Definim juntes el Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi

/en

El context generat per la COVID19 ens ha obligat, com a XES, a replantejar les nostres activitats i enfocament estratègic pel 2020, amb afectacions que creiem que aniran més enllà de l’any en curs. Aquest replantejament l’hem hagut de fer en dues direccions:

1. El Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi

Per un costat, hem creat un grup de treball de Pla d’Acció que ha dinamitzat una reflexió estratègica des de totes les comissions de treball, xarxes sectorials i xarxes locals de la base social de la xarxa. Aquesta Pla d’Acció ha derivat en un marc de treball amb tres branques. Una dirigida a les administracions, que ja estem fent arribar a diferents partits polítics, Generalitat, ajuntaments, etc. Una segona branca, encara en elaboració, dirigida a la ciutadania en general. I una tercera branca, que inclou totes les accions a impulsar des del propi moviment de l’ESS, i que és el que volem compartir amb aquest butlletí extraordinari.

Creiem que és un moment clau, per estar unides i remar juntes, de treballar un full de ruta amb uns objectius compartits, i és per això que us animem a participar al procés de priorització d’accions a través de la plataforma en línia Decidim, on hem penjat totes les accions que creiem que s’haurien d’impulsar des del moviment de l’ESS. En aquest enllaç teniu un petit tutorial on us expliquem com funciona la plataforma Decidim. Aquest és l’enllaç on trobareu el Pla d’Acció i totes les seves accions descrites:

https://decidim.xes.cat/assemblies/covid19

Teniu fins el dia 12 de juny per participar, votant accions, així com adherint-vos per participar-hi!

2. Redefinició del pressupost i redistribució interna de recursos

D’altra banda, donada la incertesa del context -i en especial d’alguns dels ingressos previstos- hem fet un ajustament del pressupost i de les dedicacions de l’equip tècnic a la baixa, així com una redistribució interna per reforçar alguns àmbits de treball que es deriven del Pla d’Acció, com són la incidència política, la comunicació, la intercooperació i l’articulació territorial. En aquest document us ho expliquem breument.

L’Ajuntament de Barcelona obre convocatòria de subvencions per projectes d’ESS

/en

L’Ajuntament de Barcelona ha obert la convocatòria de subvencions “Enfortim l’Economia Social i Solidària”, corresponent a l’exercici 2020. El termini de presentació de sol·licituds va del 2 de juny al 2 de juliol de 2020. Enguany es destinen un total de 800.000,00 € a subvencionar projectes que fomentin activitats d’interès públic o social amb la finalitat de crear noves cooperatives, o bé transformar empreses existents en cooperatives i consolidar el creixement empresarial de les iniciatives d’economia social i solidària, promovent els projectes d’intercooperació i acompanyant-ne l’escalabilitat.

Entre els objectius de la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària es troben l’impuls i l’acompanyament de projectes que permetin promocionar i reforçar l’economia cooperativa, social i solidària de la ciutat de Barcelona, que concretament són els següents:

Promoció:

  • Impulsar mesures de sensibilització i difusió, impuls i visibilització com a model econòmic alternatiu.
  • Impulsar mesures per a la generació de noves iniciatives d’economia social i solidària a la ciutat.
  • Impulsar mesures de transformació de societats mercantils, econòmiques i associatives en entitats d’economia social i solidària que siguin generadores d’ocupació estable i sostenible.

Reforç:

  • Impulsar mesures per enfortir i millorar les iniciatives de l’economia social i solidària ja existents.
  • Impulsar mesures per millorar-ne l’articulació i la intercooperació.

Si voleu llegir la convocatòria oficial i les bases del programa de subvencions, feu clic aquí.

Obrim inscripcions per al primer Fòrum Social Mundial virtual

/en ,

Guarda’t aquesta data: del 25 de juny a l’1 de juliol celebrarem la primera part del primer Fòrum Social Mundial virtual de les Economies Transformadores.

Després de la suspensió del Fòrum Social Mundial presencial que hauria tingut lloc el juny 2020 a Barcelona, l’esdeveniment s’ha reconvertit en un nou procés que tindrà dos moments importants: al juny i a l’octubre.  Del 25 de juny a l’1 de juliol, s’activarà una trobada virtual sota el títol “Acceptem el repte”, amb un programa que posarà l’accent en les experiències de canvi, de debat públic i de confluència per enfortir el potencial transformador de les economies que combaten el capitalisme, el neoliberalisme, el patriarcat, el racisme i l’antropocentrisme d’un sistema socioeconòmic que ara mostra els seus trets més durs d’atac a la vida.  Entre el 23 d’octubre i el 22 de novembre, coincidim amb la Fira d’Economia Social i Solidària de Catalunya -un dels esdeveniments d’Economia Solidària més grans del món-, i en el cas que les condicions en relació a la pandèmia de la Covid19 ho permetin, es desenvoluparà un component presencial, posant èmfasi en l’exposició d’iniciatives i bones pràctiques que formen part del repte conjunt que s’iniciarà al juny.

Per participar-hi, proposar activitats, tallers, discussions o pànels amb la teva organització, i per involucrar-te en el procés de l’FSMET, només cal registrar-se mitjançant el formulari d’inscripció en línia. Entre totes, fem un programa que respongui a l’objectiu comú: guanyar la partida al capitalisme”

Us esperem a la inauguració del 25 de juny!

 

Neix l’Escola del consum conscient

/en ,

Us presentem l’Escola del consum conscient i la seva primera proposta, materialitzada en un curs d’estiu que es realitzarà del 30 de juny al 9 de juliol en format presencial a Barcelona. Les dates concretes són el 30 de juny, i 1 i 2 de juliol; i el 7, 8 i 9 de juliol, de 16.00h a 20.30h .

Sota el títol 1r curs bàsic de capacitació professional per a la promoció i divulgació del consum conscient, el curs inclou:

  • Un grup de docents ample i divers, integrat per professionals de referència en el seu camp professional, com l’Álvaro Porro, la Marta Cuixart, la Diana Amigó, la Mayo Fuster, la Montse Peiron o l’Ivan Miró, entre d’altres.
  • Una formació basada en metodologies actives, molt orientada a la pràctica, i al foment dels vincles entre els participants, i amb persones i iniciatives del sector.
  • Visites guiades a experiències. En el primer curs es coneixeran 10 iniciatives de Barcelona com La Fàbrica del Sol, Coòpolis, l´OMIC (Oficina Municipal d’informació a les persones consumidores) i l’Espai Consum Responsable, L’Economat Social o La Borda. I es farà una ruta guiada per comerços per aprendre sobre psicologia del consum.
  • 6 sessions dedicades a temes com la comunicació i pedagogia del consum conscient, el consum sostenible, economies transformadores i emprenedoria social, les polítiques públiques, la defensa de les persones consumidores, la psicologia del consum, el cooperativisme de consum o l´anomenat com consum col·laboratiu.

Aquest projecte està impulsat per Opcions i Espai Ambiental, ambdues sòcies de la XES. I compta amb el nostre suport i el d’altres entitats com ara l’Institut de Govern i Polítiques Publiques (IGOP) de la UAB, Coòpolis – Ateneu Cooperatiu de Barcelona,  la Xarxa d’Economia Solidària (XES),  el Grup Ecos i Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona).

 

Curs consum conscient

Curs consum conscient

Diàleg virtual: “Economías pandémicas y cuidados”

/en , ,

La Confluència Feminista Rumb al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (de la qual en són membres les companyes de la comissió d’Economies Feministes de la XES) llança un cicle de “Diàlegs virtuals en quarantena” amb l’objectiu d’analitzar de manera crítica les contradiccions al conflicte capital-vida que es fan evidents en aquest escenari de pandèmia global. El cicle s’estrena el 21 de maig amb el diàleg “Economías pandémicas y cuidados”.

La Covid-19 ha arribat als nostres territoris i ens trobem en situacions excepcionals de confinament. Governs de regions diferents segueixen les recomanacions internacionals complint amb diverses formes i graus de distanciament social, que inclouen aïllament obligatori com a forma d’evitar el contagi. Però des de la Confluència diem que les nostres societats fan front una recrudescència dels desafiaments de cuidar la vida enmig de l’emergència i la incertesa, sense perdre de vista el futur immediat en un món que ja no és ni serà el mateix, que es troba en ràpida transformació.

En aquest context afirmem que no pot haver-hi vida ni economia sense cures, és la constatació del món en aquestes setmanes, com ho és també el grau de desequilibris del capitalisme neoliberal que ens ha conduït a aquesta crisi.

Front a la impossibilitat de sortir als carrers, ens preguntem: Quines són  les formes de politització en contextos de pandèmia? Quines característiques assumeix la quarantena en els nostres territoris i quines són les respostes feministes en aquests moments? Què succeeix amb la crisi de cures en aquests nous contextos de quarantena? Quines han sigut els respostes des de les economies transformadores? 

Què proposem des d’aquests diàlegs?

  • Contribuir des de les pedagogies feministes a la construcció de coneixements i eines per comprendre les implicacions de la pandèmia en les nostres condicions de vida.
  • Mostrar, com en un context de crisi sanitària, econòmica i de cures, s’ha donat resposta des de les experiències territorials i locals tant al Nord com al Sud, des de zones de producció camperola, economia social, agricultura familiar, comunitària, finances ètiques, gestió dels comuns, etc.
  • Aprofundir en les implicacions de la pandèmia i la quarantena/aïllament social als debats sobre models de producció i consum, el retrocés de drets laborals, la violència contra les dones i les persones LGBTIQ,
  • Sistematització i mapeig de les tendències i respostes en aquests contextos d’emergències encaminades a recuperar l’espai públic i construir altres formes de mobilitzar-nos i organitzar-nos.

Durant els diàlegs posarem èmfasi en una anàlisi des de les mirades feministes, destacant claus i respostes així com alternatives transformadores proposades en el context de la COVID-19.

El primer diàleg “Economías pandémicas y cuidados”: pensando alternativas transformadoras desde la emergencia tindrà lloc dijous 21 de maig . Inscriu-te aquí.

 

Economías pandémicas

Economías pandémicas

Confinem els cotxes, recuperem la ciutat

/en ,

Per un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat socialment justa i ambientalment sostenible en detriment de l’ús del vehicle privat, la comissió d’ecologia ha impulsat la nostra adhesió a la campanya #RecuperemLaCiutat!

Davant de la crisi de la Covid19, el confinament i l’estat d’alarma, reivindiquem que contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la
malaltia: volem ciutats saludables i que cuidin del nostre clima.

Per això, seguint el model d’altres països, demanem a les administracions un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats. I com a mesures d’urgència en el transport públic, la conversió del carril esquerre en carril BUS a totes les vies d’accés a les grans ciutats i garantir el finançament del sistema en la situació actual.

Podeu llegir el manifest complet i adherir-vos-hi aquí.

Comerç Just: les persones i el planeta davant dels interessos econòmics

/en ,
Com a membres de LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques, impulsem aquest manifest amb motiu  de la celebració del Dia Mundial del Comerç Just dissabte 9 de maig

Arreu del món s’està vivint una crisis sanitària, social i econòmica arrel de la pandèmia de la Covid-19 i les persones que ja estaven en una situació vulnerable abans de la pandèmia són les que més pateixen aquesta nova crisis.

La situació es d’alarma existencial. Tal com reflecteix l’últim informe d’Oxfam Intermón (Tiempo para el cuidado, 2020) a data 2019, l’1% més ric de la població mundial posseïx més del doble de riquesa que 6900 milions de persones i els 22 homes més rics del món tenen més riquesa que totes les dones de l’Àfrica. Aquestes desigualtats conviuen amb situacions de pobresa absoluta. Així, les dades ens parlen d’un model que afavoreix l’acumulació a mans de les grans corporacions i multinacionals, i margina sistemàticament els petits empresaris, les petites productores i, en major mesura, les treballadores. Aquestes continuen patint les vulneracions dels seus drets laborals bàsics en cadascuna de les etapes de la cadena de producció global. D’altra banda, cal tenir en compte que la darrera víctima és el medi ambient, amb l’esgotament dels recursos naturals, la contaminació, la pèrdua de la diversitat de la biosfera i el canvi climàtic.

Milions de persones es troben en situació de risc extrem i no poden cobrir les seves necessitats vitals més bàsiques per sobreviure i tenir una vida digna. Però la pandèmia no es més que el detonant de la crisi actual: les seves causes reals cal trobar-les a les falles del sistema econòmic global. Aquest sistema, basat en un model de generació de beneficis per sobre de tot, consum il·limitat, privatitzacions i especulació, ha generat nivells de desigualtats sense precedents històrics i una crisi mundial de sostenibilitat ecològica.

Avui més que mai, és imperatiu plantejar-se i fer avançar les economies alternatives, en un context marcat pel que sembla que serà una greu crisis del sistema econòmic derivada de la pandèmia global. Posar les persones per davant dels beneficis no és nomes un ideal, sinó una pràctica absolutament necessària per fer front comú a les adversitats corals. Les cooperatives del Comerç Just s’han demostrat com una peça clau en aquest procés, tot contribuint a la resiliència de les comunitats locals davant la crisi.

Cal reivindicar com moltes cooperatives han pogut garantir els salaris de les seves persones treballadores, a diferència de moltes fàbriques o grans empreses arreu del món. També cal emfatitzar que les cooperatives del Comerç Just han desenvolupat iniciatives solidàries per pal·liar la situació sanitària: des de les cooperatives que han facilitat crèdits per a la fabricació de material mèdic fins a aquelles que han utilitzat les primes per comprar aliments bàsics o articles essencials per a tots els membres de les seves comunitats. A Paraguai, per exemple, la cooperativa de sucre Manduvirá ha invertit molts esforços a donar suport a la seva ciutat amb la compra de material com ara guants, mascaretes i termòmetres per al centre de salut de la ciutat, i amb la preparació i distribució d’aliments per a les famílies més vulnerables de la comunitat. A l’ Índia, la cooperativa CRC ha avançat els pagaments per assegurar les necessitats bàsiques de les famílies de les treballadores i, a més, està proporcionant suport logístic i financer en la distribució de subministraments bàsics a persones grans i col·lectius vulnerables en alguns barris de la seva ciutat.

En definitiva, la crisi del coronavirus ha demostrat com d’insostenible i desigual és el model de “creixement” econòmic mundial. Les respostes i propostes per sortir d’aquesta crisi no poden caure en els mateixos errors. Cal aprofitar aquesta oportunitat per canviar de rumb cap a un model de drets, sostenibilitat i equitat.

La Coordi, 7 de maig de 2020.

Volem escorxadors mòbils per a la ramaderia ecològica

/en ,

Com a XES, des del projecte Abastiment Agroecològic en el qual participem a través de Pam a Pam, ens hem adherit a a la iniciativa per la implantació d’escorxadors mòbils per al sector de la ramaderia ecològica, en especial les granges familiars i de mida petita.

La Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica / Agroecologia (SEAE) juntament amb diverses entitats representants de sector, envia una carta–petició a ministre de Sanitat, Salvador Illa, i tramesa també al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, per sol·licitar mesures urgents davant l’escassetat d’escorxadors ecològics certificats i les grans limitacions d’accés, agreujades a més durant l’estat d’alerta.

Aquesta petició proposa, entre altres variables, la implementació d’escorxadors mòbils per al sector ramader ecològic. S’obre un període d’adhesió a entitats amb l’objectiu de sumar suports, i per tant, incrementar la seva repercussió. Us animem a sumar-vos a la proposta! Ho podeu fer a través d’aquest formulari.

En suport a la ramaderia ecològica volem mesures per solucionar les seves limitacions immediates!

El fons cooperatiu recull 76.240 euros en la primera fase

/en ,

En dues setmanes, el Fons cooperatiu per a l’emergència social i sanitària ha recollit 46.240 euros, que amb l’aportació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, sumen 76.240 euros per a destinar a 26 iniciatives que aporten solucions directes a l’emergència i requereixen de recursos per la sostenibilitat. Aquests imports ja han estat avançats a les iniciatives, des dels primers dies del llançament a Goteo, gràcies a la Fundació Coop57.

En aquest període, nombroses organitzacions de l’Economia Social i Solidària catalana hem contribuït a la campanya de forma militant, essent un exemple d’intercooperació i treball col·lectiu entre cooperatives de base, entitats de finances ètiques, organitzacions representatives del cooperativisme, xarxes nacionals i locals d’economia solidària i d’Ateneus Cooperatius.

En quinze dies, el Fons ha rebut aportacions de cooperatives, fundacions, associacions, organitzacions polítiques i personals individuals; un total de 332 confinançadores que han practicat la consigna: la millor sortida a la crisi és la solidaritat. Des d’aportacions de 5.000 euros d’entitats col·lectives, a aportacions de 10 euros de persones individuals, totes i cadascuna d’elles són igualment importants i assenyalen un camí on el suport mutu i la cooperació horitzontal dibuixa una nova solidaritat social davant l’emergència. En aquesta primera fase, el fons volia recollir 30.000€ i s’ha vist desbordat per la solidaritat fins a recollir un 50% més de l’esperat. Donem les gràcies de totes aquestes persones i entitats, totes elles activistes de la generositat.

Amb aquests fons, s’ha finançat:

1.       Producció  tèxtil de mascaretes i bates: Top Manta, Solidança, DiomCoop, Cotó Roig, Mia’s Disseny, Confecciones Kaur.

2.       Distribució i logística ecològica aliments i material sanitari: Granollers Pedala, Mensakas, Serveis Amb Cor.

3.       Suport a tasques de cura: Mujeres Palante, Sindillar, Associación de Mujeres Migrantes i Diversas, Cuidem Lluçanés, Llars de Prodis, TICTAC, Terrassa Sense Murs.

4.       Tecnologia, de software lliure a fabricació maker: Makers Tarragona, Col·lectiva’t

5.       Reparacions domèstiques urgents: La Kuadrilla.

6.       Producció, elaboració i distribució de producte alimentari agroecològic o local a domicili: FresCoop, Keras Buti, El Rodal, El Brot, Aresta, Arran de terra, Abarka, Espigoladors.

Totes elles, iniciatives democràtiques i solidàries que incideixen en cinc sectors clau per fer front a l’emergència sanitària i al confinament domiciliari, impliquen a la comunitat, busquen un impacte social i ambiental positiu, estan arrelades al territori i treballen en xarxa.

Prop d’una trentena de cooperatives de treball i de persones consumidores, associacions i xarxes comunitàries han multiplicat aquests recursos, usant-los per la sostenibilitat dels projectes i fent arribar l’impacte del Fons a desenes de barris i pobles catalans. Aquestes iniciatives són les protagonistes del Fons, pel seu esforç quotidià i per estar, en aquests moments tan difícils, a peu de carrer, del camp, del taller, del magatzem, de la bicicleta, de la màquina de cosir, de l’ordinador, de la cura, afrontant l’emergència social i sanitària.

Sabem que no n’hi ha prou, per això cal activar noves accions. La primera, acompanyar entitats de finances ètiques i organitzacions del cooperativisme en la construcció de mesures de més abast per donar suport al teixit de l’Economia Social i Solidària. La segona, la propera reactivació del Fons Cooperatiu d’ESS, que ampliarà objectius en una segona fase al servei de la sostenibilitat dels projectes. I la tercera, la reivindicació de mesures públiques urgents, ja sigui per a minimitzar les conseqüències socials i econòmiques en les classes populars i el teixit productiu, com per construir de forma col·lectiva un nou Model Econòmic plural, democràtic, relocalitzat i ecològic a Catalunya, que ens situï en una millor posició per garantir la Salut Col·lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental.

Des de l’activisme comunitari, des de l’acció creadora de l’Economia Social i Solidària, des de la redistribució pública de la riquesa, hem de construir una Economia per la Vida.

Gràcies a tots i totes per ser-hi quan heu fet falta!

Enllaç de Goteo amb el projecte: goteo.cc/goteoccfonscooperatiu

Resistim i creem nous paradigmes: memòria XES 2019

/en

Com cada any, presentem la memòria d’activitats de la nostra organització, on es recullen les fites més destacades de l’any anterior, les xifres més representatives i el balanç econòmic. Hem tancat l’any amb un total de 274 entitats i 144 persones individuals sòcies, dades que mostren que seguim creixent com a xarxa i articulant-nos com a moviment. En aquest sentit, també ha estat un any de molt moviment comunicatiu, amb la celebració del congrés per la comunicació transformadora Comun_ESS, la campanya Cooperamor i molta activitat a les xarxes socials.

També trobareu l’impuls de noves iniciatives internes, la situació de les xarxes locals que neixen a diferents punts del territori, les relacions internacionals especialment canalitzades en el procés de confluència de l’FSMSET i la valoració de projectes clàssics com ara Balanç Social #EnsenyaElCor, la FESC, l’Escola d’Estiu o Pam a Pam.

Ha estat un any en què ens hem posicionat i hem donat suport a nombroses campanyes a favor de les llibertats, la sobirania alimentària, la sostenibilitat climàtica o el feminisme, així com de denúncia de l’especulació immobiliària o el feixisme. Quant a la incidència institucional, a banda de la participació a diversos espais municipals, destaquem la nostra participació en el procés per articular la futura Llei d’Economia Social a Catalunya o el Grup de Treball per avaluar i definir posicionament sobre la Llei Aragonès.