Retorn de Escola d’Estiu de la XES a Mura

/en ,

A l’Escola d’Estiu d’aquest 2019 hem volgut fer un pas més enllà i, a més a més dels diversos debats i formacions programades arreu del territori (Sabadell, Ripoll, Mataró, Barcelona…), hem organitzat un cap de setmana d’estada als Caus de Mura per tal d’aprofundir en el tema plantejat. Tres dies de debats compartits i de construir coneixement col·lectiu tant a les sessions com en els sobretaules, passejades o a la piscina. Un espai on conèixer-nos, enfortir vincles entre persones i projectes involucrats a la XES i on poder aprofundir d’una manera més conscient i compartida el tema que ens ha ocupat aquest any: l’ESS enfront del capitalisme de plataforma.

Durant l’estada hem abordat el tema a partir de tres eixos de treball: refer el vincle social, alternatives econòmiques i ambientals; i relacions polítiques. Inicialment hem compartit què entenem per comunitat, què les defineix i quin és el seu valor. Seguidament hem descobert  projectes agroecològics de diferents punts del país, a la vegada que hem abordat el debat de com promoure i estendre el Mercat Social. També hem analitzat i definit quines aliances podem teixir amb diversos col·lectius, sectors productius o moviments socials; i com dur a terme una comunicació coherent amb els nostres principis fugint de la lògica del capitalisme digital. En total,  han estat sis sessions de treball que han permès plantejar alternatives ja sigui des de l’acció comunitària, el desenvolupament de sectors productius o l’establiment d’aliances i reforç de l’acció política.

Un cap de setmana que valorem molt positivament pel fet d’haver aconseguit aplegar unes seixanta persones per debatre al voltant d’aquestes temes en un entorn privilegiat lluny del soroll quotidià, però envoltats de projectes inspiradors com són l’alberg Els Caus de Mura i Les Refardes. A més d’haver possibilitat un espai de convivència, de coneixença i d’intercanvi de les persones que vam participar-hi. Podeu veure’n algunes fotos aquí.

No sabem si hem aconseguit definir una estratègia clara de què cal fer des de l’economia solidària per fer front al capitalisme de plataforma, però que podem dir que hem compartit coneixements sobre el tema en qüestió, hem ampliat horitzons i hem enfortit la comunitat de la XES; elements necessaris per poder elaborar noves respostes a les preguntes que el capitalisme ens formula “no només per fer de contrapès a l’ascens del feixisme global, sinó per assentar les bases materials i existencials, polítiques i culturals, d’una renovada alternativa al capitalisme” (Ivan Miró, 2019).

 

Aquí podeu fer un cop d’ull a les relatories col·laboratives:

Reptes i oportunitats de l’Economia Solidària rural

/en , ,

Els autors, membres de la Xarxa d’Economia Solidària del Ripollès, reflexionen sobre el camp a recórrer que tenen les opcions de l’economia transformadora a entorns rurals com els de Catalunya. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

El pròxim 31 d’agost dues xarxes locals de la XES celebrarem una trobada a Vallfogona de Ripollès per parlar d’Economia Solidària rural. Té sentit parlar d’una ESS rural? Quines oportunitats genera? Vallfogona és un poble petit, té menys de 250 habitants, i és un dels més de 300 micropobles de Catalunya, aquells amb menys de 500 habitants. Davant de la lògica i l’hegemonia urbana en el nostre món actual, aquestes realitats amb els seus problemes, reptes i oportunitats queden massa sovint oblidades. La diversitat rural no impedeix identificar uns problemes comuns: despoblament del territori, manca de recursos públics, generar ocupació, mobilitat i un important envelliment de la població.

Potser cal començar per una definició: per entorns rurals entenem tota àrea geogràfica on conviuen els ecosistemes de bosc amb els prats, camps i cultius, juntament amb diferents nuclis urbans de mides variables però separats per natura (silvestre o gestionada pels humans). En termes socials, els entorns rurals són aquells que representen un mosaic de diversitat entre pobles i costums, una societat que ha viscut de la relació amb l’entorn natural des de diferents prismes (la ramaderia, la gestió forestal, la pagesia, el turisme, etc.) i d’una necessària cooperació per sobreviure.

Volem ser propositius i fer que els principis de l’Economia Solidària siguin una oportunitat d’afrontar els reptes de l’entorn rural tot ajudant a transformar la nostra activitat econòmica. Per això necessitem les bones pràctiques que estan aflorant en els últims anys i també de les activitats tradicionals que, per altra banda, no sempre s’autoreconeixen en els principis de l’ESS però moltes els practiquen.

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes. Uns ecosistemes que necessiten dels coneixements més profunds, tant de caràcter tradicional i de la cultura popular, com de la comprensió científica del funcionament de la natura, per part dels humans. Aquestes maneres de produir representen l’oportunitat d’augmentar les persones que es volen dedicar al sector primari; per contra, hauríem de dir que fins ara el sistema de producció agrària mercantilista només ha fet que reduir la necessitat de persones i, per tant les oportunitats laborals, i representa una de les causes del despoblament rural.

Una major activitat agroecològica ens ofereix l’oportunitat de revertir un consum capritxós, per un consum molt més conscient i pròxim, així com totes les oportunitats d’estar generant un entorn molt més resilient davant l’emergència climàtica. En aquest sentit també parlem de conceptes com agricultura regenerativa i permacultura, com a eines que afloren per a transformar aquests reptes en oportunitats. Ens cal cercar una sobirania alimentària que alhora ens permeti cuidar el nostre entorn, parlem poc d’una conseqüència de l’abandonament com és el creixement dels boscos i ens cal una gestió forestal sostenible.

A Catalunya, més del  65% del territori són boscos. Una part important d’aquests són de baixa qualitat i continuen creixent dia a dia degut a la despoblació. L’abandonament de les activitats agràries tradicionals no té solució des de l’òptica productivista. En canvi, per gestionar el nostre territori i prevenir incendis cada cop més grans, l’ESS ens dóna eines i alternatives: restaurar les masies abandonades, netejar camps als seus voltants, arreglar camins, netejar sotaboscos, recuperar camps i terrenys de pastures, ajudant alhora que les espècies autòctones es recuperin als nostres boscos.

Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista

A escala social, tenim una de les millors oportunitats per a posar les cures al centre de totes les nostres activitats. Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista. Estem parlant de reconstruir les nostres societats des de la perspectiva feminista, de fer de les tasques reproductives les protagonistes de les nostres decisions, i fent valdre tot allò que ha sustentat la vida. Aquí l’oportunitat s’eixampla quan evidenciem el lligam antic rural entre la reproducció i la cohesió social. Volem recuperar els valors de proximitat i cura dels comuns que caracteritzaven, en un passat no tan llunyà, les relacions en la societat rural.

Des de la ruralitat, tenim l’oportunitat de participar en un nou model educatiu i fer sentir part d’aquest tot als infants, apropant-los a la natura, explicant la relació que aquí hi hem tingut des de sempre i que s’ha perdut a les ciutats. En aquest sentit podem parlar d’algunes escoles lliures i cooperatives que escullen la ruralitat com a emplaçament per a desenvolupar la seva activitat, així com el potencial de les escoles i escoletes rurals que poden garantir la continuïtat de la vida de molts pobles petits.

Per afrontar l’envelliment i el despoblament hem de treballar amb nous models de cooperatives mixtes de treball i de consum que permetin trencar la lògica del servei a la usuària per compartir visions de futur. L’habitatge cooperatiu genera nous models de convivència en edats madures, com el cohabitatge sènior, que poden donar una resposta col·lectiva per fer front a la solitud i l’aïllament i poden crear serveis a les persones que siguin sostenibles. També veiem oportunitats en la transició energètica, en el context rural tenim l’oportunitat i l’espai de replantejar-nos el consum, la producció i distribució d’energia renovable d’una manera diferent del model de les smart cities, també d’incloure-hi la gestió forestal i sobretot l’autoconsum.

No oblidem la necessitat que tenim des dels entorns rurals de crear xarxes de solidaritat entre totes les iniciatives i associacions, des de Micropobles a la XES. Per tot plegat, des de les xarxes locals XES del Ripollès i la Garrotxa us convidem a compartir amb totes les protagonistes de l’Economia Solidària un dia de trobada, el FESS Rural el 31 d’agost a Vallfogona de Ripollès.

Volem celebrar, intercooperar i enxarxar-nos. Serà Rural, serà Solidària i totalment imperdible!!

Ricard Villanueva, Gaspar Tarrida i Jaume Cuní, membres de la XES Ripollès

 

Article publicat originàriament a La Directa, en data 23 de juliol de 2019.

Estrenem la 1a Fira d’Economia Social de l’Hospitalet

/en , , , ,

Des de la XES L’Hospitalet, en col·laboració amb El Trajín, organitzem la primera edició de la Fira d’Economia Social de l’Hospitalet de Llobregat (FES L’H). Serà el divendres 4 d’octubre al Mercat Municipal de La Florida.

Aquesta fira vol donar suport a les iniciatives econòmiques del territori, des de les més incipients  fins a les més consolidades, que aposten per un altre model de relació, producció i consum, que posi la vida en el centre. L’esdeveniment donarà visibilitat als productes i serveis que responen als principis de l’Economia Social i Solidària en diversos sectors.

Les inscripcions per a les expositores ja estan obertes i us hi podeu inscriure gratuïtament al web de la FESHL. fins al 15 de setembre. Si sou de l’ESS i voleu participar-hi, donareu suport a començar amb empenta aquesta primera edició de la FES L’H. Per a més informació, podeu contactar amb l’organització escrivint a XES L’Hospitalet

Durant la fira es preveu que hi hagi xarres, tallers, activitats infantils, menjar i música. Properament podreu consultar el programa al web de la FESHL.

El Mercat de la Florida, que acollirà la FES L’H, és el lloc on la xarxa local de la XES a L’Hospitalet ha estat treballant posar sobre la taula la necessitat d’un Mercat Social i Popular que s’obri a les comunitats migrants del territori. Ho ha fet a través del projecte “El Trajín”, de La Fundició.

Ens veiem el 4 d’octubre a L’Hospitalet!

 

 

 

Formació per a noves xinxetes Pam a Pam

/en , ,

T’has pensat mai ser xinxeta del Pam a Pam? Vols conèixer com funciona el mapeig d’iniciatives d’economia social i solidària?

El 26 de setembre Pam a Pam ofereix una nova formació per a tothom qui vulgui esdevenir xinxeta, és a dir, entrar a format part de la comunitat oberta de persones voluntàries que es formem en economia solidària, detecten i entrevisten les iniciatives arreu del territori per poder-les pujar al mapa de Pam a Pam i així donar-les a conèixer.

La formació del dia 26 serà a l’escola Nou Patufet (C. Bruniquer 5) del barri de Gràcia, a Barcelona, a partir de les 18:30 i fins a les 20:30. Si voleu participar-hi, recordeu inscriure-us aquí.

Vine i suma’t al projecte de la XES i Setem.

Infogragia Pam a Pam

 

Voluntariat a la FESC 2019, t’hi apuntes?

/en ,

Per fer realitat l’edició 2019 de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) necessitem moltes mans! Viu la fira des de dins! Necessitem persones voluntàries al llarg de les tres jornades de la fira, 25, 26 i 27 d’octubre, a la Fabra i Coats, Sant Andreu (Barcelona) per a diferents tasques.

Com pots ajudar-nos? Inscriu-te i suma’t a alguna de les comissions amb què ens dividim la feina:

(abans d’omplir el formulari, si us plau, llegeix les Condicions de participació del voluntariat. Les dades que et demanem ens permeten situar-te en llocs del teu interès, poder obtenir millors resultats i facilitar-te un bon aprenentatge. No és necessari que et passis tot el cap de setmana a la fira, tu decideixes quina és la teva disponibilitat i volum d’implicació)

FORMULARI D’INSCRIPCIONS

Comissió de Comunicació: fa la cobertura de les xarxes socials de la XES durant la fira. Les tasques de les persones voluntàries són:

  • Redacció de continguts per xarxes socials i web
  • Cobertura de xerrades i altres activitats de la fira
  • Realització de fotografies o vídeos
  • Coordinació amb l’equip de comunicació de la fira

Comissió de continguts: voluntariat de recolzament als diferents espais on es realitzen xerrades.

  • Tenir la taula per les persones ponents preparada: gots i aigua, cartellets amb els noms de les ponents, etc.
  • Donar la benvinguda a les ponents: rebre, ajudar a instal·lar presentacions de l’usb a l’ordinador, demanar si necessiten res, etc.
  • Portar un control dels temps, recompte horari i del programa
  • Fer un recompte de l’assistència per acte i controlar l’aforament d’acord amb la capacitat de la sala.
  • Omplir la fitxa d’activitat o el full d’incidències (assistència, hora real d’inici i fi, i qualsevol incidència)
  • Tenir cura del material de la sala: projector, pantalla, micròfon (si n’hi ha), pack d’informació, etc.

Comissió d’Activitats Culturals i Lúdiques: el voluntariat d’activitats culturals estarà al costat de l’escenari, i la seva feina és:

  • Estar al cas de les necessitats que puguin tenir els artistes que actuen
  • Gestionar el públic perquè es disposi ordenadament i no destorbi l’espectacle

Comissió d’Ecosols: les persones que treballen en aquesta comissió fan el canvi d’ecosols, la moneda que s’utilitza a la FESC. Els torns són una mica més curts que en els altres serveis, se’n programen tres durant el dissabte i dos el diumenge pel matí.

Comissió de Logística: és l’encarregada del correcte funcionament de les instal·lacions compartides i les destinades a les expositores. És per això que entre les tasques s’inclouen:

  • Muntatge de la fira els dos dies abans: En torn especial, les voluntàries de logística comencem a treballar el dijous abans de la Fira, muntant tots les espais que estaran oberts al públic. (penjar pancartes, col·locar taules i cadires juntament amb senyalètica, distribuir punts de llum, repartir estovalles, preparar els espais del sopar i la passarel·la…)
  • Atenció a les expositores en les demandes que pugui formular
  • Desmuntatge de la fira: També en torn especial, les voluntàries de logística es queden després que s’acabi la fira per tal de desmuntar-ho tot i que dilluns es puguin endur tot el material sense problemes

Comissió de Gestió de Persones: el voluntariat de gestió de persones està situat a l’estand d’informació per a l’acollida de les persones voluntàries. Aquestes feines es faran juntament amb la persona responsable:

  • Control de les bosses a donar a cada voluntari/a quan arriba. Mantenir l’ordre i, si cal, omplir-les amb els elements que han de portar
  • Control que totes les persones han signat i lliurat el contracte i tenen el tiquet del menjar
  • Distribuir cada persona a les seves comissions, segons el llistat
  • Apuntar a la llista d’assistència

Equip d’Informació: consisteix en informar a totes les persones que ho demanin, donant les dades del que preguntin, que són especialment la localització dels estands i els actes de la Fira. Aquesta comissió farà una trobada prèvia per rebre tota la informació de la Fira i tenir la preparació necessària. La seva missió consisteix en:

  • Conèixer una mica l’espai de Fabra i Coats i com s’hi han distribuït les seccions de la FESC. Poder situar-ho al plànol.
  • Conèixer el programa i com està organitzada la informació, per poder trobar-la amb facilitat en cada cas.
  • Conèixer l’App de la Fira i poder informar de com utilitzar-la, si cal.
  • A la vegada es cobreix la tasca de venda de merxandatge: mantenir la distribució de samarretes i bosses a la taula on es mostren; vendre i cobrar, control dels diners que entren i el concepte; mantenir l’ordre del magatzem.

En acabar la fira, et fem arribar un certificat de la teva participació. L’organització compensa al voluntariat amb ecosols per cobrir les necessitats de menjar i beure. També us obsequia amb la samarreta i bossa d’aquesta edició.

Per a qualsevol consulta prèvia, us podeu adreçar a persones.fesc@xes.cat.

I si no pots assistir a la fira però vols col·laborar-hi, abans de l’esdeveniment, també necessitem persones que s’impliquin en la gestió i difusió de la fira http://fesc.xes.cat/premsa/.

 

Posicionament de la XES davant el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones

/en ,

Davant del debat entorn Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones que està en tràmit al Parlament de Catalunya i les demandes d’algunes entitats sòcies de la XES en relació amb el contingut, a continuació expliquem la nostra valoració i demandes:

Aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de ‘la compra al mercat’ com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones

En aquest Projecte de Llei s’enumeren més de 240 serveis en els àmbits d’ensenyament, salut, social i comunitaris que li són propis a l’Administració pública, i que passarien a ser externalitzables via concurrència pública de mercat (quan no existeix cap imperatiu que obligui a fer que aquest hagi de ser el model normalitzat en aquests sectors), de manera que aquesta norma legitima, ordena i consolida el règim de (sub)contractació pública al mercat com a mecanisme de provisió a la ciutadania per a aquests serveis bàsics.

En els darrers temps, hem assistit a un context polític i socioeconòmic de grans lobbies en l’àmbit europeu i internacional que pressionen financerament, jurídica i política per la mercantilització generalitzada dels serveis públics. Però també en els darrers anys, hi ha centenars de pràctiques institucionals, a tots els nivells de govern i amb diferents colors polítics, que arreu d’Europa han mantingut o reincorporat a la gestió directa la provisió i gestió de molts serveis de diversa naturalesa sota la mateixa legislació vigent. Especialment en els àmbits de serveis públics a les persones, i no només per motius polítics, ideològics o democràtics, sinó fins i tot també econòmics malgrat la pressió existent.

El govern de la Generalitat no té cap obligatorietat d’estructurar el règim de provisió i gestió dels serveis públics a les persones a través del règim contractual de compra de serveis al mercat com via principal i normalitzada al que evoca aquest projecte de Llei. És més, fins i tot, la Llei de Contractes del Sector Públic d’àmbit estatal, malgrat ser millorable, reconeix que aquests serveis poden quedar totalment fora de la concurrència de mercat i ser gestionats, doncs, per la via directa per part de l’administració o amb el règim no contractual (via concertació entre d’altres, per exemple).

Per la defensa i garantia d’uns serveis públics de qualitat, entenem que la primera via hauria de ser que l’Administració pública assumís la seva responsabilitat a través de la gestió directa; això sí, incorporant-hi els valors i principis de l’economia social i solidària (ESS), com són la transparència i la participació de les treballadores i les usuàries. Només en el cas que s’hagués de recórrer a la provisió externa, aquesta hauria de ser concertada amb iniciatives d’ESS, sota fórmules com la concertació público-comunitària-cooperativa, que garanteixin la titularitat i el control públic del servei, la participació de les treballadores i usuàries, i la gestió democràtica i transparent, per tal de garantir la universalitat, l’equitat i la qualitat d’uns serveis que cobreixen necessitats socials bàsiques, i de blindar-los de les lògiques mercantils i lucratives, d’una banda, i tecnocràtiques i burocràtiques, de l’altra.

L’articulat en relació a les condicions socials i ambientals, i la relació qualitat-preu, és ambigua i aboca el teixit de l’ESS a la competència amb les grans empreses privades multiservei.

Analitzant el contingut de la llei en si, en termes de la seva contribució a una contractació pública responsable, a part de ser excessivament generalista i ambigua -i donada la pressió cap a l’externalització via “compra de mercat” que hem exposat al punt anterior- considerem que no és prou ambiciós i ni suficientment enfocat en la prevalença dels criteris socials i ambientals per sobre del preu.

De fet, les poques clàusules socials esmentades són opcionals; no hi ha una aposta clara i determinada per fixar un marc a través de les condicions especials d’execució (que serien d’obligat compliment a qualsevol oferta) que obligués tant a la qualitat del servei com a la garantia d’unes condicions de vida i treball equivalents a la prestació per gestió directa; i s’estableixen rangs d’entre el 30% i el 40% de puntuació de les ofertes pel que fa al valor del preu, quan hi ha experiències que senyalen el camí per donar menys pes al preu, i que incorporen aspectes econòmics, ambientals, socials i de governança a totes les fases del procés de licitació, amb caràcter obligatori.

PER TOT AIXÒ, DEMANEM:
La retirada d’aquest projecte de Llei i l’inici dels treballs i el debat públic per definir un marc regulador i estratègia de país que defineixi clarament quin és l’espai públic de gestió i provisió en la cobertura de drets socials; quin és l’espai i quins són els límits del mercat; i quin és el paper de l’economia social i solidària, amb la finalitat de garantir uns serveis públics col·lectius eficaços, de qualitat i alhora dignes del reconeixement que es mereixen. D’aquest debat n’haurien de sortir diferents regulacions, coherents entre si, amb especial importància de la gestió directa i el règim no contractual, per donar cobertura jurídica als serveis a les persones, trencant qualsevol possible vinculació d’aquests serveis amb el règim contractual.

Que no s’utilitzi l’economia social i solidària com a potencial beneficiària d’aquesta llei, perquè no creiem que beneficiï el teixit d’empreses i entitats de l’ESS. A més, l’ESS no és només un conjunt d’empreses que poden proveir béns i serveis, sinó que és, per sobre de tot, un moviment social que aposta per un canvi del model socioeconòmic en què el teixit de l’ESS i el sector públic som aliats a l’hora de posar límits i fer retrocedir el mercat i les seves lògiques mercantilitzadores de la vida.
Que la proposta de llei d’economia social i solidària que s’està començant a desenvolupar, serveixi com a espai de debat i definició del paper de l’ESS en la defensa i provisió de serveis públics, tant des de la vessant d’agent social amb una visió clara de quin model socioeconòmic volem, com des de la vessant del teixit productiu capaç de proveir béns i serveis des del no afany de lucre, la democratització en la presa de decisions i l’arrelament comunitari i territorial.

Donem suport al Manifest per un Poblenou cooperatiu

/en , ,

Des de la XES, ens hem sumat al manifest per un Poblenou cooperatiu, impulsat per la nostra sòcia Taula Eix Pere IV, del Districte de Sant Martí de Barcelona, i al qual donen suport més de 100 organitzacions socioeconòmiques i populars.

El document pretén sumar forces per tal d’implementar nous projectes, iniciatives i sistemes econòmics cooperatius i crear una xarxa de producció, distribució i consum prou importats als nostres barris per tal d’equilibrar els plans urbanístics i les maniobres econòmiques capitalistes que hem tingut al llarg de les últimes dècades i actualment. Ens referim a projectes com el 22@, que atrauen multinacionals tecnològiques internacionals i hotels, que estan acabant amb el teixit productiu que sempre hi ha hagut al districte i és necessari conservar i potenciar.

El dijous 11 de juliol la taula Eix Pere IV va presentar  el manifesta Can Ricart, nosaltres també hi vam participar al costat de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona; la FAVB, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La XES, com a xarxa d’economia solidària creiem que poden ajudar a construir un Poblenou Coopeatiu donant suport i servint d’instrument polític.

En defensa de barris i municipis fets per les persones i no pel capital. Col·lectivitzem el 22@, fem-lo habitable per la vida!

Crònica de les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

/en , ,

El passat 14 de juny a la Lleialtat Santsenca van tenir lloc les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, organitzades per Espai Ambiental Cooperativa i la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) en el marc de l’Escola d’Estiu de la XES. Les jornades donaven continuïtat al procés iniciat l’any passat amb les 1es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària. Aquestes primeres jornades tenien com a objectiu identificar-nos com a organitzacions ambientals de l’Economia Social i Solidària (ESS) i començar a organitzar-nos per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS com a eix transversal. Com a resultat, va néixer la Comissió d’Ecologia de la XES.

Aquesta segona edició ha posat la mirada en el paper de l’Economia Social i Solidària (ESS) en la transició ecològica. En aquesta mateixa línia, fa uns mesos publicàvem aquest article a La Directa. Així doncs jornades, ha posat en valor a les entitats i col·lectius que ja estan impulsant processos de transició ecològica des de l’ESS, esdevinint un punt de trobada per potenciar la intercooperació i per traçar estratègies comunes per afrontar els reptes davant la de crisi ecosocial i emergència climàtica. Hi han participat un total de 65 persones representants d’organitzacions de l’Economia Social i Solidària o de col·lectius ecologistes.

Enguany, les jornades han crescut i s’han complementat amb un workshop previ que va tenir lloc el dia 12 de juny El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i Teler Cooperatiu.

Les jornades es van iniciar amb la ponència Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària, a càrrec del Kois (Jose Luis Fdez. Casadevante) de la cooperativa Garua de Madrid. Kois ens va situar l’Economia Social i Solidària en el context del col·lapse, la crisi ecosocial i l’emergència climàtica, i ens va plantejar una sèrie de debats: Qui pilotarà la gran transició ecològica? L’economia social i solidària o les grans corporacions? Estem preparats per liderar-ho des de l’ESS? Es va plantejar que per poder afrontar-ho, és clau l’escalabilitat de l’ESS, deixar de pensar en lo micro i orientar-nos a créixer. Es va posar l’exemple del moviment agroecològic, que ha aconseguit l’èxit en el camp cultural (promoure canvi d’hàbits, posar certs temes en l’agenda pública…), però un fracàs en l’àmbit  econòmic, ja que no s’han pogut liderar aquests canvis, que han acabat essent liderats per empreses capitalistes. En aquest context, alguns reptes: orientar l’activitat econòmica cap a sectors estratègics, promoure models flexibles, coordinats i replicables, reapropiar-nos de coneixement i pràctiques de l’economia convencional, treballar amb escales més grans més enllà de les ciutats (com les bioregions), teixir aliances amb les polítiques públiques, i treballar per la universalitat del moviment.

A continuació, va tenir lloc una taula sobre processos de transició en el mon urbà i en el rural des de l’ESS. En concret es va presentar: Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona, per part de la Marina Barroso (Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona), i El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, a càrrec de Maria Mestre (Fundació ENT).

En les intervencions es va  respondre per què és important impulsar aquests processos des de l’ESS. Es va posar en relleu la gestió democràtica i la transparència, les relacions de proximitat i confiança, la perspectiva de gènere, i la importància de l’arrelament territorial d’aquestes iniciatives per l’enfortiment socioeconòmic local. També van compartir aspectes clau, oportunitats i principals reptes per l’impuls de processos de transició. En aquest sentit es va parlar de la intercooperació, la transversalitat i multidimensionalitat, el mercat social, els models de cogestió (public-cooperatiu-comunitari), i la importància d’aprofundir i enfortir experiències a través del salt d’escala i de models replicables.

En una segona part es va presentar la Comissió d’Ecologia de la XES, per part de la Nati Yesares de Solidança i l’Oriol Agulló de Nusos, que van compartir els objectius, accions realitzades i pròxims passos de la comissió. Es va convidar a totes les entitats participants a sumar-s’hi i a participar de la propera reunió convocada pel dia 5 de Setembre a les 16h, al carrer casp 43, Barcelona (Grup Ecos).

Objectius de la comissió:

  • Promoure la intercooperació de les entitats de la XES, o de les que en puguin formar part, que tinguin en la seva missió assolir la sostenibilitat i el decreixement
  • Fer visible la problemàtica socioambiental en el camp dels residus, mobilitat, energia, alimentació, canvi climàtic, turisme, etc. i promoure el consum responsable, l’educació socioambiental i la justícia ecosocial
  • Sensibilitzar a la resta d’organitzacions de la XES en el tema ambiental i potenciar? lo dins de l’ESS com a línia transversal
  • Generar discurs davant les institucions de forma col?lectiva i plantejar solucions
  • Compartir experiències i generar solucions a problemàtiques comunes i construir estratègies conjuntes.

La comissió va deixar pas a l’espai d’experiències, que va esdevenir una pinzellada de propostes inspiradores que estan treballant en processos de transició i canvi ecosocial en diferents àmbits: mobilitat, aigua, conservació, consum, agroecologia, residus, comunicació i sensibilització.

Es van presentar: Bicicargo – transport comunitari a Sants, un projecte de: Biciclot, CELS, Som Mobilitat, Som Energia, Economat Social, a càrrec d’Arnau Vilardell; Aigua és Vida, a càrrec de Miriam Planes; Bosquerols, a càrrec de Marc Galafré; Biblioteca de les coses de la Verneda i la Pau, un projecte de: Nusos i Rezero, a càrrec d’Oriol Agulló; Supermercat cooperatiu de Barcelona (FoodCoop  BCN), a càrrec de Carmen Caro; Fundació Deixalles, a càrrec d’Antoni Ramis i Alter-nativas, hacia un futuro sostenible, de Red de Transición, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, a càrrec d’Agustí Corominas.

Com a tancament, l’Òscar Gussinyer i la Laura Comas de Resilience Earth, cooperativa de la Garrotxa, van introduir-nos el concepte de regeneració ecològica i van dinamitzar un espai en el qual les participants van compartir quins passos poden realitzar des de les entitats per poder avançar cap a models regeneratius. També es va visualitzar la comissió d’ecologia com a eina d’intercooperació i com a espai per vehicular accions conjuntes, i es va proposar: ser un espai per organitzar-se, sumar i de força col·lectiva, un espai per executar accions, una xarxa transparent i operativa, un espai d’incidència, un espai per compartir, que posi les persones al centre i que treballi des de l’empatia i des de les cures.

La jornada va acabar amb el dinar cooperatiu a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”. Durant l’estona de dinar i cafè ens van acompanyar les companyes de Pol·len Musical amb  Música per la transició ecològica – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil.

Des de la Comissió d’Ecologia i Espai Ambiental Cooperativa volem compartir la satisfacció pels resultats, i creiem que poc a poc les jornades es van consolidant com un espai de trobada per reforçar aspectes que estem treballant des de la comissió d’Ecologia, per crear estratègies comunes i fomentar la intercooperació. Mentre arriba la tercera edició, continuem treballant en altres espais. Per això us convidem a sumar-vos a la comissió, escrivint a ecologia@xes.cat, ja que hi ha molt camí a recórrer i com ens recorda la Greta Thunberg: se’ns acaba el temps.

 

Comissió d’Ecologia i Espai Ambiental Cooperativa

Noves sòcies d’acció social i comunitària

/en ,

Tanquem el curs amb quatre noves sòcies de la XES que treballen en l’àmbit d’acció social i comunitària o educativa. Benvingudes totes!

Ètic Hàbitat és una cooperativa d’iniciatives socials i accions comunitàries que treballa amb l’objectiu del compliment de la Carta Agenda Mundial de Drets Humans a la Ciutat a partir de projectes, serveis i formacions en l’àmbit comunitari. Ofereixen serveis de creació i implementació de projectes, estudis i diagnòstics socials, comunitaris, sociourbanístics o d’economia veïnal; també fan assessorament jurídic en matèria social, familiar, urbanística, d’habitatge i per a persones nouvingudes. Finalment, treballen en mediació comunitària, intercultural, d’habitatge, escolar o familiar i també fan formació.

Des de la xarxa local de la XES Sant Cugat arriba Doble Via, una cooperativa d’iniciativa social compromesa amb la innovació i la qualitat, que presta serveis d’atenció a les persones en l’àmbit socioeducatiu i cultural des de l’any 1999. Ofereixen serveis integrals de gestió d’equipaments i programes d’acció social i cultural, d’educació, d’animació sociocultural i dinamització comunitària, així com assessoria i acompanyament en el disseny i planificació d’iniciatives en aquests àmbits d’actuació. Treballen amb administracions públiques, AMPA’s, escoles, empreses i organitzacions.

Fundació Pare Manel és una institució sense ànim de lucre que desenvolupa i lidera projectes d’acció social i educativa als barris de Verdum i Roquetes a Barcelona. La seva acció preferent és treballar amb infants, joves i famílies que estan en situació de major vulnerabilitat. La fundació impulsa projectes que defensin el desenvolupament dels drets i de la qualitat de vida de totes les persones que pateixen exclusió i marginació social. Els àmbits principals on se centren les seves activitats i intervencions són la infància/joventut, el món penitenciari i el desenvolupament comunitari.

La cooperativa Espai Coneix es dedica a la intervenció sociocomunitària des del vessant de la transformació dels conflictes (gestió alternativa de conflictes, principalment: la mediació) i la promoció de la convivència (prevenció de conflictes, dinamització comunitària i processos de participació per generació de consensos). Treballen des de les singularitats de cada persona o col·lectiu interessant a millorar aquelles situacions problemàtiques en l’àmbit relacional i ofereixen formació, intervenció, mediació i acompanyament.