Com veus el futur de l’ESS?

/en ,

Fa uns mesos la XES va engegar un Procés de Reflexió Estratègica que pretén esdevenir una reflexió col·lectiva per a donar-nos respostes a la pregunta: Com hauria de ser l’ESS catalana per abordar de manera més efectiva els reptes globals i esdevenir, com a màxim el 2030, una part important d’una alternativa a l’economia capitalista?

La primera fase d’aquest procés ha conclòs amb un Diagnòstic de l’evolució i estat de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Catalunya que, juntament amb el Pla d’Acció de l’ESS per a administracions públiques i les Propostes per a la democratització econòmica i la transició ecosocial (ambdós document aprovats en Assemblea General)  ha de servir com a base per prosseguir la reflexió i anar traçant quines prioritats i estratègies hem d’anar abordant. Per això, ara, engeguem la segona fase en què volem saber què n’opines tu!
Com a punt de partida, proposem 3 grans reptes globals i 5 instruments per superar-los, però necessitem aterrar aquesta estratègia, completar-la i reforçar-la. Per això et fem tres preguntes (què, com, qui):  Quin repte prioritzem? Quina estratègia seguim? Qui hauria de liderar-la?
Expressa la teva visió de tot plegat per escrit o per missatge d’àudio al número 722 230 850 (via whatsapp o telegram) abans del 28 de març i sumem plegades per definir el full de ruta de l’ESS en el propers anys!

AJORNAT: Xarxes de cures als barris: reivindicacions comunes

/en ,

Com s’organitzen els barris per sostenir la vida? Amb quines dificultats es troben?  Quina resposta col·lectiva aporten a les necessitats de cura del veïnat? Quines reivindicacions comunes podem formular a la nostra ciutat?

El proper dimarts 21 de desembre a les 17.30h tindrà lloc una sessió sobre les xarxes de cures als barris, amb l’objectiu de reflexionar al voltant d’algunes reivindicacions comunes per a la seva dignificació i articular un debat sobre les estratègies que es dibuixen als territoris per construir barris cuidadors.

L’acte, que s’emmarca en el treball de mapeig de les cures realitzat al barri del Poble-sec de Barcelona, i impulsat per la xarxa local Cooperasec, tindrà lloc a  Coòpolis (c/Constitució, núm. 19 bloc 8 – Can Batlló).

Us hi esperem!

Cures als barris

Les persones joves i les economies transformadores

/en ,

Què pensen les persones joves sobre l’economia solidària, el comerç just o les finances ètiques? I sobre les economies feministes o el procomú? Coneixen els impactes dels seus consums, tant al Nord com al Sud? Existeixen diferències entre els seus hàbits i percepcions i els de la resta de la població?

Aquesta i altres preguntes es posen sobre la taula en aquest nou informe de la LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques (entitat de segon grau de la qual formem part, amb representants de la nostra comissió internacional), realitzat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia mitjançant diversos grups de discussió en què han participat 359 joves d’entre 16 i 29 anys.

Us faríem alguns titulars sorprenents com a conclusió… però preferim que vosaltres mateixes consulteu la recerca aquí!

Recupera la darrera sessió del cicle ‘Fem saltar les costures’

/en ,

Si us vau perdre l’acte virtual Experiències autoorganitzades del sector de les cures amb corresponsabilitat impulsada per la comissió d’Economies feministes, no patiu perquè el podeu visionar quan us vagi millor a l’espai de tecnologia lliure peertube.

Aquesta sessió va ser facilitada per les companyes Ana Muñoz i Elba Mansilla, companyes de la comissió, amb la participació Alejandra Buenfil García de la Cooperativa Micaela, d’Emilia Bosch de la Cooperativa +65 nascuda a Taradell i de Maria Oliver Marcuello i To Monreal Serra de l’Oficina Vida Independent.

Aquest espai s’emmarca en el cicle Fem saltar les costures, que reivindica la importància de les cures mitjançant diferents activitats, com aquesta altra sessió en línia que es va realizar al juliol Economia solidària i feminista en l’agroecologia i la sobirania alimentària, com a part de l’Escola d’Estiu, amb Martina Marcet Fuentes. El proper mes de gener, tindrà lloc una altra trobada de revalorització del sector de les cures que serà el tancament definitiu del projecte, però aquest cop s’adreçarà a les persones implicades en l’administració pública.

Mengem agroecològic, mengem local

/en ,

Quan escollim quins aliments posem a taula estem fent una elecció que impacta molt més enllà del nostre paladar. Com podem fer un consum responsable d’allò que mengem?

Al web d’Einateca Agroecològica hi trobareu un nou apartat amb idees per fer un consum d’aliments agroecològic i de proximitat. Hi ha xarxes xarxes agroecològiques locals, mercats de pagès, botigues i supermercats cooperatius, comerços o plataformes especialitzades o cooperatives i grups de consum agroecològic. També recomanem bars, restaurants i allotjaments amb criteris de proximitat, de temporada i sovint també d’agroecologia. Finalment, si us agrada l’hort, n’hi ha molts de col·lectius on podeu cultivar els vostres propis aliments.

Des del projecte Einateca Agroecològica, impulsat per  l’Aresta,  Arran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària i participat per una dotzena de xarxes alimentàries locals creiem en la corresponsabilitat amb les petites productores o elaboradores alimentàries. Volem contribuir a enfortir i fer visible el paper de la pagesia amb el nostre consum i impulsar alternatives al model alimentari dominant que siguin sostenibles i cuidin el territori. Per això proposem impulsar els circuits curts de comercialització dels aliments. I alhora, recuperem hàbits saludables a taula i donem vida al petit comerç.

Reptes en l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

/en ,

Nous avenços en la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu’ amb l’estudi Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes i la línia d’ajuts HabitatCoop

Des d’inicis del 2021 La Dinamo Fundació, Fundació Coop 57, Sostre Cívic, Goteo, Holon i Coopdevs, amb el suport de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat de Barcelona, i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES, hem generat un espai de treball per a tractar el tema de l’assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

En el marc d’aquest espai hem redactat el primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”.

L’estudi realitza una diagnosi sobre l’assequibilitat dels projectes d’habitatge cooperatiu en fase de promoció i en fase de convivència a Catalunya i també recull i comparteix mecanismes i propostes de resolució col·lectiva que s’estan duent a terme per part dels projectes, com eines que contribueixen a l’assequibilitat dels projectes.

En les conclusions s’evidencia que tot i que en l’última dècada el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha crescut d’una manera sostinguda, les aportacions de capital, com a element estructurant del model econòmic, esdevenen una forta barrera d’accés universal al model. Actualment, queden excloses del model persones que no tenen capacitat d’estalvi o persones que estan en situació de major vulnerabilitat.

Per aquesta raó l’objectiu d’aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en l’accés de l’habitatge cooperatiu a nivell de sector, es considera una reflexió necessària des de la perspectiva i visió estratègica d’extensió del model. Tot i que som conscients que encara cal aprofundir en les reflexions i les propostes, aquest informe és un primer pas en l’articulació entre projectes com a estratègia d’enfortiment del sector que ha de permetre avançar en una visió conjunta que potenciï el desenvolupament d’eines i mecanismes col·lectius.

Des d’aquesta perspectiva, el present estudi vol ser el pas previ a la creació d’eines sectorials de suport al model (caixes de resistència, fons sectorials) que facilitin l’accés als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Som conscients que els mecanismes a definir o implementar hauran de comptar necessàriament amb el suport de les administracions públiques si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat.

En aquest sentit, aquest informe ha estat part important en la negociació entre el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’administració pública, aconseguint que es publiquin les bases reguladores que han de regir la convocatòria dels ajuts destinats a la promoció de les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús anomenat HabitatCoop. Aquests ajuts han estat impulsats per part de la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives  per al foment d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i contribuint a la reducció de les aportacions inicials dels projectes .

 

 

 

 

 

25N: Fem front a les violències masclistes col·lectivament

/en ,

Les desigualtats i discriminacions de gènere, fruit d’unes relacions de poder i d’uns models de feminitat i masculinitat basats en sostenir un sistema patriarcal, es troben en la base de les violències masclistes, les quals, sostingudes políticament, jurídica, cultural i econòmica, esdevenen estructurals i quotidianes a la nostra societat, a tots els nivells, també en el de les organitzacions.

Les violències masclistes atempten contra els drets fonamentals de les persones i, molt especialment, de les dones i dels subjectes amb identitats de gènere i opcions sexuals no normatives; vulneren els drets a la vida, a la llibertat, a la dignitat, a la integritat física i moral, a la salut, a l’autonomia sexual i al treball, entre d’altres.

Malauradament l’ESS conviu en un sistema patriarcal i heteronormatiu i no s’escapa de pràctiques masclistes. Però el que caracteritza l’ESS és una clara voluntat de transformació social i la cerca d’eines per avançar cap a societats més justes i sostenibles. Des de la XES considerem que l’única manera d’avançar en l’erradicació de les violències masclistes, i en concret de les diferents formes d’assetjament a les nostres organitzacions, passa per una implicació col·lectiva, orientada a desmuntar els fonaments de les relacions de poder del sistema sexe-gènere, des de la sensibilització i educació de totes les persones que hi formen part, garantint l’existència de mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, així com el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci.

116 entitats s’han adherit al protocol antiassetjaments contra les violències masclistes

Aquest 2021 ha entrat en vigor el Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES, una eina que estableix mesures preventives, proporciona elements per identificar pràctiques precursores o constitutives d’assetjament i garanteix una resolució que situï en el centre la reparació de la persona o persones que han patit assetjament i la responsabilitat col·lectiva en l’erradicació d’aquestes conductes. Fomentem l’adhesió a aquest protocol entre les entitats sòcies perquè tenim clar que un protocol és una eina indispensable en el llarg camí que hem de fer. Ara com ara, 116 entitats ja s’hi han adherit, o en tenen un de propi que es basa en els mateixos principis i proporciona les mateixes garanties (podeu consultar el llistat a l’apartat web del protocol). A més, 5 organitzacions estan en ple procés de reflexió i creació d’un de propi.

Som conscients que tenim encara molta feina per fer. No només perquè cada vegada més organitzacions incorporin eines com un protocol sinó perquè gestionar agressions masclistes ha d’implicar una perspectiva de transformació global que impliqui reconèixer els privilegis dels homes cis i acabar amb la impunitat.

Per una XES més feminista!

Experiències autoorganitzades del sector de les cures amb corresponsabilitat

/en ,
La comissió d’Economies Feministes organitza un nou espai el 30 de novembre a les 16 h per posar les cures al centre de les nostres organitzacions, gràcies a la inspiració d’experiències pràctiques. L’acte serà en línia (aquí l’enllaç d’accés a la sessió enregistrada, i aquí al grup de telegram per fer arribar aportacions a l’organització) i comptarà amb la facilitació a càrrec d’Ana Muñoz i Elba Mansilla i la participació d‘Alejandra Buenfil García de la Cooperativa Micaela; Emilia Bosch de la Cooperativa +65 i Maria Oliver Marcuello i To Monreal Serra de l’Oficina Vida Independent.
Per a qualsevol dubte o suggeriment, podeu contactar amb [email protected].
I aprofitem per recordar-vos la campanya #AmbSummaCura #ConSumoCuidado per reconèixer la importància del treball de la llar i les cures per al sosteniment de la vida. Per sensibilitzar sobre aquesta realitat, s’ha revisitat un clàssic de la literatura infantil amb el vídeo-relat: La caputxeta vermella en el camí de la sostenibilitat.

Noves sòcies tardorenques

/en

En la recta final de l’any, arriben sis noves sòcies – i esperem que no siguin les darreres de 2021- per enfortir la xarxa.

La Regadora és la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús impulsada per la gent de Cohabitem Sant Andreu, que estan treballant amb la cooperativa d’arquitectes Arqbag i la Poma Arquitectura per construir aquest nou projecte a les Casernes del barri, a Barcelona.

L’Associació de Turisme Sostenible Ethnic (AETHNIC) va néixer l’any 2006 per crear i promoure iniciatives basades en els criteris del turisme responsable i sostenible. Fan sensibilització, formació, cooperació, incidència i disseny de viatges responsables.

La Fundació Oportunitas dona suport a l’entitat amb el mateix nom que genera oportunitats concedint microcrèdits socials a aquelles persones que no poden recórrer a la banca tradicional. A més, proporciona formació i acompanya amb mentories a les usuàries en el seu procés de desenvolupament professional i personal.

La Tempesta cooperativa s’encarrega del bar de l’Ateneu Harmonia, un equipament amb un fort arrelament comunitari situat al complex de la Fabra i Coats de Barcelona.

Som del Barri és una associació constituïda al febrer del 2017 per veïnes de Nou Barris (Barcelona) que volien organitzar una xarxa d’ajuda per aconseguir l’empoderament personal i l’autoestima, i lluitar juntes contra la precarietat laboral i la manca de treball retribuït per conciliar la vida laboral i personal.

A l’Associació Coopera Sant Feliu creuen en la transformació social cap a un model d’economia social i solidària que tingui com a objectiu satisfer necessitats en comptes de generar beneficis al capital. Ho fan fomentant diferents iniciatives comunitàries i de cooperativisme, com ara la promoció de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o la dinamització dels barris envers la cooperació entre el veïnat de Sant Feliu de Llobregat.