? Ara pots gaudir dels debats i reflexions des de casa.

Aprofita les vacances (si en tens!) per visionar algunes de les sessions enregistrades -d’altres només van tenir lloc en format presencial- i posar-te al dia sobre els reptes de l’ESS a Catalunya. De tot el programa, pots visionar quatre sessions: la de la gestió público-comunitària-cooperativa, la de gestió comunitària i cultura crítica, la d’agroecologia i venda en línia i la d’agroecologia amb perspectiva feminista.

Com avancem cap a la gestió público-comunitària-cooperativa? Discussió estratègica sobre les condicions per avançar en la gestió público-comunitària-cooperativa. Coneixerem experiències i aprofundirem en els reptes d’aquesta gestió. Organitzada per: Comissió de Formació (XES) – Ateneus Cooperatius – XMESS – UAB – Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) – Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP).

Gestió comunitària, economia solidària i cultura crítica. Diàleg amb diferents experiències. Organitzada per la Comissió de Formació i Publicacions de la XES  i Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC).

Agroecologia i venda en línia: impactes i costos invisibles. Amb productores, distribuïdores i consumidores per compartir els impactes de la digitalització i plataformització de la venda de productes, amb diferents plataformes en fila 0. Co-organitzat amb la XaSACC (Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central).

Economia solidària i feminista en l’agroecologia i la sobirania alimentària. Espai de trobada de projectes i reflexió sobre agroecologia, sobirania alimentària i economia solidària on hi trobarem una apropament a l’economia feminista. Amb Martina Marcet Fuentes. Organitzada per la Comissió Economies Feministes de la XES.

Agroecologia, proximitat i comerç just als campaments

/en , ,

Recordeu el protocol d’abastiment agroecològic a l’associacionisme educatiu, elaborat per Pam a Pam i la sòcia Escola Lliure El Sol fa tot just un any? Ara, es renova i es fa més complet en incorporar també el consum de productes de comerç just de la mà de LaCoordi, incorporant així una mirada nord-sud, i fent propostes per treballar les desigualtats i l’educació per a la justícia global a les entitats a partir del consum alimentari.

Sense renunciar als principis de la proposta inicial, elaborada per l’Escola Lliure en El Sol i Pam Pam en el marc de la campanya Abastiment Agroecològic feta amb Arran de Terra, el protocol proposa ara que alguns productes no frescos de consum habitual a la nostra dieta (cafè, te, xocolata, sucre) siguin de comerç just. Es tracta de productes que, per les condicions climàtiques que demana la seva producció, no podem cultivar aquí si no és a través de pràctiques molt agressives per l’entorn. És per això que habitualment els importem de països del sud global. Des de LaCoordi animem a l’associacionisme educatiu a fer-ho apostant per projectes que respectin els drets de les productores, que generin relacions comercials justes, que tinguin pràctiques feministes, que respectin el medi ambient… En definitiva, que segueixin els 10 principis del comerç just.

Què podeu trobar al protocol?

El protocol manté les tres línies d’abastiment complementàries: el producte fresc de la zona on es realitza l’activitat; el producte no fresc a granel i de proximitat (i ara també de comerç just); i el producte per a les famílies de l’entitat. A la calendarització de les accions s’incorpora una llista de botigues i punts de venda de productes de comerç just. També s’afegeixen dues FAQS sobre el comerç just com a moviment i sobre els seus impactes ambientals. D’aquesta manera, es vincula el comerç just a la justícia global i a economies transformadores com les finances ètiques i l’economia social i solidària, totes sota el paraigües de LaCoordi.

D’altres novetats del protocol són alguns aclariments sobre els falsos mites que hi ha al voltant del preu dels productes de comerç just. I la proposta d’importadores especialitzades que poden facilitar molt les coses a les entitats. A l’apartat de «Recursos» s’hi afegeixen materials interessants com la Campanya Jotrio.cat i un bloc de recursos específic sobre educació per a la justícia global i comerç just, amb les guies de LaFede i Escoltes Catalans, el manual per apropar el comerç just a joves, i alguns catàlegs i portals de recursos pedagògics. Sense oblidar el recull de bones pràctiques i les possibilitats de formació, que també han de contribuir a fer que els impactes globals del nostre consum local posin la vida de les persones i dels ecosistemes al centre i siguin realment justos.

Podeu consultar-lo aquí.

Noves sòcies d’estiu

/en

El bon temps i el desconfinament ens porten més estones a l’aire lliure, sovint compartides, i també una entrada de noves sòcies a la XES que fan créixer la comunitat! Tecnologies lliures, enoturisme, gestió comunitària i teixit local, territori i medi ambient, comerç social, mobilitat sostenible i ioga cooperatiu! Us les presentem:

Communia és una cooperativa tecnològica especialitzada en sistemes i xarxes lliures i tecnologies obertes. Des de Terrassa, proposen un canvi de lògica en què no es paguin llicències i s’eliminin intermediaris. Ofereixen estratègies P2P, web, i streaming, i promouen la formació i autoformació en aquest àmbit, la dotació d’infrastructures, el disseny de dispositius web per facilitar les activitats en xarxa de les diferents comunitats i la coinvestigació.

La Conca 5.1 és una associació que treballa, des de Montblanc, per donar a conèixer i reflexionar sobre el vi, el vermut, l’enoturisme, el territori, el paisatge, el turisme, la gastronomia, l’agricultura, el desenvolupament local i la societat. Es tracta d’una plataforma que té els peus a Catalunya, però la mirada ben oberta a la resta del món. La seva activitat es duu a terme de diferents maneres: a través d’un magazin, un cicle de debats, la promoció de diferents esdeveniments i l’impuls de documentals.

L’Associació Inter-Acció impulsa projectes interculturals comunitaris, treballant per la igualtat i la cohesió social al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Fundació Privada Emys Recerca i Conservació del Patrimoni Natural és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la conservació de la natura, en especial a les zones humides i de la tortuga d’estany (Emys orbicularis),  mitjançant recerca, gestió, conservació, educació i conscienciació. Amb seu a Riudarenes, treballa ajudant els actors del territori a fer-ne una gestió sostenible, promovent l’agroecologia, la gestió forestal sostenible, l’educació ambiental i l’ecoturisme

Som valor social és una associació sense ànim de lucre que vol promocionar el comerç amb valor social. Per això han creat un marketplace de productes elaborats per persones amb capacitats diferents, malalties mentals i amb risc d’exclusió social, per tal d’empoderar-les i enriquir-nos entre totes. En formen part la cooperativa L’Olivera, Ordi Natura, Estel Tàpies, Sambucus, Casa Dalmases…els trobaràs la comprasocial.com

Granollers Pedala és una associació que vol promoure la ciclomobilitat urbana a l’àrea de Granollers, Canovelles i Les Franqueses del Vallès. Vol articular i dinamitzar el col·lectiu de persones usuàries de la bicicleta, i oferir una interlocució propositiva a les administracions locals per desenvolupar la mobilitat amb bicicleta a la ciutat i l’entorn proper. També donen el suport i els serveis necessaris per facilitar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual en l’àmbit personal, i com a vehicle per donar resposta a necessitats de mobilitat i logística urbana en l’àmbit associatiu o corporatiu o de l’administració pública. Pretén
afavorir la creació d’ocupació en un sector emergent com és el de la bicicleta, que contribueix a un desenvolupament urbà més sostenible, des d’estructures sense ànim de lucre, que afavoreixin una articulació del teixit social i productiu més democràtica, corresponsable i equilibrada.

EcoGIRA és una consultoria en medi ambient i sostenibilitat que pren com a propis els valors de l’ESS per oferir solucions sostenibles (Eco) a través d’una Gestió Integral dels Recursos Ambientals (GIRA) de les organitzacions, d’aquí el nom: EcoGIRA. També volen conscienciar i aconseguir canviar (GIRAR) els costums i hàbits de la societat i de les seves organitzacions per aconseguir territoris més sostenibles (ambiental, socialment i econòmicament). Porten a terme projectes estratègics vinculats al desenvolupament i millora de la gestió ambiental d’organitzacions i territoris i ofereixen propostes amb una mirada transversal i solucions en residus, mobilitat, energia, urbanisme, educació en la sostenibilitat, comunicació ambiental, participació i cohesió social.

Des de l’Associació CooperaSec volen crear un barri cooperatiu, un barri, el de Poble Sec (Barcelona), on l’ESS sigui l’alternativa a l’actual sistema econòmic capitalista. Aposten per projectes col·lectius, l’autogestió i l’economia solidària i un respirar diferent, d’idees comunes que empoderin i ens facin més fortes prenent partit cap a unes noves maneres de fer, als marges i al costat del sistema actual que ens ofega.

La cooperativa Yoga Alegre sorgeix de la iniciativa de mestres i estudiants de l’Associació Yoga amb Gràcia (Barcelona) i dona lloc a una nova etapa de responsabilitat col·lectiva, reciprocitat i suport mutu. En relleu, agraïment i preservació del llegat intergeneraciona del ioga comunitari al barri.

Més de 8.000 entitats i cooperatives impulsem la creació del Centre Català d’Empresa i Drets

/en , ,

La Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans al Parlament de Catalunya després d’anys de treball ha estat registrada al Parlament de Catalunya, gràcies al  suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem.

La proposta és fruit del Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a aquest organisme pioner, entre elles la XES.

A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.

El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.

En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal i com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport, entre les quals ens hi compten a través de la nostra comissió internacional. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Fes-li un lloc a la coagenda de l’ESS!

/en

Us agradaria poder publicar les vostres activitats de manera gratuïta en una pàgina web especialitzada en difondre esdeveniments, activitats o subvencions de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària i la Innovació Socioeconòmica? Us presentem la CoAgenda, nosaltres la fem servir per compartir totes les activitats que programem: tallers, formacions, xarrades, trobades… És l’altaveu de l’ESS a la ciutat!

La finalitat de l’eina és donar visibilitat a les formacions, tallers i altres activitats en matèria d’ESS que duen a terme les iniciatives i organitzacions de Barcelona i voltants, a més, també comparteix informació sobre subvencions i altres temes d’interès tant per a la ciutadania com per a les persones empresàries i emprenedores.

Fa algunes setmanes estem duent a terma una campanya comunicativa col·lectiva per reforçar l’eina, juntament amb altres organitzacions del moviment. Des d’aleshores, s’hi han sumat una vintena d’entitats més, amb ganes de seguir donant visibilitat a la CoAgenda per apropar l’ESS a la ciutadania i seguir sumant membres a la comunitat.

Us animem a fer servir aquesta eina perquè creiem que pot ser molt útil per a reforçar el moviment, i és col·laborativa,  gratuïta i molt fàcil d’utilitzar. També us facilitem un document amb algunes preguntes freqüents per si teniu dubtes!

FAQS Coagenda

Obrim inscripció per expositores per la FESC 2021

/en ,

La 10a edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya arriba carregada de novetats! La més important: enguany la fira es presenta amb un format híbrid, presencial i virtual, que ens permet recuperar les abraçades i els retrobaments però aprofitar la potencialitat que ens ofereix la tecnologia per arribar a un públic cada cop més divers.

Concretament, la mostra d’expositores tindrà lloc el 23 i 24 d’octubre a la Fabra i Coats i també a través de la pàgina web de la fira i els diferents canals de comunicació.

Hi haurà 4 modalitats de participació:

Inscripció – Web

Del 18 al 24 d’octubre. Ser present al web de la FESC com a entitat, així com als materials de difusió corresponents. Totes les altres opcions inclouen aquesta modalitat.

Pantalla durant la fira

23 i 24 d’octubre. Permet aportar més informació a través de vídeos, podcasts, imatges,… que la present al web. Les visitants hi podran accedir a través d’unes pantalles virtuals que ubicarem dins la Fàbrica de creació.

Taula compartida

23 i 24 d’octubre. Mitja taula per dissabte (dia sencer) i diumenge (matí). Ser present a la web de la FESC i als materials de difusió corresponents.

Taula individual

23 i 24 d’octubre. Una taula per dissabte (dia sencer) i diumenge (matí). Ser presents a la web de la FESC i als materials de difusió corresponents.

 

Si tens un projecte d’economia social i solidària i vols mostrar-lo al món, has de saber que les inscripcions ja s’han obert a través d’aquest formulari!! Recorda que les organitzacions que s’inscriguin abans del 31 de juliol, podran gaudir d’un descompte en la quota final d’inscripció. Aquí tens la taula de preus per aquesta edició, t’hi esperem!

 

El calaix d’eines per a l’agroeocologia

/en ,
Cada cop són més les xarxes alimentàries locals a Catalunya que engloben projectes productius, projectes d’elaboració alimentària i, en moltes ocasions, altres agents socials del territori (consumidores, restaurants, cases rurals, etc). Són espais de col·laboració, suport mutu, articulació i treball conjunt que busquen impulsar circuits curts de comercialització, enfortir i augmentar la producció i consum de productes locals i ecològics i fomentar relacions de transparència i confiança entre els seus membres.

Aquests xarxes agroecològiques s’obren camí en un sector amb pocs suports i grans reptes que afronten col·lectivament. Compartir eines i recursos pot enfortir les xarxes i impulsar el salt d’escala que permeti fomentar sistemes alimentaris territorialitzats i sostenibles. Per això, des de l’Aresta,  Arran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària hem posat en marxa l’Einateca agroecològica, una plataforma col·laborativa de suport mutu i visibilització de les xarxes alimentàries locals. Us hi sumeu? 

Si sou una d’aquestes xarxes alimentàries locals, o si esteu treballant per consolidar-vos com a tal, us pot interessar aparèixer al mapa i formar part de l’Einateca, la vostra plataforma col·laborativa i autogestionada per compartir eines i recursos.Un cop inscrites a la plataforma, podreu:

  • Aparèixer al mapa de xarxes
  • Tenir accés a recursos compartits d’altres xarxes (ajudes i normatives, rutes de distribució, guies pràctiques, borsa de treball, per exemple) reservades a les xarxes que s’hagin inscrit.
  • Participar en un fòrum i tenir accés a altres eines col·laboratives per compartir processos, neguits, necessitats i bones pràctiques.
  • Avançar col·lectivament cap a la consolidació dels nostres projectes, fer-los sostenibles i arribar a nous públics.
  • Visibilitzar la feina diària duta a terme per les xarxes alimentàries locals i la seva importància a l’hora de promoure sistemes alimentaris territorialitzats justos i sostenibles.
Si voleu entrar a formar part del mapa i la comunitat de l’Einateca, podeu registrar-vos AQUí.
Ara per ara ja hi ha algunes xarxes participant del projecte, s’han apuntat al mapa per a què tinguis una idea com serà el mapa de xarxes!


L’Einateca Agroeocològica vol donar resposta a algunes de les necessitats detectades en l’informe “Eines i estratègies de les xarxes d’articulació agroecològiques” (Aresta , 2020) i l’informe col·lectiu “Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19″  (Arran de terra, Aresta, Pam a Pam, Escola de Pastors i Càtedra d’Agroecologia de Vic, 2020).