Llum verda al Parlament per fer realitat el Centre Català d’Empresa i Drets Humans

/en , ,

El Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els Drets Humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. Ho va fer ahir, dimecres 9 de febrer, després de rebutjar l’esmena a la totalitat presentada per Vox amb els 111 vots en contra dels grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, i 19 a favor de Vox, Ciutadans i Partit Popular. Això vol dir que ara s’obre un procés de debat en el si del Parlament per abordar la proposta de llei i consensuar un text definitiu que s’aprovaria aquest 2022, culminant així un procés de sis anys iniciat el 2016.

En el cas d’aprovar-se, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a nivell internacional, situant-se en la mateixa línia de treball de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme. Núria Carulla, portaveu de les entitats impulsores: “valorem positivament que finalment el Ple hagi donat llum verda a la tramitació de la Llei, i esperem que durant el tràmit parlamentari es respecti l’esperit del text i els objectius pels quals hem demanat que es creï el Centre. Per això treballarem intensament per implicar el màxim d’actors possibles per fer d’aquesta llei una iniciativa pionera al món “.

Les entitats impulsores (entre les quals hi som) busquem recollir més suports a la iniciativa i és per això que s’ha habilitat una recollida de signatures de suport al manifest per a la creació del Centre a través de la web alertaDH.org, on també s’hi poden trobar 14 casos documentats d’empreses catalanes que vulneren els drets humans arreu del món, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Posicionament dels grups parlamentaris promotors

Els grups parlamentaris que han donat suport a la proposta han defensat la necessitat de crear aquest centre per garantir la coherència de polítiques públiques de la Generalitat. El diputat socialista Ferran Pedret ha advertit que aquesta proposta no va en contra les empreses, ja que la majoria actuen bé, sinó en contra d’aquelles que sí vulneren els drets humans: “Seria injust atribuir al conjunt de les empreses catalanes i, fins i tot, de les transnacionals una vulneració sistemàtica dels drets humans, dels drets laborals o dels drets ambientals o dels pobles indígenes. Però també seria mentir obviar que aquestes vulneracions existeixen i que és difícil arribar a establir les responsabilitats per la manera com les empreses usen els marcs regulatoris per eludir responsabilitats. Per tant, avançar en el camí per regular és important”. En la mateixa línia ha parlat Junts per Catalunya: ”Ens agrada molt aquesta idea de valor afegit, de segell de qualitat que suposa el respecte als drets humans”, ha dit Francesc Dalmases, que també ha afegit que cal mantenir la coherència entre el que es defensa a Catalunya i a Madrid.

En Comú Podem, de la mà de Susanna Segovia, també ha destacat que no és una amenaça per les empreses sinó un suport perquè facin millor la seva feina perquè ”garantir de Drets Humans no pot ser una amenaça per a ningú”. Segovia ha posat el focus en el procés de tramitació: “Si acabem aquesta tramitació amb un Centre descafeïnat ens estarem fent un flac favor a totes perquè acabarem una altra vegada amb una llei que sobre el paper és molt bonica, però que no és eficaç ni serveixi per a res”. En aquesta línia ha parlat Eulàlia Reguant, de la CUP, que reclama que hi hagi poques modificacions del text perquè no s’aprovi un “Centre descafeïnat que serveixi per rentar-se la cara però no per generar informes que provoquin canvis en actituds”. Pels cupaires, que Catalunya sigui reconeguda vol dir respectar els Drets Humans: “hem de ser exemple de com volem relacionar-nos amb el sud global i com volem que es garanteixin els seus drets”. Finalment, Ana Balsera, d’Esquerra Republicana, per la seva banda, ha emmarcat aquest Centre en l’estratègia nacional de d’empresa i Drets Humans: “Els Drets Humans s’han de defensar aquí i arreu, a Catalunya i arreu del món”. Demana, però, incloure més actors en el debat, com el món empresarial i el sindical.

En què consisteix la proposta de Centre?

El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els Drets Humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de Drets Humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, el 2019 i 2021 per unanimitat o majoria absoluta.

Ampli suport social

Més de 8.000 organitzacions socials hi donen suport. La iniciativa compta amb els principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport elConsell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, LaCoordi, Mujeres Migrantes Diversas,Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?

El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres,Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT,Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Nou webdoc: Les vides que vestim

/en ,

A la vida d’una peça de roba deixen marca moltes altres vides: la de qui va conrear el cotó, qui el va collir, qui va filar, qui va cosir…

Amb LaCoordi hem impulsat Les vides que vestim un webdoc produït per la cooperativa Quepo, sòcia de la XES, al voltant del sector tèxtil. Mitjançant textos, imatges i vídeos fem el recorregut d’una peça de roba des de l’origen de la matèria, passant pels processos de filatura i confecció, fins a la distribució i la venda a la botiga. Gràcies a la suma de nombrosos testimonis, d’entre els quals destaquem cooperativistes de l’Índia que formen part del moviment del comerç just, podem seguir aquest camí que fa realitat la roba sostenible i comparar els impactes d’aquest procés respectuós amb els de la fast fashion.

A banda del tèxtil de comerç just (que a Catalunya comercialitza la sòcia Alternativa3, o Oxfam Intermón) el projecte també dona cabuda al paper de les finances ètiques amb l’aportació d’en David Díaz de Quijano, membre de la sòcia Oikocrèdit, que ens explica com els nostres estalvis poden repercutir positivament als països del Sud, i de la Nina González de FETS.

Entre els agraïments, destaquem la feina de Maria Pujol Bremer, La Hystera, creadora de la campanya gràfica.

I ara, us animeu a descobrir les vides que vestim?

Les persones joves i les economies transformadores

/en ,

Què pensen les persones joves sobre l’economia solidària, el comerç just o les finances ètiques? I sobre les economies feministes o el procomú? Coneixen els impactes dels seus consums, tant al Nord com al Sud? Existeixen diferències entre els seus hàbits i percepcions i els de la resta de la població?

Aquesta i altres preguntes es posen sobre la taula en aquest nou informe de la LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques (entitat de segon grau de la qual formem part, amb representants de la nostra comissió internacional), realitzat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia mitjançant diversos grups de discussió en què han participat 359 joves d’entre 16 i 29 anys.

Us faríem alguns titulars sorprenents com a conclusió… però preferim que vosaltres mateixes consulteu la recerca aquí!

No hi ha justícia climàtica sense justícia de deute

/en , ,

Hem donat suport a la campanya internacional ‘No hi ha justícia climàtica sense justícia de deute’ impulsada per la xarxa Eurodad, on participa l’Observatori del Deute en la Globalització, sòcia de la XES.

Per què una campanya de deute i clima?

L’emergència climàtica s’alimenta de l’acumulació de deutes als països del Sud Global: aquells qui més impactes reben de l’emergència climàtica, tot i ser les que menys han contribuït, es troben en processos d’endeutament que s’agreugen a causa de les seves vulnerabilitats climàtiques. És a dir, els impactes de la crisi climàtica es retroalimenten amb els de la crisi del deute, dificultant oportunitats d’invertir en adaptació i mitigació, així com per recuperar-se de les pèrdues i danys després d’un desastre climàtic.  Així doncs, creiem important que en el moment actual que plantegem transicions ecosocials globals aquestes portin dins seu una aposta per una economia més sostenible i equitativa: un finançament climàtic sostenible, responsable, just i lliure de deute. En poques paraules, la justícia climàtica no serà possible sense justícia financera. I la justícia financera no serà possible sense la justícia climàtica.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç i formalitzar aquí la vostra adhesió.

Oferta de feina: vacant de responsable de campanyes a LaCoordi

/en ,

A LaCoordi, entitat de segon grau de la qual formem part, busquen nova responsable de campanyes de sensibilització per crear i implementar estratègies pel Comerç Just i les Finances Ètiques en el marc de l’Economia Solidària.

Els projectes principal que portarà la nova tècnica tindran a veure amb la promoció de les economies transformadores entre les persones joves, especialment en l’àmbit universitari i associatiu; l’estratègia municipal de les iniciatives Xarxa Cafè Ciutat i Ciutats pel Comerç Just; campanyes puntuals de sensibilització com ara el Dia Mundial del Comerç Just que se celebra al maig o la participació a la FESC.

D’altra banda, també s’encarregarà del seguiment econòmic del projecte en curs, i donarà suport en l’elaboració de nous projectes i la cerca de finançament.

Per tot això, s’ofereix jornada complerta (38,5h), sou segons taula salarial de l’entitat (entre 25.000€ i 28.5000 bruts anuals),  flexibilitat horària i una posició semi-presencial, amb possibilitat de teletreball i reunions periòdiques a Barcelona.

Consulta els detalls de l’oferta aquí i, si t’hi encaixa, envia CV i carta de motivació abans del 17 d’octubre!

 

 

 

 

Solidaritat amb el Colectivo de Mujeres de Matagalpa

/en ,

Ens sumem al grup de suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa amb motiu de la cancel·lació de la seva entitat jurídica. Aquí deixem el comunicat:

El Colectivo de Mujeres de Matagalpa, és una associació nicaragüenca registrada com a ONGD des de 1986. La seva missió és incidir en la transformació social, renovant les relacions entre les persones per a exercir amb consciència i sentit crític l’aplicació i respecte a tots els drets humans i especialment els de les dones i la infància.

Durant més de 35 anys han proporcionat una atenció integral a milers de dones, adolescents i nens i nenes de la regió de Matagalpa, amb projectes comunitaris de salut i lluita contra la violència de gènere sostinguts en la organització de dones i joves rurals, les iniciatives creatives del teatre, el treball d’educació amb la infància i joves de la ciutat i el camp, materials informatius i educatius, fulletons , manuals, cartilles, vídeos i un llarg etc. Es pot trobar tota la informació al web http://www.cmmmatagalpaorg.net/.

El Grup de Suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa comença a caminar l’any 1998, col·laborant econòmicament amb el CMM en la reconstrucció de cases destruïdes per l’Huracà Mitch i posteriorment l’any 2004 un grup de persones amb experiència en el camp de la cooperació vàrem iniciar un compromís estable i solidari amb el Colectivo de Mujeres de Matagalpa (CMM), amb la finalitat d’ajudar-lo en la seva tasca dedicada a millorar les condicions de vida i de desenvolupament de les dones i la infància de Nicaragua com a sectors més desprotegits i vulnerables de la societat.

Ens vàrem registrar com a ONGD al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i actualment constem també en el registre d’entitats dels ajuntaments de Barcelona, Cardedeu, Mataró, St. Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet i també a l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Al llarg de tots aquests anys hem pogut col·laborar amb el CMM. Hem aconseguit finançament dels ajuntaments de Cardedeu, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Alella, Montornès del Vallés, Figueres, Sant Joan de Vilatorrada, del Col·legi de Treball Social, de CAMFIC, etc. per diferents projectes: Mejora de la Salud, Derecho a vivir sin violencias, Escolarización y desarrollo cultural, Acceso a la identidad ciutadana, Casas comunitarias, Fondos revolventes, Bibliotecas comunitarias, Cosecha de agua, Construcción de viviendas, Molinos y ventas comunitarias, Botiquines comunitarios, Salud sexual i reproductiva…

També hem pogut participar en la organització de diferents activitats que podríem agrupar amb “Globalicemos la Solidaridad” quan dones del Colectivo ens visitaven a Catalunya: Presentacions de teatre, tallers amb joves, tallers amb col·lectius de dones, xerrades, intercanvis d’experiències etc.

El Colectivo de Mujeres és molt conegut en el món de la Cooperació i és un referent pel seu compromís, la seva dedicació, honestedat i transparència. Malgrat aquesta impecable trajectòria reconeguda internacionalment en diverses ocasions, amb data 26 d’agost l’Assemblea Nacional de Nicaragua els ha retirat la personalitat jurídica (junt a 14 organitzacions més, i ja són 55 les ONGD’s cancel·lades), fet que representa a la pràctica el tancament dels programes en curs i l’abandonament de l’atenció a les dones i infants de Nicaragua en un moment de crisi social i política agreujada pel COVID així com l’extinció de l’entitat.

Considerem que la retirada de personalitat jurídica del CMM i per tant, la seva prohibició de facto i el seu desmantellament, és un fet gravíssim que ataca els drets humans, concretament la llibertat d’associació i d’expressió i la democràcia, destruint l’acció de defensa de les dones i la infància que exerceix el CMM des de fa més de 30 anys i deixant en el desemparament Matagalpa i les 52 comunitats rurals que se’n beneficien, privant així mateix de continuïtat i viabilitat les organitzacions de dones formades laboriosament, biblioteques rurals, botigues de productes de primera necessitat, punts de salut i de lluita i defensa contra la violència de gènere.

Considerem que aquesta política dictatorial persegueix l’anul·lació de qualsevol dissidència i de qualsevol acció progressista no controlada pel règim. Per aquest motiu, sol·licitem de la vostra organització una posició de condemna davant els fets expressats i la màxima difusió a les vostres xarxes socials.

La dimensió internacional de l’ESS

/en ,

A la comissió internacional de la XES volen conèixer experiències i bones pràctiques de la nostres sòcies amb organitzacions o moviments d’arreu del món, per fer-les visibles i posar en comú projectes que fomentin la intercooperació i l’autogestió, facilitant la coordinació de campanyes de solidaritat i suport mutu. A més, aquesta cerca també permetrà tenir un relat conjunt des de la xarxa en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat internacional.

Per fer-ho, necessiten que aquelles entitats que treballen en aquest àmbit responeu un breu qüestionari abans del 12 d’octubre (dia en què nosaltres no tenim #ResACelebrar).

Gràcies per endavant!

 

 

Agroecologia, proximitat i comerç just als campaments

/en , ,

Recordeu el protocol d’abastiment agroecològic a l’associacionisme educatiu, elaborat per Pam a Pam i la sòcia Escola Lliure El Sol fa tot just un any? Ara, es renova i es fa més complet en incorporar també el consum de productes de comerç just de la mà de LaCoordi, incorporant així una mirada nord-sud, i fent propostes per treballar les desigualtats i l’educació per a la justícia global a les entitats a partir del consum alimentari.

Sense renunciar als principis de la proposta inicial, elaborada per l’Escola Lliure en El Sol i Pam Pam en el marc de la campanya Abastiment Agroecològic feta amb Arran de Terra, el protocol proposa ara que alguns productes no frescos de consum habitual a la nostra dieta (cafè, te, xocolata, sucre) siguin de comerç just. Es tracta de productes que, per les condicions climàtiques que demana la seva producció, no podem cultivar aquí si no és a través de pràctiques molt agressives per l’entorn. És per això que habitualment els importem de països del sud global. Des de LaCoordi animem a l’associacionisme educatiu a fer-ho apostant per projectes que respectin els drets de les productores, que generin relacions comercials justes, que tinguin pràctiques feministes, que respectin el medi ambient… En definitiva, que segueixin els 10 principis del comerç just.

Què podeu trobar al protocol?

El protocol manté les tres línies d’abastiment complementàries: el producte fresc de la zona on es realitza l’activitat; el producte no fresc a granel i de proximitat (i ara també de comerç just); i el producte per a les famílies de l’entitat. A la calendarització de les accions s’incorpora una llista de botigues i punts de venda de productes de comerç just. També s’afegeixen dues FAQS sobre el comerç just com a moviment i sobre els seus impactes ambientals. D’aquesta manera, es vincula el comerç just a la justícia global i a economies transformadores com les finances ètiques i l’economia social i solidària, totes sota el paraigües de LaCoordi.

D’altres novetats del protocol són alguns aclariments sobre els falsos mites que hi ha al voltant del preu dels productes de comerç just. I la proposta d’importadores especialitzades que poden facilitar molt les coses a les entitats. A l’apartat de «Recursos» s’hi afegeixen materials interessants com la Campanya Jotrio.cat i un bloc de recursos específic sobre educació per a la justícia global i comerç just, amb les guies de LaFede i Escoltes Catalans, el manual per apropar el comerç just a joves, i alguns catàlegs i portals de recursos pedagògics. Sense oblidar el recull de bones pràctiques i les possibilitats de formació, que també han de contribuir a fer que els impactes globals del nostre consum local posin la vida de les persones i dels ecosistemes al centre i siguin realment justos.

Podeu consultar-lo aquí.

Més de 8.000 entitats i cooperatives impulsem la creació del Centre Català d’Empresa i Drets

/en , ,

La Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans al Parlament de Catalunya després d’anys de treball ha estat registrada al Parlament de Catalunya, gràcies al  suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem.

La proposta és fruit del Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a aquest organisme pioner, entre elles la XES.

A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.

El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.

En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal i com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport, entre les quals ens hi compten a través de la nostra comissió internacional. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Amb el dret a la protesta a Colòmbia

/en ,

Hem signat aquest manifest de la mà de la comissió internacional de la XES, i al costat de moltes altres companyes i col·lectius, per frenar la militarització de la protesta social i exigir garanties i llibertats per a la mobilització ciutadana a Colòmbia. 

Segons les xifres més recents,  24 persones han mort, 89 estan desaparegudes i més de 800 han estat ferides. Podeu seguir les dades de la repressió al web Defender la Libertad, que actualitza els casos de denúncies arbitràries, persecució judicial i criminalització de la protesta social al país, i el llegir el text complet del manifest i adheriu-vos aquí.

Per les llibertats i els drets humans, tot el suport!