Com a XES, juntament amb la nostra base social dels territoris rurals, volem fer algunes reflexions sobre les protestes de la pagesia dels darrers mesos i que avui, enmig de la crisi del Covid-19, es tornen encara més urgents i imprescindibles. Cal posar sobre la taula la incapacitat del sistema agroindustrial de producció d’aliments per resoldre les necessitats de la pagesia i dels territoris rurals que habita.
A mitjans del segle passat, amb l’anomenada Revolució Verda, es va produir una transformació del model agrari arreu del món, impulsat per alguns governs i agències internacionals, de la mà de les grans empreses químiques de la segona guerra mundial i del sector farmacèutic. Es construïa un nou model de producció agrària intensiva basat en la mecanització de les tasques agrícoles, un alt consum d’aigua, grans aportacions d’adobs, herbicides i pesticides químics -productes derivats del petroli-, varietats i llavors “millorades” i la concentració de la terra per a la implantació de grans extensions de monocultius.
Aquests canvis tenien l’objectiu de tecnificar la producció i incrementar la productivitat agrària per tal de satisfer les necessitats alimentàries d’una Europa de postguerra i un món amb una extensa agricultura de subsistència. Però a banda d’enriquir les monstruoses multinacionals del sector que ja coneixem, aquest model també va comportar altres conseqüències greus pels sistemes agraris: una gran pèrdua de biodiversitat agrària, el desapoderament de la pagesia i del coneixement ecològic tradicional, una producció petrodepenent i molt contaminant, la sobreexplotació dels sistemes hídrics i els aqüífers, i l’empobriment dels sòls agrícoles convertint-los en substrats inerts mancats de vida.
El sistema agroindustrial actual, hereu d’aquella Revolució Verda, està configurat per grans extensions de monocultius intensius que, lluny de solucionar els problemes de la fam al món, acapara les terres més fèrtils per a l’exportació d’aliments i explota els recursos naturals, dificultant la sobirania alimentària a nivell local, sobretot al Sud del món, però al sud d’Europa també.
A Catalunya i a la resta de l’estat el model agroindustrial de producció d’aliments també ha generat grans desigualtats en les zones rurals. Mentre les grans planes agrícoles de regadiu es transformen en polígons agrícoles, a la resta de territoris rurals es produeix un abandonament de la terra i un despoblament progressiu cap a les ciutats o les capitals de comarca per manca d’oportunitats i un menor accés als serveis públics, entre d’altres.
Els qui produeixen molt, cobren poc perquè estan sotmesos a les directrius dels mercats i competeixen amb els preus internacionals sempre a la baixa per alguna crisi o altra, i els qui produeixen més enllà de les planes tenen grans dificultats per fer viables econòmicament les seves finques. Així, en els darrers 20 anys la renda agrària no ha augmentat, mentre que el cost de la vida i els costos de producció no paren de créixer, empobrint i delmant un col·lectiu clau per a la reproducció social: la pagesia. Mentre que el preu dels aliments que paguen les consumidores s’ha multiplicat per 4,5 en 15 anys, el preu percebut per la pagesia s’ha mantingut gairebé constant i actualment és menys de la meitat del preu de venda final.
En els darrers mesos hem vist com es manifestaven arreu de l’estat espanyol milers de pageses i pagesos sota el lema Agricultores al límite, reclamant preus justos per al sector. Quelcom tan senzill com percebre el preu que costa produir els aliments que consumim. També reclamen dignitat i respecte perquè n’estan farts i fartes de ni tan sols sobreviure.
Actualment a Catalunya la pagesia constitueix només un 1,6% de la població activa i el nombre d’explotacions s’ha reduït en els darrers 16 anys en un 26%, amb un paral·lel augment de la mida de les finques en un intent per provar de mantenir-se en l’activitat productiva. El mercat agroalimentari està en mans de l’oligopoli de la gran distribució, que controla els preus de gairebé tot el que consumim i que s’enriqueix a costa d’ofegar les productores. Aquest oligopoli, a més d’estar subvencionat per l’estat en múltiples formes i a través de diferents canals, acapara el 80% dels ajuts de la PAC que es reparteixen al principat.
Des de la XES donem suport a les protestes de la pagesia arreu de l’estat i ens reafirmem en les pràctiques de l’economia social i solidària i de la sobirania alimentària, que proposen una transició agroecològica cap a un model agroalimentari més just i sostenible.
El model agroindustrial globalitzat de producció d’aliments està en crisi, ja que no resol les condicions mínimes necessàries per a la reproducció de la pagesia ni per a una alimentació lògica i saludable per a les persones. Hi ha iniciatives pageses i des del consum que porten anys construint les bases d’altres models corresponsables que ens alimentin alhora que dignifiquin la feina de les productores i de les artesanes i elaboradores alimentàries de tot el territori.
Existeixen actualment a Catalunya més de 160 grups de consum, alguns d’ells amb més de 400 unitats de convivència sòcies, i no paren d’augmentar el nombre de mercats de pagès i iniciatives de restauració col·lectiva com els menjadors escolars ecològics i de proximitat.
També existeixen al territori nombroses iniciatives promogudes per la pagesia i per altres agents socials rurals que tenen per objectiu fomentar el relleu generacional agrari i un canvi en el model agroalimentari. Algunes tenen 20 anys d’història, com les escoles de formació agrària i de pastura amb perspectiva transformadora, la xarxa de graners, bancs de llavors, xarxes i assemblees pageses, etcètera, i d’altres son més recents, com els bancs de terres i recursos, els serveis públics de suport a la pagesia, polítiques públiques alimentàries i iniciatives que volen impulsar el salt d’escala a través d’iniciatives de consum col·lectiu responsable com els supermercats cooperatius o les plataformes virtuals d’abastiment agroecològic.
Tenim molts exemples que fa anys que avancen en una lluita de David contra Goliat. Però necessiten suport i teixir xarxes més sòlides amb altres moviments socials urbans i rurals per escalar i poder esdevenir un model de producció i consum viable en l’àmbit ecològic, econòmic i social.
Cal seguir treballant per corresponsabilitzar-nos, sobretot des de les ciutats, en la important tasca de la producció d’aliments: articulant circuits curts de comercialització, mancomunant recursos en la producció, la distribució i el consum, i recuperant i conservant el patrimoni i les infraestructures agràries -tals com xarxes de rec i varietats locals-, així com revaloritzar la cultura i la vida agrària i rural.
També creiem que el sector públic ha de deixar de sostenir l’agroindústria pels impactes negatius que té en els nostres territoris -sobretot el sector porcí amb efectes tan greus com la contaminació dels aqüífers- pels productes ultraprocessats que comercialitza amb una petjada ecològica i hídrica inacceptable, així com pels impactes que té sobre la salut de les persones.
En l’àmbit social també cal visibilitzar la feina de les dones pageses i redistribuir les càrregues de les dones rurals que viuen en territoris amb un gran nombre de persones depenents. En l’àmbit més general, cal facilitar l’accés de les classes populars empobrides a una alimentació apropiada i de qualitat, ja que són qui més expressen problemes de salut relacionats amb l’alimentació.
Prenem consciència que cal reequilibrar l’urbanocentrisme, deixar d’utilitzar els territoris rurals com a matriu de recursos des d’on satisfer les demandes de les ciutats i entomar les seves necessitats reals. Necessitem territorialitzar els sistemes alimentaris locals perquè la pagesia pugui viure dignament de la seva feina sobre les bases d’una economia camperola que faci possible la reproducció de les comunitats rurals, reverteixi la desagrarització i contribueixi al mosaic agroforestal i ramader.
Sempre, i ara més que mai amb la crisi del Covid-19, organitzem-nos, consumim producte local i de proximitat i enfortim les nostres xarxes agroalimentàries per construir comunitats locals més resilients i sostenibles!
Manifest escrit col·laborativament amb el teixit de l’ESS i la base social de la XES dels territoris rurals.
Aprofitem per recordar-vos que, en aquests moments de crisi, com Pam a Pam també donem suport a les inciatives engegades per les entitats de l’economia solidària i el moviment agroecològic, per seguir teixint els llaços necessaris per sostenir-nos i enfortir-nos. En aquest enllaç podreu trobar iniciatives que intenten facilitar un tipus de consum transformador que permeti al sector adaptar-se als canvis dràstics com són el tancament d’escoles, bars, restaurants, etc. Si voleu sumar el vostre gra de sorra, no dubteu en entrar-hi fer-ne ús i difondre-les.
Aquí trobaràs el manifest llegit per algunes de les companyes del món agroecològic que l’han escrit, com a part d’un muntatge més ampli que recull diverses impressions de la crisi des del moviment de l’ESS.
