La resolució aprovada inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran, entre d’altres.

Aquest matí la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La proposta ha rebut els vots a favor d’ERC,  CUP – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem i Socialistes i Units per Avançar; i un ampli suport dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Ciutadans i PP, que s’han abstingut en alguns dels punts. VOX ha votat en contra de tots els punts presentats. 

Es tracta de la primera vegada que el Parlament debat sobre l’habitatge en cessió d’ús, un model d’accés a l’habitatge que va obrint-se camí a Catalunya com a alternativa cooperativa al lloguer i la compra. 

Catorze mesures per reconèixer i impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Fins ara, si bé el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La nova resolució aprovada insta al Govern a efectuar una modificació de la llei per recollir les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català i blindar-ne l’interès general i la no especulació. 

La proposta, que va ser presentada per la sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, amb els grups d’ERC, CUP i Comuns, recull també l’impuls de nous programes de polítIca pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes d’habitatge cooperatiu. En concret, al document aprovat, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent, establir bonificacions fiscals, millorar el finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF), establir mecanismes financers per a poder constituir avals o consolidar la primera línia d’ajuts per a les aportacions inicials de capital que ha dut a terme la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives. 

 

L’habitatge cooperatiu català: un model en creixement amb referents internacionals

Amb aquest paquet de mesures el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. En aquests països, amb més de cinquanta anys d’història al darrere, aquest model cooperatiu ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública.

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp han fet possible que el 2022 existeixin més de 35 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 650 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament, però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamos, Lleida, Manresa, Palafrugell o Calonge i Sant Antoni estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. 

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.

 

Un reconeixement específic pels projectes d’habitatge cooperatiu sènior

Tres de les mesures aprovades es relacionen amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, també anomenat cohabitatge sènior o de gent gran, i el reconeixen com una modalitat alternativa a la institucionalització del model de residències, amb propostes per facilitar la seva assequibilitat i la introducció de nous mecanismes per donar suport a les experiències existents a Catalunya.

L’habitatge cooperatiu sènior és un model d’habitatge cooperatiu per a persones grans que inclou espais privats per a cada unitat de convivència i espais compartits, una alternativa de viure la vellesa basada en l’autogestió i la participació de totes les persones implicades. A Catalunya hi ha 5 projectes sèniors en diferents fases de la promoció: els més avançats són Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i Can 70, al barri de Sarrià de Barcelona.

Notícies relacionades

• Fem el primer pas al Parlament per consolidar la via cooperativa pel dret a l’habitatge
• El moviment per l’habitatge cooperatiu es mobilitza

 

Ens hem adherit al manifest impulsat pel sindicat de Llogateres de Catalunya, de la mà de la sectorial d’habitatge de la XES.

L’habitatge s’ha convertit en un luxe. Tenir feina ja no és garantia de poder viure dignament. Des de fa dècades, el preu de la vida s’ha anat encarint per beneficiar a uns pocs. La causa principal la trobem en la successió de crisis econòmiques i socials provocades pel sistema capitalista, i en les lleis que beneficien als especuladors. La bombolla hipotecària i la posterior bombolla del lloguer ha inflat els preus de l’habitatge com mai havia passat abans, escanyant cada cop més la gent i elevant la vergonyosa xifra de desnonaments als 2 milions. Més recentment, la crisi derivada de la Covid19 ha fet davallar encara més els nostres ingressos, mentre la crisi energètica s’ha instal·lat de forma permanent. Actualment estem immerses en una crisi d’encariment generalitzat del cost de la vida sense precedents. L’augment del cost de l’energia, de molts altres productes bàsics o la repercussió de la inflació (IPC) està tenint sobre les rendes immobiliàries està empitjorant encara més les condicions de vida.

Ja n’hi ha prou! Davant de l’encariment insuportable del cost de la vida, fem una crida a organitzar-nos i lluitar contra aquesta estafa generalitzada. Ens hem d’organitzar i avançar cap a la desmercantilització de l’habitatge i l’energia. Si acabem amb el rendisme d’uns pocs, assolirem una vida digna per a totes.

Exigim als governs i ens comprometem a lluitar per:

? ACABAR AMB ELS DESNONAMENTS i EXPROPIAR ELS PISOS DE BANCS I FONS VOLTOR : Després de quasi 2 milions de desnonaments en els darrers 10 anys, no podem permetre ni un més: no hi pot haver gent sense casa, mentre hi ha cases sense gent. Cal recuperar la funció social de l’habitatge, avui segrestada per bancs, fons voltor i grans propietaris, que s’han beneficiat durant dècades d’una política fiscal favorable i del rescat bancari. Cal garantir un parc d’habitatge de lloguer públic i social. No manca oferta d’habitatge: ens volen vendre el discurs de l’escassetat per seguir apujant els preus i destruint el territori a base de pelotazos.

? PUNXAR LA BOMBOLLA DEL LLOGUER: Reclamem la reinstauració de la llei de regulació de preus de lloguer, que prohibia les pujades de preus del lloguer i obligava a les baixades.. Reclamem que el nou Projecte de Llei d’Habitatge Estatal plantegi una baixada de lloguer amb aplicació immediata. Volem la mateixa estabilitat en el lloguer que en el lloc de treball: uns contractes indefinits i estables, que es renovin de manera automàtica.

? DEMOCRATITZAR L’ENERGIA I GARANTIR EL PA: Prou d’enriquir els oligopolis energètics mentre les persones treballadores vivim cada cop més escanyades. Cal prohibir els talls de subministres a qui no pot pagar la factura, però també cal nacionalitzar les empreses energètiques i elaborar un pla de transició energètica democràtica que suposi una solució permanent a l’esgotament de recursos i la dependència d’oligopolis nacionals i internacionals. Democratitzar l’energia és imprescindible per fer baixar els preus dels béns de primera necessitat.

? GARANTIR ELS SALARIS: No podem permetre cap retrocés més dels salaris de ningú: tant les que treballen, com les que no poden. Cal garantir els salaris mínims en consonància amb el cost de la vida i protegir els drets de totes les treballadores.

? ACABAR AMB LA REPRESSIÓ: Cal acabar amb la judicialització i persecució de la dissidència política, i derogar la llei mordassa. Actualment, només el moviment per l’habitatge ja acumula més de 400.000€ en multes acumulades durant els darrers tres anys, per aturar desnonaments, per exercir una obligació moral: defensar les llars de la gent i el dret a una vida digna.

 

Us esperem al carrer el dia 21! Podeu adherir-vos al manifest aquí.

La sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya presenta una proposta de resolució al Parlament amb els grups d’ERC, CUP i Comunns per consolidar el model de cessió d’ús a Catalunya i potenciar l’aliança pública cooperativa.

Aquest matí al registre del Parlament de Catalunya s’ha presentat formalment una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El document l’han signat els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, CUP – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, a instància de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya. Representants d’aquestes entitats han declarat que també esperen rebre el suport a la proposta dels grups de Junts per Catalunya i els Socialistes durant el debat parlamentari.

Serà el primer cop que el Parlament abordi l’impuls de l’habitatge en cessió d’ús, que els darrers anys va obrint-se camí a Catalunya com a via cooperativa per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, si bé el cooperativisme en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La resolució persegueix doncs traslladar a la Llei les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català, i impulsar nous programes de política pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes.

En concret, recollides al document, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent. En matèria fiscal, s’insta a establir bonificacions fiscals tant d’impostos locals com l’IBI o l’ICIO, com de les càrregues impositives relacionades amb escriptures públiques, transmissions patrimonials, a més de deduccions en l’IRPF. També es demana millorar el finançament, tant per part de l’Institut Català de Finances (ICF) com establint mecanismes financers per a poder constituir avals, a banda d’ampliar i consolidar els ajuts públics que fa tant l’Agència Catalana de l’Habitatge per adquirir sòls o patrimoni de titularitat privada, com els recentment publicats per la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives adreçada a reduir les aportacions inicials de capital. 

El document també menciona específicament aquells projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb serveis associats a la gent gran, coneguts com a cohabitatge sènior. Es demana un reconeixement per part de l’administració catalana d’una modalitat alternativa a les residències públiques, donant suport als projectes que es desenvolupen a Catalunya, facilitar-ne la seva assequibilitat amb prestacions equivalents a l’ingrés residencial i introduint la nova realitat a la Cartera de Serveis Socials de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.

 

L’habitatge cooperatiu: un model en creixement a Catalunya

Amb aquest paquet de mesures recollides a la Resolució, que es discutirà a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya els propers mesos, el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. Amb més de cinquanta anys d’història al darrere, en aquests països la cessió d’ús és ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública. 

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp, han fet possible que el 2021 existeixin més de 30 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 550 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament que ha proporcionat sòl públic per a tirar endavant promocions com La Borda (Sants), La Balma (Poblenou), Cirerers (Roquetes), Princesa49 (El Born), La Xarxaire (Barceloneta) o La Chalmeta (La Marina del Prat Vermell). Però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Palamós, Lleida, Manresa, Sallent, Palafrugell o Calonge estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. L’aposta del sector per l’interès públic del model es fa palesa també en que dos terços dels projectes en sòl privat s’han qualificat com a Habitatge de Protecció Oficial (HPO), tal com ho son la resta que es basen en sòl públic, amb projectes com La Diversa (Sants), La Morada (Roquetes) o Cal Paler Nou (Cardedeu).

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.

També, des de la Sectorial, s’hi està treballant per fer front a un dels principals reptes del sector és fer accessible aquest model per a les classes populars. En aquest sentit la proposta de resolució que s’ha presentat al Parlament és fruït de la feina d’incidència política de la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu, impulsada el curs passat per tal de recollir suports institucionals a una sèrie de mesures legals i financeres. Dins de la campanya es va portar a terme la primera concentració reivindicativa del moviment, el darrer 15 maig a Plaça de Sant Jaume (Barcelona), on centenars de persones van donar suport a un manifest que va recollir suports també de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i el Sindicat de Llogateres. 

En aquest marc de treball també s’ha redactat el primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, que recull i comparteix mecanismes i propostes que s’estan duent a terme per part dels projectes per contribuir a l’assequibilitat dels projectes. Aquest informe ha estat part important també en la negociació per aconseguir la convocatòria dels ajuts anomenat HabitatCoop (impulsats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives), destinats a contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes d’habitatges en cessió d’ús.

 

Aquesta setmana s’han presentat les primeres set promocions d’habitatge cooperatiu, que sumen 144 pisos, fruit del conveni signat la tardor passada entre l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (FCHC), la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac) i la XES -representada per la sectorial d’habitatge en cessió d’ús.

En aquesta primera fase del conveni, l’Ajuntament cedeix 12 solars i edificis a rehabilitar  -que representen un total de 373 habitatges- assignats a diferents cooperatives i fundacions. Tot i que el conveni preveu arribar fins a la construcció de 1.000 habitatges en sòl municipal durant els propers anys, aquest primer lot de 144 pisos d’habitatge cooperatiu es destinarà principalment a gent gran (projecte impulsat per la sòcia Sostre Cívic- i persones amb diversitat funcional, a banda de cinc promocions més de lloguer, de 229 habitatges, entre les quals la primera cooperativa de lloguer.

El procediment establert en el conveni consisteix en què són Cohabitac (per a les promocions destinades a lloguer) i la FCHC i la XES (per a les promocions destinades a cohabitatge) les encarregades de convocar, rebre seleccionar les propostes de les entitats interessades que, després, seran aprovades definitivament per l’Ajuntament i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya.

Un cop s’hagi formalitzat la cessió dels sòls i concretat els projectes, les entitats beneficiàries podrien començar les obres a finals del 2022 i així es materialitzarà el fruit d’aquesta  col·laboració público-social-comunitària per estendre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que defensem des de la XES.

La llista de solars de cohabitatge d’aquesta primera fase és la següent:

– Can Batlló, c. Mossèn Amadeu Oller, 17-21, la Bordeta (Sants-Montjuïc). 40 habitatges. Assignat a la cooperativa Empriu, Habitatges Cooperatius, SCCL.
– Edifici a rehabilitar a c. Rossend Arús, 36 i 38, Sants (Sants-Montjuïc). 7 habitatges. Assignat a la cooperativa La Domèstika de la Farga, SCCL.
– Via Augusta, 375-381 i 383-387, Sarrià (Sarrià – Sant Gervasi). Dues promocions de 15 i 17 habitatges respectivament per a cohabitatge sènior. Assignades a la cooperativa Sostre Cívic, SCCL.
– Via Augusta, 389-393, Sarrià (Sarrià – Sant Gervasi). 17 habitatges cooperatius per a persones amb discapacitat intel·lectual. Assignat a la cooperativa Vida Cooperativa,
SCCL.
– C. Gustavo Bécquer, 11X, Vallcarca i els Penitents (Gràcia). 25 habitatges. Assignat a la cooperativa Ruderal, SCCL.
– 22@ Sector Balius, c. Pere IV, 115, el Parc i la Llacuna del Poblenou (Sant Martí). 23 habitatges. Assignat a la cooperativa Abril Poblenou, SCCL.

Podeu trobar més informació sobre el conveni i els detalls del procés d’adjudicació en aquest nou web.