L’Ajuntament de Barcelona adjudica 7 nous solars per a projectes d’habitatge cooperatiu

Aquesta setmana s’han presentat les primeres set promocions d’habitatge cooperatiu, que sumen 144 pisos, fruit del conveni signat la tardor passada entre l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (FCHC), la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac) i la XES -representada per la sectorial d’habitatge en cessió d’ús.

En aquesta primera fase del conveni, l’Ajuntament cedeix 12 solars i edificis a rehabilitar  -que representen un total de 373 habitatges- assignats a diferents cooperatives i fundacions. Tot i que el conveni preveu arribar fins a la construcció de 1.000 habitatges en sòl municipal durant els propers anys, aquest primer lot de 144 pisos d’habitatge cooperatiu es destinarà principalment a gent gran (projecte impulsat per la sòcia Sostre Cívic- i persones amb diversitat funcional, a banda de cinc promocions més de lloguer, de 229 habitatges, entre les quals la primera cooperativa de lloguer.

El procediment establert en el conveni consisteix en què són Cohabitac (per a les promocions destinades a lloguer) i la FCHC i la XES (per a les promocions destinades a cohabitatge) les encarregades de convocar, rebre seleccionar les propostes de les entitats interessades que, després, seran aprovades definitivament per l’Ajuntament i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya.

Un cop s’hagi formalitzat la cessió dels sòls i concretat els projectes, les entitats beneficiàries podrien començar les obres a finals del 2022 i així es materialitzarà el fruit d’aquesta  col·laboració público-social-comunitària per estendre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que defensem des de la XES.

La llista de solars de cohabitatge d’aquesta primera fase és la següent:

– Can Batlló, c. Mossèn Amadeu Oller, 17-21, la Bordeta (Sants-Montjuïc). 40 habitatges. Assignat a la cooperativa Empriu, Habitatges Cooperatius, SCCL.
– Edifici a rehabilitar a c. Rossend Arús, 36 i 38, Sants (Sants-Montjuïc). 7 habitatges. Assignat a la cooperativa La Domèstika de la Farga, SCCL.
– Via Augusta, 375-381 i 383-387, Sarrià (Sarrià – Sant Gervasi). Dues promocions de 15 i 17 habitatges respectivament per a cohabitatge sènior. Assignades a la cooperativa Sostre Cívic, SCCL.
– Via Augusta, 389-393, Sarrià (Sarrià – Sant Gervasi). 17 habitatges cooperatius per a persones amb discapacitat intel·lectual. Assignat a la cooperativa Vida Cooperativa,
SCCL.
– C. Gustavo Bécquer, 11X, Vallcarca i els Penitents (Gràcia). 25 habitatges. Assignat a la cooperativa Ruderal, SCCL.
– 22@ Sector Balius, c. Pere IV, 115, el Parc i la Llacuna del Poblenou (Sant Martí). 23 habitatges. Assignat a la cooperativa Abril Poblenou, SCCL.

Podeu trobar més informació sobre el conveni i els detalls del procés d’adjudicació en aquest nou web.

Canviem la lògica: arriben les IV jornades de transició ecològica

Des de la comissió d’ecologia de la XES organitzem les jornades d’ecologia i economia social i solidària, que aquest any arriben a la quarta edició. Enguany volem emmarcar les jornades en el procés de reflexió estratègica que està duent a terme el conjunt de la XES i, més específicament, en aquests dos aspectes:

  • Elaborar una diagnosi col·lectiva de l’ESS a Catalunya en relació a la transició ecològica
  • Definir estratègies i línies de treball prioritàries per abordar la crisi ecològica

Així doncs, el principal objectiu seria obtenir un conjunt de línies de treball que es considerin estratègiques per abordar al Transició Ecosocial des de l’ESS. Les jornades es celebraran presencialment el dia 18 de juny de 10h a 14h, en format presencial, i amb inscripció prèvia.

EL KIT DE L’ESS CONTRA L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Des de la comissió hem fet una eina per dinamitzar el debat i la cerca d’alternatives per fer front a l’emergència climàtica des de l’economia social i solidària. N’hem dit el “kit de l’ESS contra l’emergència climàtica”, i es basa en una mena de tòtem fet de plafons, que aborda l’emergència climàtica des de quatre àmbits: el consum, la mobilitat, l’energia i l’economia circular (residus).

A través d’aquest kit, es pot entendre les problemàtiques associades als quatre àmbits i, sobretot, plantejar alternatives, tant de caràcter global, com locals. De fet, el kit està especialment pensat per descobrir i fer visible iniciatives locals d’ESS que treballen pel consum responsable, per la transició energètica, per la mobilitat sostenible i per l’economia circular.

El mateix kit està fet de materials 100% biodegradables, és lleuger i transportable en transport públic , és flexible per editar els continguts amb sistema de pins de fusta i testà pensat per ser reutilitzat tot el que es pugui.

LA COMISSIÓ D’ECOLOGIA

El juny del 2018 es van celebrar les primeres jornades d’economia socioambiental i solidària, organitzades per la cooperativa Espai Ambiental amb el suport de la XES. L’objectiu d’aquelles jornades era el de donar més centralitat als aspectes ambientals dins de l’economia social i solidària, tant a les pràctiques quotidianes de les organitzacions, com, també, al moviment en conjunt. Fruït d’aquesta necessitat, a les mateixes jornades, es va decidir crear la Comissió d’Ecologia i generar, així, un espai permanent per treballar el valor ambiental dins de la XES.

Des de la comissió urgim a la societat en general, i al moviment de l’ESS en particular, a emprendre les accions i mesures necessàries per impulsar una transició ecosocial amb justícia social. L’escassetat de recursos i energia arribarà: serà un camí difícil i dur, que ens obligarà a recórrer un procés adaptatiu com a espècie cap a formes de vida molt menys intenses quant a energia i materials. Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a aquesta escassetat; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic. Però també creiem que l’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una ESS forta i molt estesa a grans capes de la societat, perquè voldrà dir que la cultura del debat públic i pel comú, la cooperació, i l’ajuda mútua s’haurà difós i, amb ella, s’hauran regenerat els fonaments democràtics de la nostra societat.

Per això fem una crida a totes aquelles entitats que tenen dins de la seva missió assolir la sostenibilitat dins d’un altre paradigma econòmic, per a que s’adhereixin per treballar conjuntament en aquesta comissió.

Objectius

  • Generar discurs davant les institucions de la problemàtica socioambiental i plantejar solucions, i fer-ho d’una forma col·lectiva.
  • Fer visible la problemàtica socioambiental: residus, mobilitat, energia, alimentació, canvi climàtic, turisme, etc., i promoure el consum responsable, l’educació socioambiental i la justícia eco-social.
  • Promoure la intercooperació entre les entitats de la XES (i del conjunt de l’ESS) que tinguin en la seva missió assolir la sostenibilitat, generant solucions a problemàtiques comunes i construint estratègies conjuntes.

Si estàs interessada en participar a la comissió pots escriure’ns a [email protected].

Ens adherim a la declaració per denunciar l’abús de poder d’Agbar a Catalunya

Més de 64 organitzacions ens adherim al #FrontComúVSAgbar per denunciar l’abús de poder d’Agbar a Catalunya i exigir a les administracions que prenguin totes les mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua.

La declaració denuncia el monopoli d’Agbar en la gestió de l’aigua i assenyalen l’empresa per haver entorpit i tombat judicialment les iniciatives sorgides per recuperar la gestió d’aquesta. Les entitats promotores del manifest reivindiquen l‘aigua com a bé essencial i com a dret humà i exigeixen als governs frenar les multinacionals i implementar mesures per a una gestió pública i democràtica.

Les entitats promotores fan una crida a totes les organitzacions socials i ambientals per a que es sumin a la declaració. Podeu adherir-vos-hi aquí.

La plataforma Aigua es Vida, una de les promotores del manifest, convida les organitzacions a participar als tallers que han anomenat Cafès de l’Aigua, els dies 8, 15 i 22 de juny. En aquests, la idea és pensar i debatre conjuntament com hauria de ser l’Observatori Metropolità de l’Aigua, projecte inclòs en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica i creat per vetllar per l’interès comú de la gestió de l’aigua i el sanejament. Els tallers són per recollir opinions, idees, propostes i suggeriments; no pretenen arribar a acords ni a concretar propostes.

El moviment per l’habitatge cooperatiu es mobilitza

La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclamem a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació.

Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”.

Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte.  Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.

Les mesures per l’assequibilitat

Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques.

En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.

Taller: Abordatge de violències masclistes a les organitzacions

La comissió antiassetjaments proposa un espai formatiu dimarts 25 de maig a de 10 h a 12.30 h per compartir dubtes i neguits sobre l’abordatge de les violències masclistes a les nostres organitzacions. La sessió, dinamitzada per la cooperativa Candela, dedicarà una primera part al nou protocol de la XES i una segona part a les violències masclistes i a la necessitat d’afrontar-les col·lectivament.

Com la majoria ja sabreu, l’1 de gener de 2021 va entrar en vigor el Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES. Una eina aprovada en assemblea general extraordinària el desembre de 2020, en què també es va establir la seva l’adhesió obligatòria per a totes les sòcies de la XES donant de marge tot el 2021 per a formalitzar-la.

Conscients que es tracta d’un document complex, que requereix un alt grau de comprensió, implicació i reflexió interna per part de totes les que formen part de la xarxa, la comissió antiassetjaments volen acompanyar-vos en aquest procés fins al compromís i per això us proposen aquest espai de trobada. Entre totes, estem segures que farem una XES més feminista!

Per motius organitzatius, preguem inscripció prèvia al formulari (les persones inscrites rebran l’enllaç d’accés a la sessió).

Fer front a les violències masclistes col·lectivament

Les violències cisheteropatriarcals formen part del nostre del dia a dia i, malauradament, les organitzacions de l’Economia Solidària no n’estan exemptes. Tot i que costa acceptar aquesta realitat en entorns declaradament feministes, l’experiència ens mostra que els assetjaments i els abusos de poder per raons de sexe o gènere hi són i la millor manera d’erradicar-los és ser-ne conscients i dotar-nos de les eines necessàries per abordar-los.

A la XES el procés d’elaboració del protocol davant d’aquest tipus d’assetjaments va néixer, d’una banda, d’un debat intern sobre el rol que hauria de tenir la xarxa com a referent de l’ESS i de les economies feministes i, de l’altra, de la demanda per part d’entitats sòcies d’assessorament davant de casos reals d’assetjament.

Núria Alonso, membre de la comissió antiassetjaments, explica que el principal objectiu del protocol és erradicar les violències masclistes i que, per fer-ho, cal desmuntar els fonaments de les relacions de poder del sistema sexe-gènere. I això com es fa? «Des de la sensibilització i l’educació de totes les persones del col·lectiu, garantint l’existència de mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, així com el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci. Aprovar aquest protocol només és un primer pas, però molt important», declara.

Un procés transformador

Tot i que va ser la comissió d’Economies Feministes qui va engegar el procés, des del primer moment van tenir clar que no havia de ser un treball exclusiu d’aquesta comissió, ja que les violències són una problemàtica que afecta tot el col·lectiu i, per tant, tothom s’ havia de sentir cridat a abordar la qüestió. Així doncs, es va crear un nou grup de treball amb aquest encàrrec. «No vam rebre una resposta multitudinària d’immediat, ja que parlar de violències en el nostre entorn proper és un tema que encara incomoda i la majoria no se sent legitimida o amb prou eines per abordar-les”, recorda Judith Cirac, membre de la comissió d’Economies Feministes i activa durant tot el procés del protocol. Finalment, però, s’hi van animar 13 persones -sòcies individuals o membres de les entitats sòcies-.

Des del primer moment es va tenir clar que es necessitava un suport extern, i aquest ha estat el paper de la cooperativa Candela, acció comunitària i feminista, i de la Sílvia Alberich, activista feminista i especialitzada en intervenció educativa en situacions de violència masclista.

En Guillem Subirachs és membre de la comissió antiassetjaments i també va participar en l’elaboració del protocol. Explica que un procés d’aquestes característiques necessita que cada organització situï el seu punt de partida, es formi i plantegi els seus propis debats. A la XES, van començar formant-se sobre els privilegis associats als rols de gènere, els estereotips, els tipus de violència i el contigut de la legislació vigent. “El fet de ser una associació de segon grau ens va portar a debatre quin havia de ser l’àmbit d’aplicació i com encaixar-lo amb les diferents realitats de les entitats. També vam haver de definir el mecanisme d’actuació, l’abast, el tipus de vocabulari utilitzat o els requisits per formar part de les comissions que hi estan associades”, assenyala.

Assetjaments per raó de sexe i gènere

Comptar amb un protocol que posa nom a determinades conductes a les quals estem habituades pot ser revelador per a moltes persones. Assetjament sexual és qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest, llegim al protocol. I tot seguit, alguns exemples: fer comentaris obscens, preguntar o explicar fantasies, mirades lascives, deixar notes o correus electrònics amb contingut sexual ofensiu, un apropament físic excessiu, massatges no desitjats, etc. Tot i que enumerar exemples pot deixar fora algunes situacions, és una manera de fer visible pràctiques que sovint hem normalitzat, banalitzat o silenciat, viscudes en primera persona o per part d’algunes companyes.

A banda de l’àmbit sexual, també s’aborda l’assetjament per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual, que en l’àmbit laboral pot dificultar l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació. A les organitzacions, les discriminacions poden limitar la participació, la sociabilitat i el desenvolupament dins de l’entitat de les persones que les pateixen. Sense ànim excloent, el protocol esmenta l’humor sexista o trànsfob, ridiculitzar o menystenir les capacitats de les dones o de les persones trans, negar-se a anomenar una persona trans com ella desitgi o utilitzar deliberadament pronoms i articles que no es corresponguin amb el gènere amb el qual s’identifica, etc.

El protocol estableix mesures preventives, contempla accions de sensibilització i de formació i proporciona elements que facilitin la identificació de pràctiques precursores o constitutives d’assetjament, per tal de poder abordar-les de forma immediata i efectiva. Alhora, estableix un procediment estandarditzat per donar curs a denúncies d’assetjament i garanteix una resolució que situï en el centre la reparació de la persona o persones que han patit assetjament i la responsabilitat col·lectiva en l’erradicació.

Subirachs és un dels pocs homes que s’ha implicat en tot el procés fins al moment i, de fet, assenyala que, enguany, la prevenció vol posar el focus sobre els homes cisgènere de la XES, «que hem de treballar per entendre la nostra posició i els impactes que generem», diu. «A més,  hem de ser conscients que aquest protocol se centra en dos tipus de discriminacions molt concretes i no pot assumir la prevenció i la detecció d’altres desigualtats, tot i que la metodologia d’abordatge plantejada sí que es podria replicar. Un repte que haurem d’abordar més endavant», alerta.

Posar-lo en pràctica

El passat 3 de desembre el protocol va ser aprovat en una Assemblea General Extraordinària i va entrar en vigor l’1 de gener de 2021. Des d’aquell moment, totes les noves sòcies s’hi han d’adherir, acceptar i aplicar els principis que el regeixen i, les que ja ho eren, tenen tot l’any de transició. En el cas d’aquelles entitats que ja tenien protocols propis, s’ha de garantir que complexen els requisits mínims que estableix el de la XES.

L’aprovació del protocol ha implicat la creació d’un nou grup: la ja esmentada comissió antiassetjaments, que ha de vetllar per les adhesions, resoldre dubtes i organitzar xerrades divulgatives sobre la necessitat d’una gestió sistèmica de les agressions masclistes. A més, en el cas que es comuniqui un cas, s’ha de crear  un grup d’acompanyament, qui engegarà tot el mecanisme, garantint el principi de confidencialitat del cas. En aquest punt, també cal apuntar que acompanyar una situació d’assetjament té sempre un impacte emocional elevat en les persones que hi participen (no únicament en les implicades) i que s’han de preveure mecanismes de gestió emocional per a elles.

«Tot i que l’ESS no s’escapa de pràctiques masclistes, sí que es diferencia d’altres entorns per la seva voluntat de transformació social i la cerca d’eines per avançar cap a societats més justes i sostenibles», afirma Núria Alonso. «Tenim clar que un protocol és una eina indispensable però que el problema no queda ni molt menys resolt amb la seva existència. La gestió d’agressions masclistes ha d’implicar una perspectiva de transformació global i necessitem crear nous patrons de conducta i generar una nova cultura al conjunt de l’ESS per tal de ser conscients dels privilegis i acabar amb la impunitat», conclou.

La referència: el protocol de Lafede.cat

Una del principals referents per a la XES va ser el procés que ja havia iniciat LaFede.cat, amb qui comparteixen neguits i experiències a través de la xarxa Transicions Feministes -juntament amb la  Federació de Cooperatives de Treball i altres entitats- per aconseguit organitzacionals feministes.

L’any 2018, després d’esclatar un escàndol sobre explotació sexual en una gran organització federada, Lafede.cat es va comprometre a activar els mecanismes necessaris per prevenir, detectar i erradicar tot tipus de violències masclistes dins el sector, començant per les entitats federades i la mateixa federació. Així es va impulsar la creació d’un Protocol de prevenció de l’assetjament sexual i l’abús de poder, que donava continuïtat al procés intern anomenat “Sembrant cures” per introduir les pràctiques feministes i les cures a les organitzacions.

Isabel Torallas, tècnica de l’Eix de Feminismes de Lafede.cat, explica: «És un tema que genera moltes resistències a nivell personal (ens costa posar-nos-hi a nivell individual, no sabem identificar les violències…) i per tant també a nivell de les organitzacions (no es prioritza, no hi destinem prou recursos, no sabem a qui li toca impulsar-ho, etc.)».

Des del primer moment l’elaboració del protocol es va entendre com un projecte participatiu i es va comptar amb suport expert. Ara es troben en l’etapa d’implementació i  es vol posar en valor la importància de la prevenció: oferir formació, espais on expressar dubtes i necessitats per visibilitzar les violències en totes les seves formes i  generar narratives transformadores sobre les denúncies. «Genera sorpresa i alhora il·lusió veure com ràpidament es genera transformació en les persones quan s’atreveixen a formar part del procés. Tot i així,  continuem trobant a faltar als homes de les nostres organitzacions en els espais  relacionats amb el protocol: és un repte que se sentin interpel·lats i atorgar prioritat a aquest tema incòmode, tot i que la obligatorietat ha estat un factor decisiu per arribar on som ara», apunta Torallas.

A més, Lafede també vetlla per la creació o revisió dels protocols de les federades i aquesta primavera iniciaran un espai de suport a les entitats amb aquest propòsit. «El que estem demanant és que facin un procés, no que copiïn un text i el signin com a propi. Moltes entitats han expressat que la component d’obligatorietat del protocol ha servit perquè a les seves entitats això s’entomés de forma seriosa per primera vegada. Que el protocol de Lafede està servint per posar fil a l’agulla», finalitza.

 

Aquest reportatge escrit per Carla Liébana es va publicar originàriament a la revista Cooperació Catalana número 452 (abril 2021) editada per la Fundació Roca i Galès.

Amb el dret a la protesta a Colòmbia

Hem signat aquest manifest de la mà de la comissió internacional de la XES, i al costat de moltes altres companyes i col·lectius, per frenar la militarització de la protesta social i exigir garanties i llibertats per a la mobilització ciutadana a Colòmbia. 

Segons les xifres més recents,  24 persones han mort, 89 estan desaparegudes i més de 800 han estat ferides. Podeu seguir les dades de la repressió al web Defender la Libertad, que actualitza els casos de denúncies arbitràries, persecució judicial i criminalització de la protesta social al país, i el llegir el text complet del manifest i adheriu-vos aquí.

Per les llibertats i els drets humans, tot el suport!

 

Aquest maig, #JoTrioComerçJust

El 8 de maig commemorem el Dia Internacional del Comerç Just i, durant tot el mes, podrem gaudir d’activitats a diferents punts del territori, així com de propostes en línia.

De la mà de LaCoordi, participem a la campanya #JoTrioComerçJust, amb un acte central virtual que actiu des de dimecres 5 de maig al web jotrio.cat: un joc interactiu audiovisual per reflexionar sobre les nostres decisions quotidianes i l’impacte del nostre consum.

Uns dies més tard, el 12 de maig a la tarda, coorganitzem el tast virtual de comerç just en què podrem parlar amb dues productores de Nicaragua i Uganda per conèixer de primera mà tots els detalls que diferencien el comerç just del comerç convencional, així com la seva relació amb les finances ètiques, ja que també ens acompanyarà la sòcia Oikocrèdit. I durant tot el mes, el tema central del club de lectura d’Economies Transformadors que impulsem a través de la plataforma tellfy, en el marc del projecte Biblioteques Sense Fronteres, serà el comerç just (encara sou a temps de sumar-vos-hi!).

D’altra banda, ens vam adherir fa uns dies, també de la mà de LaCoordi i de moltes altres organitzacions, al manifest internacional Reconstruïm amb justícia: per una transformació de l’economia i el sistema de comerç en favor d’una recuperació justa i sostenible.

Per acabar, us animem a consultar el recull d’activitats per municipis que giraran al voltant del Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Solidària. Xerrades, tallers, exposicions, espectacles…tota la informació aquí.