Ens adherim al manifest ‘Punxem la bombolla del lloguer’

Des de la XES ens sumem al manifest Punxem la bombolla del lloguer, impulsat pel Sindicat de Llogaters i Llogateres; la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; assemblees, associacions de veïnes, sindicats de barri i de pobles que lluiten per l’habitatge i altres organitzacions que defensen els drets socials. El manifest és una crida a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de les persones, tenir un sostre digne on viure.

El dissabte 6 d’abril es farà una mobilització que es pretén que sigui massiva i diversa, per això s’ha convocat una manifestació a les 18 h que començarà als Jardinets de Gràcia de Barcelona i recorrerà els carrers del centre de la ciutat. Aquesta jornada denunciarà l’abús dels preus de lloguer, els l’augment dels desnonaments i el negoci de la indústria immobiliària i turística amb els habitatges. També reivindica lloguers assequibles i estables, justícia fiscal i un parc públic d’habitatge de lloguer.

Si voleu col·laborar a fer difusió de la manifestació, podeu fer un tuit o un post amb els hashtags #PunxemLaBombolla6A i #6A

Els punts principals que reivindica el manifest són:

Punxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.

Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenint en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.

Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.

Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.

Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’habitatge i ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.

Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’elusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i a l’IRPF (persones físiques i comunitats de béns).

Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que gaudeixen de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.

Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació. Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.

Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament.

Prou pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement l’oferta d’habitatge de lloguer. Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.

Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.

Crida de voluntariat: trobada internacional 5, 6 i 7 d’abril FSMET

Del 5 al 7 d’abril fem la primera trobada internacional de treball que dóna el tret de sortida al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, el procés de confluència dels diferents moviments de l’economia alternativa, els que anomenem economies transformadores a un nivell local i internacional. El principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

Durant aquest cap de setmana, volem impulsar diversos objectius i, per fer-ho, necessitem reforços i per això fem una crida de voluntariat! Volem:

– Crear espais que facilitin el reconeixement entre els diferents moviments i les diferents accions transformadores de l’economia

– Facilitar una dinàmica de confluència on aquests moviments i accions s’articulin al voltant de reptes compartits

-Organitzar-se per establir les accions que permetin enfrontar cada un dels reptes

Esperem al voltant d’unes 400 persones d’arreu del món i per fer-ho possible necessitem persones voluntàries que ens donin un suport en logística, comunicació o donar suport al punt d’informació. La trobada és internacional i també necessitem suport en les traduccions i poder comptar amb persones que parlin diferents idiomes.

Si hi esteu interessades, ompliu aquest formulari abans del dijous 4 d’abril (fins les 12h del migdia).

Les persones voluntàries tindran coberts els àpats durant la trobada.

>> FORMULARI D’INSCRIPCIÓ DE VOLUNTÀRIES

De la teoria a la realitat, pràctiques per posar les cures al centre

La inquietud sobre com posar les cures al centre fa temps que és present a les organitzacions de l’ESS però no sempre és fàcil posar-ho en pràctica. Per això, presentem pràctiques dutes a terme per diverses iniciatives que demostren que no només és possible, sinó que ja és una realitat al nostre país

Si intentar posar la persona al centre no sempre és fàcil en els nostres projectes tot i ser un dels pilars de l’Economia Solidària, l’aposta per les economies feministes i la revalorització de les tasques reproductives sovint és un repte que genera encara més neguits. En els darrers anys, nombroses organitzacions s’han format en la matèria de la mà de diverses cooperatives especialitzades i certes idees clau són presents en els nostres discursos i desitjos però…aquestes idees arriben a materialitzar-se en la nostra quotidianitat?

En alguns casos, la resposta és un sí molt clar. Algunes cooperatives han fet el pas de la reflexió a l’acció i han posat en marxa tot un seguit de mesures que poden ser un exemple a seguir per a moltes altres, fent balanç de les dificultats que s’han trobat en el camí per aplicar-les i amb les millores potencials que les que agafin el relleu poden aportar-hi.

Conèixer, compartir, comprendre

El ritme de treball a moltes les organitzacions de l’ESS acostuma a ser molt intens i això fàcilment ens pot dur a prioritzar objectius i resultats per sobre de les relacions humanes. No obstant això, cal tenir molt present que els conflictes humans entre sòcies són un dels motius més habituals de tancament d’un projecte col·lectiu com és una cooperativa. A La gestió de conflictes a les cooperatives, guia editada per la Federació de Cooperatives de Treball, se’ns recorda que els conflictes són presents “a totes les organitzacions (siguin cooperatives o no) i són fruit de les relacions interpersonals”, però que el que és -ho ha de ser- característic del cooperativisme és la forma i voluntat de tractar-los. Així diu: “La no atenció als processos conflictius té conseqüències serioses en la salut i el benestar de les persones i dels equips; fins i tot, a vegades, poden suposar trencaments, separacions i processos molt dolorosos”.

Abans de gestionar un conflicte, però, cal tenir en compte que les cures tenen un paper important a l’hora de prevenir-lo. Una organització que fomenta els vincles entre les persones membres i els valors de la confiança o l’empatia, té més punts per reduir la tensió d’alguns conflictes i, sobretot, més punts per fer-ne una gestió reeixida. I això, com es fa? A vegades és tan fàcil com facilitar que algunes pràctiques quotidianes es facin en col·lectiu, com ara dinar plegades o, seguint el model de la cooperativa d’arquitectes Arqbag, organitzar torns perquè cada dia cuini un equip diferent per a tota la resta. Aquest tipus de temps compartit genera complicitats i un ambient diferent al purament laboral. Altres cooperatives, com ara el mitjà de comunicació Directa, organitzen sortides fora de l’àmbit laboral per fer activitats lúdiques o tancades de cap de setmana que, tot i que contemplen espais de treball, combinen espais d’esbarjo i coneixença.

En alguns casos, també és interessant aprofundir-hi una mica més i tenir en compte l’esfera de les emocions: això és el que les companyes de SETEM aborden amb les anomenades “rondes emocionals” abans de començar una reunió quan s’ha detectat un clima una mica tens (per estrés, per qüestions personals, etc.). Aquesta ronda d’expressió de cadascuna de les participants col·loca la resta amb un xip d’empatia que, en començar la reunió, facilita l’entesa, així com la manera com s’expressen o es reben algunes aportacions. “Més esporàdicament, també hem experimentat la programació d’assemblees emocionals fora de l’oficina (no anem gaire lluny, ens reunim en una cafeteria per esmorzar, per exemple) i així dediquem més temps i cura aquest tipus d’espais. Cal dir que més d’una vegada les hem anul·lat per prioritzar algun pic de feina productiva…és allò que l’urgent es menja l’important, un clàssic”, explica l’Ariadna Pagès, membre de l’organització.

 

Cures dins i fora

Aquestes cures, com ens expliquen les companyes de La Caníbal, no tenen perquè ser només entre sòcies: aquesta llibreria és concebuda en la seva totalitat com espai de cura, tant en l’àmbit intern com cap al barri. Per això, prioritzen la conciliació de la vida personal i laboral de les treballadores, però a més, tenen una cuina comunitària, un espai de criança i un sofà a disposició de qualsevol veïna que vulgui venir xerrada una estona amb elles. Així, la llibreria es converteix no en un aparador de volums, sinó en un espai obert al públic, d’acollida i d’escolta activa amb les persones del barri.

Aquesta mirada més externa també la tenen les companyes del Col·lectiu Punt 6, un grup de sociòlogues, urbanistes i arquitectes que treballa per aplicar la mirada feminista a l’espai, tant privat com públic, “perquè l’espai condiciona com desenvolupem la nostra vida”, diu la Roser Casanovas. Així, ofereixen serveis d’assessorament on desenvolupen processos participatius que facilitin que tant l’entorn quotidià com l’espai públic responguin a la mobilitat de les cures, que està “majoritàriament feminitzada i és diferent de la mobilitat productiva, més masculinitzada, que consisteix en el desplaçament de la llar a la feina”, explica la Roser. En l’àmbit intern, també treballen per visibilitzar les tasques reproductives i faciliten la conciliació. Finalment, exploren com incorporar la mirada feminista en la intercooperació, relacionant-se amb altres entitats i projectes des dels vincles i les cures.

En aquesta línia, trobem la feina de La Paleta, una cooperativa de treballadores de la construcció formada majoritàriament per dones que, a banda de feminitzar un sector altament format per homes, intenten introduir les cures on i quan treballen (conscients que envaeixen un espai privat, per exemple, acorden horaris amb les famílies, pacten per quin lloc començar la reforma per impactar el menys possible, etc.).

Valorar l’invisible

A banda d’apostar pels espais distesos, a vegades les cures necessiten mesures més formals. Un exemple són l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat més enllà del que estableix la legislació, la cobertura de les baixes per malaltia fins al 100%, el foment de la formació subvencionada, la flexibilitat horària o el teletreball, especialment per facilitar la cura de persones a càrrec (no només menors!). A la cooperativa de serveis tecnològics Colectic tenen moltes d’aquestes mesures implementades. L’Anna Ingés, de l’equip de coordinació, ens explica: “Vam fer un decàleg per a ser-ne conscients ja que algunes d’aquestes mesures havien esdevinguts drets adquirits i no tothom n’era conscient de que això era una millora social que no gaudien altres persones en altres àmbits”. Van obrir la porta a facilitar adaptacions d’horari i espai (teletreball) on els convenis només contemplen reduccions de sous i horaris, tenint en compte que la criança o altres cures de familiars no són precisament el moment més adequat per reduir salari.

I per valorar totes aquelles tasques que tendeixen a ser invisibles en el marc de la mateixa organització, una molt bona pràctica és la que impulsa LaCol. Perquè una organització funcioni, hi ha algunes tasques que s’han fer al marge de la feina productiva i que sovint no tenen massa reconeixement: per aquest motiu, les arquitectes de LaCol registren les hores que dediquen a la feina de la cooperativa distingint si són tasques productives o reproductives i comunitàries, que inclouen des de la preparació de la dinamització d’una reunió a l’enxarxament amb altres entitats del barri.

Criança compartida a l’oficina

Les companyes de Coop57, que compten amb una comissió feminista des de 2012, a banda d’algunes de les mesures esmentades anteriorment, van decidir fer una aposta més transformadora: la cura cooperativa d’un nadó d’un sis mesos. Una de les treballadores va plantejar la possibilitat de portar la seva filla a l’oficina quan va arribar el moment de reincorporar-se a la feina i les seves companyes van acceptar la corresponsabilitat de tenir-ne cura entre totes, amb un exercici directe de qüestionament de la dicotomia entre producció i reproducció. Aquesta pràctica, per innovadora, va anar passant per tot un seguit de passes assaig i error, en relació a l’espai del local destinat especialment a la criatura, el temps de dedicació de cadascuna de les treballadores, etc. En un moment donat, quan la criatura es va fer més gran i buscava més interacció, es va contractar una persona per tenir-ne cura algunes hores i finalment va fer el pas a la llar. Sense dubte, poder gaudir del primer any de vida d’una criatura tant de prop sense renunciar a la vida laboral i amb el suport de les companyes de feina és una pràctica ben trencadora.

Per on començar?

Com hem dit al començament de l’article, abans de posar res en pràctica cal tenir el neguit, que bé pot venir donat per inquietuds personals o col·lectives, per una formació, per la proposta d’una companya, etc. Neixi com neixi la necessitat de treballar el tema, pot ser molt útil tenir en compte els referents: pràctiques concretes d’altres entitats amb qui podem contactar, espais d’aprenentatge col·lectiu, entitats especialitzades, etc.

És important el compromís de tot el col·lectiu perquè les cures i el feminisme siguin una pràctica transversal en tot el que fem. Quant a les mesures formals, l’Anna Inglés, de Colectic, explica: “Les decisions i inclusions d’aquestes mesures i com es configuren són una decisió de totes les sòcies, es preparen, treballen i consensuen en les assemblees, on s’acaben d’ajustar els criteris, per finalment d’incorporar-les al reglament de règim intern que ens regeix com a sòcies i treballadores”.

Dotar-se d’una comissió de cures o economies feministes pot ser una bona eina per no deixar la inquietud en un pla teòric: un grup de persones pot vetllar per aquestes qüestions en el dia a dia laboral, però sempre amb la complicitat de la resta. Alerta! Parlem de comissions mixtes, ja que és imprescindible que tot el col·lectiu tingui aquesta inquietud feminista, que no només sigui cosa de dones. I si encara ens trobem en el procés de sensibilització del grup, es poden promoure petites accions com incloure una secció feminista al butlletí de l’entitat, proposar una càpsula formativa, potser en clau de joc, al final de cada reunió, etc.

En un àmbit més global, seguir la feina de les comissions d’economies feministes de la XES o de la Federació de Cooperatives (creada recentment), així com també de la comunitat Pam a Pam que treballa per divulgar bones pràctiques amb rutes, formacions, etc. també pot ser molt útil per avançar plegades, com a sector, cap a una economia on les persones i les cures siguin el centre. L’Anna Fernández, membre de Pam a Pam i de la comissió d’EcoFem de la XES, ens recorda que hi ha moltes mesures que estan per inventar. Conclou: “Tenir referents pot ser molt útil, però en realitat el que cal és anar donant resposta a les necessitats que es detecten i cada organització pot trobar la seva manera de fer-ho. Totes ens podem convertir en referents escoltant les demandes de les nostres companyes i trobant maneres de donar-hi solució”.

 

Aquest article ha estat escrit per Carla Liébana i  va ser publicat originalment a la revista Cooperació Catalana número 429 (març 2019) editada per la Fundació Roca i Galès.

Manifest ‘Posa el filtre lila: per la igualtat, tria comerç just’

Impulsem, com a membres de LaCoordi (nova coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya), el manifest 2019 per la XX campanya Som Comerç Just i Banca Ètica.

La pobresa global té rostre de dona. Tot i els progressos en la lluita vers la igualtat de gènere de les últimes dècades, les dones segueixen patint les conseqüències del sistema patriarcal i del capitalisme neoliberal. Les dones són les principals responsables de les feines reproductives no remunerades (treball domèstic, de cures, etc.), i segueixen tenint menys representació en el mercat laboral. Treballen en sectors i ocupacions precaritzats amb salaris més baixos i condicions laborals menys estables. La bretxa salarial de gènere a nivell mundial és del 23% i 330 milions de dones i nenes viuen en condicions d’extrema pobresa.

A les cadenes de subministrament globals, en diferents sectors, des del tèxtil a l’electrònica, es donen vulneracions sistemàtiques dels drets de les persones treballadores, amb salaris que no permeten una vida digna, jornades laborals excessives i en moltes ocasions hores extres obligatòries, entorns de treball perillosos amb exposició a productes tòxics, assetjament i violència.

La desigualtat econòmica i la desigualtat de gènere son fenòmens complexes i globals, que ens afecten a totes de diferents maneres i en diferents nivells. A Catalunya també existeix la bretxa salarial, suposant una mitjana d’ingressos de 5.500€ menys a l’any.

El comerç internacional fomenta i consolida aquestes desigualtats i les injustícies vers les dones. Des de les alternatives econòmiques com el Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Social i Solidària, per tant, no lluitem només per reduir les distàncies entre ciutadania del Nord i ciutadania del Sud global, sinó que lluitem per una justícia social equitativa.

Amb el nostre consum quotidià estem potenciant un tipus d’economia o una altra. Beure un cafè o menjar una xocolata produïts amb criteris de comerç just significa apostar per models econòmics que són equitatius i sostenibles socialment i mediambientalment. Triar comerç just i economia social i solidària significa participar en models econòmics que respecten la igualtat de gènere laboral, la presa de decisions equitativa i igualitària, a més del respecte per la sostenibilitat ambiental.

Des d’aquesta campanya incorporem una mirada feminista i promovem la participació, l’apoderament i el protagonisme de totes les dones a través del foment del comerç just i les finances ètiques. Volem donar visibilitat a les bones pràctiques coresponsabilitzadores que s’estan produint a l’Economia Social i Solidària.

Comerç Just significa igualtat de sou per les dones per la mateixa feina i remuneració justa en tots els casos. Comerç Just significa accés a la propietat de la terra. Comerç Just significa apoderament polític i social a traves de la participació democràtica i en la presa de decisions en les cooperatives. Comerç Just significa accés a l’educació. Comerç Just significa desafiar els estereotips i les convencions socials tradicionals.

Les Finances Ètiques busquen que els diners que dipositem en elles puguin ser una eina útil per al desenvolupament de la societat gràcies a l’afavoriment de projectes amb un alt contingut social, mediambiental, cultural, educatiu, democràtic, etc. Des de les finances ètiques i solidàries es posa la vida al centre i no el capital, i es recullen principis i valors del feminisme, l’enxarxament i la construcció del mercat social. És per això que les Finances Ètiques inverteixen en iniciatives de Comerç Just i d’Economia Solidària, tancant el cercle que comença quan dipositem els nostres estalvis en una entitat financera ètica o consumim un producte de Comerç Just.

Promovem la justícia social, econòmica i mediambiental i això es concreta en unes pràctiques comercials que garanteixen l’equitat de gènere, la justícia i la igualtat en totes les fases de producció i comercialització. Triar el Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Social i Solidària és també triar per acabar amb la desigualtat de gènere.

POSA EL FILTRE LILA! Per la igualtat, tria Comerç Just

Adhereix-te a la campanya i organitza actes al teu municipi aquí.

Democràcia econòmica local, balanç provisional

Per Iván Miró, membre de la comissió Permanent i de Formació i Llibres de la XES. Il·lustració de Tània ManzanalAquest article es va publicar originàriament a La Directa en data 28/02/2019.

Ara fa quatre anys, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya ens sumàvem al canvi que aleshores es vivia al conjunt de país. Preveient nous escenaris municipals –fills del cicle de crisi i lluita social– i davant de les propostes de la “nova política”, proposàrem que la transformació havia de ser també econòmica si es volia un canvi substancial. En l’àmbit local naixien iniciatives autoorganitzades, que esdevenien eines de resolució de necessitats col·lectives i alhora contribuïen a cooperativitzar la societat i avançar cap a models postcapitalistes. No obstant això, aquelles experiències s’havien de consolidar i generalitzar, i és des d’aquella constatació que s’elaboraren les 14 Mesures per la Democràcia Econòmica Local, amb l’objectiu que els municipis poguessin impulsar “un nou desenvolupament local copartícip de la democratització econòmica en marxa”. Quatre anys després, a les portes de noves eleccions, és hora de fer balanç i renovar l’aposta.

Què proposaven les 14 mesures? En síntesi, que des dels municipis s’impulsés una altra política econòmica –Economia Social i Solidària (ESS)– i sobretot es democratitzés la forma de fer-la, a partir del que denominàrem concertació público-cooperativa-comunitària. Amb quines eines? Amb Consells Locals d’Economia Social i Solidària on proposar i avaluar polítiques; amb agències i equipaments municipals específics; amb la cessió a l’ESS local d’infraestructures municipals de gestió cooperativa i comunitària; amb la recuperació de patrimoni cooperatiu. A partir de programes formatius –tècnics, de valors cooperatius i amb perspectiva de gènere– per l’acompanyament, incubació i finançament de nous projectes. I amb el foment d’un nou entorn econòmic: relocalització del crèdit amb finances ètiques; impuls del Mercat Social local i suport a les fires d’ESS; compra pública socialment responsable; suport a la recuperació d’empreses privades per part de les treballadores; municipalització i cooperativització de béns i serveis locals. Finalment, sobirania alimentària i energètica, gestió comunitària de l’espai públic digital, així com l’impuls de relat –que no marca– amb mapeigs i memòria cooperativa, per a generar un sentit de canvi econòmic.

Quin impacte han tingut les 14 mesures? A partir del maig del 2015, es produí una nova onada de polítiques locals d’ESS, on un nombre significatiu de municipis catalans transitaren de la promoció exclusiva de l’economia capitalista o, en el millor dels casos, d’un model restringit o assistencialista d’economia social, a un model ampliat i transformador que recollia la diversitat d’iniciatives de l’ESS, tant socioempresarials com comunitàries. A més de cooperatives, societats laborals i entitats del tercer sector social, alguns programes municipals impulsaren un marc comú que inclogué horts comunitaris, equipaments de gestió comunitària, escoles lliures, moneda social o finances ètiques. En aquest sentit, els esforços per promoure el reconeixement mutu i conceptualitzar l’àmbit de l’ESS, tingueren com a efecte la legitimació en el món local del paradigma de l’ESS. Ha estat la primera ocasió que un conjunt de polítiques públiques catalanes ha pres el concepte ampliat com a referent, anticipant la futura llei catalana d’Economia Social i Solidària i la definició de l’àmbit socioeconòmic integral.

A partir d’aquí, els municipis catalans han desenvolupat alguna o vàries de les mesures, de manera més o menys encertada, “coproduint” amb més o menys intensitat amb els actors de base, dedicant més o menys recursos, amb plans integrals o amb bateries inconnexes de mesures. En tot cas, un mínim de 40 municipis catalans, organitzats en la Xarxa de Municipis per l’ESS (XMESS), de diversos colors polítics i agrupant a la meitat de població catalana, han apostat per desplegar accions concretes. A Barcelona, a partir del nou Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i el seu ambiciós Pla d’Impuls 2015-2019; a Sabadell, des de la regidoria de Nova Economia; a Terrassa, amb un Consell Municipal de l’ESS. Manlleu, el Prat de Llobregat, Mataró i altres localitats han estat capdavanteres d’una onada generalment considerada de forma positiva pel conjunt de l’ESS, sobretot pel que fa a la promoció de noves iniciatives, que han rebut el suport d’altres polítiques públiques com les relacionades amb els Ateneus Cooperatius.

Quins han estat els esculls? En primer lloc, com han assenyalat alguns dels seus responsables, l’aposta per la transformació socioeconòmica ha estat sovint matisada per l’hegemònica realitat capitalista, que travessa les economies locals i apuntala els règims d’acumulació metropolitans i globals, així com per determinades estructures internes dels ajuntaments, refractàries a paradigmes econòmics transformadors. En segon, les organitzacions del moviment constaten les dificultats de “coproduir” les polítiques públiques, pels diferents ritmes de treball o per conseqüències no previstes de les licitacions. Verticalitat de l’administració, oportunisme de nou actors i riscos de dependència dels diners públics (“bombolla de l’ESS?”) han estat assenyalades de forma crítica pel mateix teixit. I en tercer: els reptes de democratitzar el conjunt de l’economia local exigeixen un múscul financer i organitzatiu que avui, des del cooperativisme i l’ESS catalana, amb una estructura econòmica de petites unitats productives, encara no es pot abastir plenament (el “salt d’escala”).

Finalment, a l’espera de les valoracions col·lectives d’organitzacions i ajuntaments, i a manca d’indicadors dins les mateixes polítiques locals que en mesurin l’impacte, és necessari un altre nivell d’anàlisi per valorar la profunditat dels canvis. Existeix un debat estratègic entre les administracions locals i les organitzacions de l’ESS per tal de definir, conjuntament, quin model socioeconòmic es desenvolupa als municipis? Probablement, en una primera fase de la política municipal d’ESS és necessari iniciar i prioritzar la promoció generalista, però aviat caldrà treballar conjuntament models transformadors d’enfortiment socioeconòmic territorial, que avancin en la democratització econòmica de la ciutat. Això és, codissenyar l’estratègia per la transformació econòmica local, a partir de Consells Municipals d’ESS (o grups de treball en municipis petits), que donin suport tant a l’articulació territorial de les iniciatives (ecosistemes cooperatius locals, pols cooperatius) com a la sectorial, promovent cadenes solidàries en sectors productius i reproductius estratègics (cultura, alimentació, mobilitat, finances, habitatge, cures…), tot apostant per la transició democràtica, feminista, ecològica i antiracista del conjunt de l’economia local.

En tot cas, el balanç ha de considerar-se positiu, doncs l’ESS ha guanyat presència en un nombre rellevant de municipis. Caldrà veure –com apuntava Oriol Estela– si aquestes polítiques es consoliden, si arrelen els espais de responsabilitat política vinculats a l’ESS, si fructifiquen els febles espais d’interlocució i coproducció, i, sobretot, si s’estableixen indicadors per a avaluar els impactes dins del mateix àmbit socioeconòmic. I insistir en l’advertència del cooperativista Jordi Garcia Jané: “Si qualsevol política pública local s’ha de basar en la participació de la ciutadania, quan és d’economia social i solidària s’hi ha de fonamentar amb més motiu encara, perquè l’economia social i solidària no és altra cosa que autoorganització, l’autoorganització econòmica de les classes populars per satisfer col·lectivament les seves necessitats. Per tant, un ajuntament ha d’acompanyar, promoure i ajudar les iniciatives d’economia social i solidària, però no pot mai substituir-les ni dirigir-les”.

 

 

Engeguem la Comissió de Facilitació del Fòrum FSMET!

Si ets una entitat que treballa la facilitació i hi estàs interessada, escriu-nos a coord@transformadora.org!

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores és el procés de confluència dels diferents moviments de l’economia alternativa, els que anomenem economies transformadores a un nivell local i internacional.

El principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

Som conscients que les dinàmiques de poder i privilegi també estan presents en les economies transformadores, per això volem assegurar una mirada atenta que asseguri la diversitat dels subjectes que participen d’aquest procés.

Com es planteja la facilitació de la trobada 2019?

Per la trobada 2019, volem posar en valor la necessitat d’utilitzar metodologies que generin espais de trobada, de debat, de construcció col·lectiva que assegurin que totes les veus poden ser escoltades i la diversitat és acollida, metodologies innovadores, de democràcia profunda. Per fer-ho possible volem co-crear aquest procés amb aquelles organitzacions de la XES i persones amb experiència en la facilitació de processos i grups.

Per fer-ho possible, es crearà una comissió de facilitació del FSMET. Des de la comissió es generaran idees que es tindran en compte per dissenyar la proposta metodològica que articularà la trobada 2019. La comissió estarà constituïda per totes aquelles organitzacions i/o persones expertes en facilitació que volen participar de manera voluntària en el procés de cocreació o facilitant els espais de la trobada (5-7 d’abril). Totes aquestes idees es recolliran i serà un equip de 8 persones (escollides per la comissió) qui desenvoluparà una proposta concreta, aquestes estaran remunerades econòmicament.

Si tens ganes de formar part del procés, envieu-nos a coord@transformadora.org un correu amb un document explicant l’experiència de la vostra organització en facilitació de grups i a les persones que proposeu des de l’orgnització (CV) per formar part de la comissió, cal que ho feu abans del 7 de març a les 12h. Quan el rebem també us enviarem informació més concreta i detalla del procés i calendari de treball per la comissió de facilitació.

Coopoblet co-organitza la jornada “Cuidem, cuidem-nos”

Coopoblet, la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Sagrada Família i en Camp d’en Grassot, co-organitza al costat del Pla de Desenvolupament Comunitari de Sagrada Família la jornada “Cuidem, cuidem-nos” al voltant de l’economia de les cures, per tal de visibilitzar el treball reproductiu, sovint invisibilitzats, precaritzat i feminitzat.

Les Jornades es duran a terme els dies 29 i 30 de març en diversos equipaments del barri (Casal de Barri Espai 210, CC Sagrada Família i CC La Sedeta). L’objectiu principal és visibilitzar i donar a conèixer l’economia de les cures, però també ser un espai de trobada i de reconeixement per a les persones que es dediquen especialment a les tasques de cura, ja sigui de forma professional o a l’àmbit familiar. Així doncs, la convocatòria és oberta al barri i hi estan convidades dones, homes, infants, joves, gent gran…amb l’objectiu que tothom pugui participar i debatre sobre aquest tema.

Programa

  • ‘Veïna, baixa la teva cadira’
    Divendres, 29 de març de 17 a 19.30 h
    Trobada a l’espai públic amb tallers d’arpilleres i dinàmiques al voltant a l’espai de l’economia de les cures.
    Lloc: Casal de Barri Espai 210 i Jardins de Flora Tristàn (C/ Padilla, 210, entre València i Aragó)
  • Teatre Fòrum. “Reina, tu, com t’ho fas?”
    Dissabte, 30 de març d’11 a 13 h
    Peça teatral sobre les dones i les cures, rols de gènere, la feminització de les tasques reproductives i la mercantilització de les cures. A càrrec de “La Xixa Teatre”.
    Lloc: Centre Cívic Sagrada Família (C/ Provença, 480)
  • Marxa reivindicativa del CC Sagrada Família al CC La Sedeta
    Dissabte, 30 de març d’13 a 14 h
  • Dinar i espai de trobada
    Dissabte, 30 de març de 14 a 16 h
    Dinar amb reaprofitament d’aliments per a posar de relleu la cura de la Terra. A càrrec d’Espai Ambiental i Cuchara.
    El dinar té un preu de 2€. Cal inscripció prèvia al CC La Sedeta, CC Sagrada Família o al Casal de Barri Espai 210.
    Lloc: Centre Cívic La Sedeta (C/ Sicília, 321)
    Organitza: Comissió de Feminismes i Canvi Social (PDC Sagrada Família) i Centre Cívic La Sedeta. Per a pagar els 2 € us heu d’adreçar a qualsevol dels tres equipaments -al CC La Sedeta, al CC Sagrada Família o al casal de Barri Espai 210- o bé a través del següent enllaç: https://goo.gl/forms/FNjkNRzlXuX2ena42

 

Reserva la data: el 23 de març fem l’Assemblea General Ordinària

Us recordem que el proper dissabte 23 de març tindrà lloc l’Assemblea General Ordinària, també coneguda per totes vosaltres com la XEScotada. Encara estem pendents de confirmar l’espai on tindrà lloc la trobada però, de moment, us demanem que marqueu el dia a la vostra agenda i anoteu quins són els temes previstos a l’odre del dia:

  • Ratificació de noves sòcies.
  • Presentació i aprovació, si s’escau, dels plans de treball de les comissions 2019.
  • Presentació i aprovació, si s’escau, del pressupost 2019.
  • Presentació i aprovació, si s’escau, del canvi de model organitzatiu de la Permanent i del paper de les xarxes locals.
  • Renovació de la nova Junta.
  • Presentació i aprovació, si s’escau, de la nova proposta de Llei del’ESS.

En uns dies, us farem arribar la documentació necessària per correu electrònic així com el formulari d’inscripció. Si detecteu problemes amb la recepció de convocatòries i documentació, us demanem que us poseu en contacte amb comunicacio@xes.cat.

Últims dies per inscriure’s al Comun_ESS, el congrés de comunicació i ESS

Estem a punt de tancar el període d’inscripcions a la tercera edició del Comun_ESS, el congrés de comunicació i economia solidària que s’organitza des de la Xarxa d’Economia Solidària i REAS – Red de Redes els dies 15, 16 i 17 de març a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona).

ACTUALITZACIÓ: Les inscripcions ja estan tancades. Si heu de fer la transferència per la vostra inscripció aquest és el número de compte: ES10 3140 0001 9500 1125 1500.

Heu vist el programa previst? No espereu més i apunteu-vos!

DIVENDRES 15

11:30h – Inscripcions i registre

12:00h – Benvinguda amb la comissió de comunicació de la XES i REAS Red de redes

12:30h – Xerrada inaugural: Com sortim de l’endogàmia comunicativa de l’ESS? Amb Dolors Boatella, experta en comunicació digital i memes, i Felipe G. Gil, expert en comunicació audiovisual

14:30h – Dinar

16:00h – Taula rodona: És possible un màrqueting que segueixi els principis de l’ESS? Amb Francesc Casadellà, responsable de comunicació de Som Energia; Sònia Flotats, experta en màrqueting i fundraising al Tercer Sector; i Isidro Jiménez, de ConsumeHastaMorir.

17:30h – Formació amb dues opcions. a) Nous Canals: Telegram i Whatsapp amb Sílvia Llombart, especialista en comunicació digital o b) Fediverse. Xarxes socials lliures i ètiques amb Chris Fanning i Rita Barrachina de LleialTEC.

DIVENDRES 16

10:00h – Carrussel de bones pràctiques amb:

  • Comissionat d’Altres Economies: La «comunicació» institucional de la política pública d’ESS. Ajuntament de Barcelona (2015-19).
    Capítol 2. De la «soviet revolution» als (Rolling) Stones.
  • Fem Procomuns: Commons Cloud, el núvol cooperatiu
  • Tangente: ¿Cómo afrontamos una crisis mediática?
  • Waitala: Icones per la diversitat #rebentaestereotips
  • Opcions: La Ruta del Consum Conscient: comunicació i intercooperació
  • La Clara Comunicació: Comunicació feminista

11:30h – Esmorzar

12:00h – Disseny d’una campanya col·lectiva sobre economies transformadores. Dinamitza l’equip de Comunicació del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores i Reas Red de Redes.

14:00h – Dinar

16:00h – Taller cru cru cru. Reptes de la comunicació de l’ESS. Dinamitza L’Apòstrof.

17:30h – Taller de memes anticapitalistes. Dinamitza comissió de comunicació de la XES.

DIUMENGE 17

11.30h – Activitat lúdico-social

Podeu consultar el programa en format PDF en català, castellà, gallec i euskera i us animem a inscriure-us al congrés per compartir aquest espai de formació, debat i aprenentatge col·lectiu abans de l’11 de març.

Ens sumem a la vaga feminista del 8m

Un any més, a la XES volem mostrar tot el nostre suport a les reivindicacions de la vaga feminista del 8 de març i per això ens hem adherit al seu manifest i tancarem les nostres portes durant tot el dia.

Perquè volem reconèixer el paper de les dones per sostenir la societat i la vida al llarg de la història, volem que s’acabin les desigualtats i enderrocar el patriarcat (i el seu gran aliat, el capitalisme),  volem posar fi a totes les violències que ataquen les dones, volem respectar la diversitat sexual i de gènere, volem revaloritzar les tasques reproductives i que les cures estiguin al centre de la nostra vida i volem que l’Economia Solidària sigui feminista a la teoria i sobretot a la pràctica!

Us animem a llegar el manifest complert aquí.