#FESC2017: encara ets a temps de fer la preinscripció!

La #FESC2017 ja escalfa motors. El 15 de juliol va acabar el termini per presentar propostes d’activitats, però si ets una organització de l’economia social i solidària i vols exposar el teu projecte, servei o producte a la nau central, encara ets a temps de fer la preinscripció per a expositores. Et recordem que el recinte té una capacitat limitada, així que fes la reserva el més aviat possible o us podeu quedar sense lloc!

Mentrestant, apunta’t les dates a l’agenda perquè no se t’oblidi: la Fira tindrà lloc del 20 al 22 d’octubre al recinte Fabra i Coats del barri barceloní de Sant Andreu.El lema de l’edició d’enguany és “Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat”, ja que que l’eix central pretén reflexionar la gestió público-cooperativa-comunitària de recursos i béns comuns.

T’hi esperem!

Tot el nostre suport a les 11 passatgeres expulsades del vol de Vueling

Volem expressar tot el nostre suport als 11 passatgers i passatgeres expulsades del vol VY7888 de Vueling per aturar una deportació. Els volem agrair la seva valentia i humanitat i ens hem adherit al manifest #TeGustaViajar perquè estem al costat de qui aixeca la veu per defensar que cap persona és il·legal.

Si també voleu afegir-vos al manifest, podeu signar a https://tegustaviajarblog.wordpress.com

La Cooperativa Tres cadires, nova sòcia de juliol

El mes de juliol ens ha portat una nova sòcia, la Cooperativa Tres Cadires, un projecte col·lectiu endegat per tres joves de les comarques de Garrigues i l’Urgell amb la voluntat de generar desenvolupament econòmic i social al territori de les Garrigues i l’Urgell mitjançant la recuperació i producció artesanal d’un producte tradicional: el licor Vi de Nous.

Podeu trobar tota la informació sobre el seu projecte al seu web: http://www.trescadires.cat/

Benvinguda!

Compareixença al Parlament sobre economia col·laborativa

Fa uns dies vam comparèixer davant la Comissió d’Empresa i Coneixement del Parlament de Catalunya, per compartir la nostra visió sobre les llums i ombres que genera la coneguda com a “economia col·laborativa”.

Aquí teniu la nostra intervenció, a càrrec de Ruben Suriñach, membre de la XES i tècnic responsable de Balanç Social. Suriñach va defensar la necessitat d’un model d’economia col·laborativa procomú, basada en el cooperativisme de plataforma; en contraposició a l’economia col·laborativa neoliberal.

També va remarcar la necessitat de regular el model per garantir el compliment de drets laborals dels i les treballadores i caminar cap a la cogovernança d’usuàries i usuaris, treballadores i treballadors i prosumidores i prosumidors, des d’un enfocament d’aportació al comú. Us animem a escoltar la seva intervenció de manera complerta al vídeo!

Canal Parlament|Parlament de Catalunya

Es presenta l’associació Economia Social Catalunya

Aquest matí s’ha presentat públicament l’associació Economia Social Catalunya, entitat constituïda en el passat mes de maig de 2017 per les cinc entitats referents de les diferents famílies de l’economia social catalana: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

La nova organització representativa de l’economia social a Catalunya aglutina a 7.422 organitzacions, 139.202 persones treballadores, una base social de 2,5 milions de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…), i suposa una facturació de 7.853 milions d’euros.

En la presentació s’ha posat en valor la suma d’esforços per a la defensa i enfortiment de l’economia social del país, destacant la importància de visualitzar i enfortir un model econòmic plural, democràtic i solidari, al servei de les persones.

A l’acte han intervingut els president de les cinc organitzacions fundadores. Perfecto Alonso ha explicat el procés de treball conjunt que ha culminat amb la constitució d’Economia Social Catalunya; Oriol Illa, ha destacat la necessitat de visualització de l’economia social sumant a l’entorn d’un sol eix totes les organitzacions que posen a les persones i el progrés social en el centre de l’activitat en lloc del capital; Jordi Busquet, ha posat de relleu la importància de projectar els valors propis de l’economia social i la generació del discurs col·lectiu cap a la societat catalana; Joan Segarra, ha insistint en l’oportunitat que suposa la nova organització per avançar en la incidència política i social per a la defensa d’un determinat model de societat i dels interessos de l’economia social; i finalment, Alfonso Bolado ha ressaltat la contribució de la nova organització per a la cohesió, interrelació i diàleg entre les diferents formes, cultures i organitzacions de l’economia social a Catalunya

A l’acte també hi han participat el primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

 

Un juny fructífer, amb 5 noves sòcies!

Aquest mes de juny ha estat fructífer, ja que hem donat la benvinguda a cinc noves entitats sòcies: el Grup de Suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa, la Fundació Privada Ulldecona, Quesoni SCCL, l’Associació Serveis Energètics Bàsics Autònoms (SEBA) i el nou diari La Jornada.

El Grup de Suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa és una ONGD catalana que dóna suport estable i solidari al Colectivo de Mujeres de Matagalpa (CMM), a Nicaragua.

Per la seva banda, la Fundació Privada Ulldecona és una entitat sense ànim de lucre constituïda el 2005 que treballa per tal de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes d’Ulldecona i Barris a través de diversos serveis socials i assistencials. Treballa, per exemple, amb col·lectius en situació de risc d’exclusió social: gent gran, infància, persones amb discapacitat, persones amb difícil accés al mercat laboral, etc.

En un sector diferent, Quesoni sccl és una cooperativa de recent creació que es dedica a la sonorització d’espectacles, concerts o festes i també a la creació d’esdeveniments propis, l’acompanyament artístic o el treball cultural comunitari.

L’Associació Serveis Energètics Bàsics Autònoms (SEBA) és una associació sense ànim de lucre, dedicada a la instal·lació, manteniment i gestió de sistemes fotovoltaics, que neix de la necessitat d’assessorar als usuaris dels primers programes d’electrificació rural amb energia solar fotovoltaica autònoma.

Finalment, el Diari Jornada és un nou mitjà cooperatiu d’àmbit generalista que sortirà a la tardor i que informarà sobre l’actualitat del país i d’arreu del món.

Benvingudes i molta sort en els respectius projectes!

Acte de presentació de l’Associació Economia Social Catalunya

El proper dilluns 10 de juliol es presenta públicament l’Associació Economia Social Catalunya (ESCAT), formada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya, La Confederació, la Taula del Tercer Sector i la pròpia Xarxa d’Economia Solidària. L’acte tindrà lloc a les 10.30h a la sala Cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107 de Barcelona).

L’ESCAT, constituïda formalment el passat 2 de maig, té per objectius la visualització de l’economia social, sumant a l’entorn d’un sol eix totes les organitzacions que posen a les persones i el progrés social en el centre de l’activitat, enlloc del capital; la projecció dels valors propis de l’economia social i generació de discurs col·lectiu cap a la societat catalana; la incidència política i social per la defensa d’un determinat model de societat i dels interessos de l’economia social i, per últim, la promoció de la cohesió, interrelació i diàleg entre les diferents formes, cultures i organitzacions de l’economia social a Catalunya.

La cloenda de l’acte anirà a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Si voleu assistir a la presentació cal que feu inscripció prèvia.

Contractació pública responsable, serveis públics i economia solidària

El passat dissabte 27 de maig es va celebrar a l’Hospitalet del Llobregat una jornada de debat i reflexió sobre la contractació pública responsable, organitzada pels grups municipals de Podem, la CUP i ERC i el sindicat IAC-CATAC. Com a XES hi vam participar per partida doble: exposant el marc general de criteris que aporta l’economia social i solidària a la democratització econòmica -en aquest cas des d’un enfocament de clàusules socials- i amb l’experiència de la XES Terrassa amb la seva anàlisi del nivell d’implementació de clàusules a la contractació de l’ajuntament vallesà.

La jornada estava plantejada des d’unes primeres aportacions generals tant de la XES com de la FEICAT (Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya) en el marc de contractació pública responsable, i, en segon lloc, amb les aportacions de les experiències concretes dels ajuntaments de Barberà del Vallès i Badalona, i també de la XES Terrassa.

Com a XES obríem la capsa d’un debat celebrat en una escola pública, amb representants de la marea groga de l’Hospitalet, tot l’espectre de sindicats, els partits més escorats a l’esquerre i unes quantes entitats del Tercer Sector. La disjuntiva entre la contractació de serveis públics a tercers -encara que sigui a empreses i entitats del Tercer Sector o d’economia cooperativa- i la remunicipalització d’aquests serveis estava a l’aire, i, en verbalitzar-lo, una pila de caps van assentir. Algunes persones devien assentir refermant el seu convenciment de que la dotació de més recursos públics i la remunicipalització era la millor resposta per preservar la qualitat d’aquests serveis i els drets laborals de les persones treballadores. D’altres devien interpretar que els criteris de funcionament de les organitzacions de l’economia social i solidària, en termes d’obertura i democratització de la gestió, eren una molt bona garantia que aquests serveis comuns es proveïen des d’uns estàndards de qualitat alts al mateix temps que es complia una funció social. Segurament, tots tenien una part de raó, i és en els plantejaments de l’ESS que podem trobar el nexe d’unió.

Quan enfoquem el debat des de la perspectiva de l’ESS, segurament, aquesta disjuntiva es difumina, ja que parlem de pràctiques de democratització econòmica i d’internalització d’impactes socials i ambientals en conjunt, siguin impulsades des de l’administració, la societat civil o el teixit socioempresarial. És normal i necessari que les alertes en relació a la privatització i l’externalització dels serveis públics estiguin al màxim després de l’ona de depredació i despossessió soferta arran de la crisi econòmica, ja que el que és inqüestionable és que hi ha uns béns comuns que s’han de protegir a tota costa de la gestió mercantil i de totes les dinàmiques d’acumulació i especulació que pot comportar. Passar a veure la sanitat i l’educació universal, la garantia d’accés a l’energia, l’habitatge i l’alimentació, i l’accés a l’espai públic com a béns comuns, segurament ens ajuda a enfocar el debat, perquè ens està definint el caràcter comú i inalienable d’aquests recursos més enllà de la via com s’hagi gestionat històricament (públicament, de manera mercantil o de manera comunal). Una lectura al capítol 3, Common & Coops, escrit per l’Ivan Miró, del nou llibre de la XES Esmolem les eines. Debats de l’Economia Solidària per a la Transformació Social, ens ajudarà a aprofundir en la noció del comú i sobre les possibles vies d’enfocament la seva gestió i garantia.

En la història contemporània, i més quan la gestió d’aquests recursos comuns implica escales de milions de persones, el gran mediador del comú ha estat l’Estat, l’administració pública. És cert també, però, que això no ha estat sempre així, sinó que el paper de l’Estat ha evolucionat en funció de la correlació de forces entre el capital i el moviment obrer i social, i així com a mitjan segle XX (a l’Europea occidental) i als anys 70-80 (a l’Estat espanyol) exerceix de gran mediador del comú i abraça i protegeix l’educació, la sanitat, les prestacions socials, etc., en altres moments històrics l’Estat ha estat la palanca de la mercantilització: privatitzacions d’empreses públiques, liberalització de mercats, etc. A més, avui, la confiança en la gestió pública està en uns nivells mínims, combinació de les consecutives ones de corrupció per part de la classe política dominant (en gran part deguda precisament al cicle recent de mercantilització del comú), i del relat neoliberal de fons que ha anat situant la gestió pública en un halo d’ineficiència i inoperància (malauradament, a vegades, amb raó). Val a dir, també, que l’Estat com a mediador del comú té mancances importants, no només en relació a la confiança de la gent, sinó també quant a obertura i proximitat a les comunitats involucrades en la gestió i participació dels béns o serveis comuns en qüestió. És per això que des de l’ESS parlem del paradigma de la concertació público-cooperativa-comunitària com un horitzó unificador dels interessos comuns d’aquells que defensem uns serveis públics de qualitat i amb garanties d’estabilitat i universalitat, i unes formes de gestió democràtiques, obertes i amb la implicació de la comunitat. Quan parlem de concertació público-cooperativa-comunitària, diem públic per referir-nos a la necessària titularitat pública dels recursos comuns; diem cooperativa per referir-nos a la necessària gestió cooperativa d’aquests recursos; i diem comunitària per referir-nos a la necessària tutela i control comunitari de la gestió i ús que es fa d’aquests. Avui en dia, ho sabem, aquesta visió està en estat embrionari, i a casa nostra es concreta sobretot en la gestió d’equipaments i espai públic, amb el que es coneix com a gestió comunitària (amb la Xarxa d’Espais Comunitaris com a referent), on la titularitat és de l’administració però la gestió i tutela és de les organitzacions veïnals i comunitàries dels barris on s’ubiquen.

On queda doncs la contractació pública responsable? Doncs en tot allò que s’ha de proveir l’administració i que no són recursos fonamentals per a la cobertura de les necessitats bàsiques de la població. L’Estat no deixarà mai de ser un gran comprador de béns i serveis, ja que com a agent econòmic que ocupa més del 40% del PIB (i on la compra directa representa un 17% de mitjan a la Unió Europea), més enllà d’allò que gestioni directament sempre haurà de subministrar-se amb tercers. És precisament en aquests subministraments on entren les clàusules socials i ambientals com a factor de tracció positiva cap a pràctiques empresarials basades en els principis de l’ESS.

L’experiència de l’ajuntament de Barberà del Vallès amb la subcontractació dels serveis d’atenció domiciliària (SAD) mostra un exemple interessant del possible abast que té la inclusió de clàusules socials a la contractació pública (i els espais fronterers entre la municipalització de serveis i la compra amb criteris socials). Al concurs per la licitació dels SAD, dels 100 punts assignables als contractes, 49 feien referència a criteris de judici de valor -on entrarien els aspectes socials-, el màxim assignable, ja que la meitat més un dels punts sempre han de ser per aspectes de valoració automàtica (com el preu més baix, que s’emporta la major part dels punts). Al bloc de judici de valor, s’hi incorporaven fins a 12 punts per criteris d’orientació social i ambiental de l’activitat, així com 10 punts en funció de la proposta d’increment salarial. Es va presentar una entitat del Tercer Sector, que, efectivament, tenia la puntuació més alta en els criteris socials (38,5 sobre 49), però una altra empresa -Clece S.A.- obtenia una suma de criteris socials i tècnics més alta, i superava en 1,07 punts la proposta de l’entitat del Tercer Sector, emportant-se el contracte. Com constatava en David Clarà, primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barberà, malgrat haver inclòs les clàusules, la capacitat d’adaptació de les empreses mercantils i la seva gran capacitat tècnica, les habiliten encara per poder guanyar concursos públics. Això el portava a fer dues reflexions. La primera era que, al seu parer, el servei d’atenció domiciliària hauria de municipalitzar-se, per ser un servei bàsic d’atenció a les persones i per tenir una relació més propera amb les persones treballadores i usuàries, però les traves legals a aquestes municipalitzacions eren majúscules (i més per un ajuntament petit com el de Barberà), i per això havien optat per les clàusules socials. La segona reflexió tenia a veure amb les clàusules, i amb el seu impacte positiu en la millora de les condicions laborals de les treballadores, ja que, mentre que la negociació col·lectiva del conveni havia aconseguit que les treballadores de Clece tinguessin un increment salarial de l’1%, l’ajuntament n’havia aconseguit un 3% gràcies a aquest contracte públic. Per tant, entenent les limitacions i les seves capacitats d’impacte, és innegable que les clàusules socials -un cop esquivades totes les traves legals i evitades les potencials demandes i paralització de concursos- poden exercir com a palanca de canvi, tant pel reforç de les empreses i entitats de l’economia social i solidària, com per fer que les mercantils assumeixin unes condicions socials i ambientals que, pel seu propi designi, no internalitzen.

Com a XES vam compartir l’experiència amb l’ajuntament de Barcelona, a qui hem cedit el programari de balanç social gratuïtament per a poder fer el seguiment de la implementació de les clàusules socials de la guia de contractació responsable que acaben de publicar. La inclusió de les clàusules és una tasca complexa, on a més de les limitacions legals que suposa l’obligat respecte a la lliure concurrència, cal fer una feina pedagògica i de capacitació tècnica del personal municipal perquè entenguin, incloguin i afavoreixin el seguiment de les clàusules en els contractes que es redactin. Com a XES vam reiterar l’oferta de cessió gratuïta del programari de balanç social per a qualsevol ajuntament, com a bé comú que és, i al servei del comú, i vam animar als ajuntaments grans, com el de Barcelona, a fer de trenca-gels en aquest mar glaçat per les regulacions que paradoxalment afavoreixen un marc neoliberal, donant-li la volta i afavorint que cada vegada més consistoris puguin incorporar clàusules socials i ambientals en els seus plecs.

Ruben Suriñach Padilla, coordinador del projecte de Balanç Social de la XES

 

Ajornem l’Assemblea General del 8 de juliol

Motius tècnics i la necessitat de preparar millor la informació que us presentarem han obligat a ajornar l’Assemblea General de la XES, que com recordareu estava prevista per al proper 8 de juliol al Cafè del Mar de Mataró. Lamentem les molèsties.

En breu us anunciarem la nova data i lloc de l’Assemblea.

Gràcies per la comprensió!